dilluns, 27 de setembre de 2010

de carotens i clorofil.la en vena.


Avui al vespre m'he fet trampes al solitari, ho confesso.
Avui he jugat de nou a la gastroruleta russa però es clar, com que de la passada verema en vaig tornar amb un fantàstic lot de verdures ultra-fresques... com us dic, trampes al solitari. Així qualsevol s'arrisca a 'cuinar amb el que tinguem a casa (sense mirar abans)però un cop estigui tot tancat, quan ja no pots comprar res mes'. Aquest és el joc que a decuina.net s'anomena gastroruletarusa.

En tot cas, el que si que he hagut de fer és acabar de decidir com feia servir aquest paradís multicolor que inundava els calaixos de la nevera. Clorifila i carotens per cremar retines delicades.


Finalment, he decidit fer-ne un arròs amb verdures. Un plat saludable, saboròs i que ens anirà bé per desengreixar uns díes on li hem donat fort (potser massa?) a la proteina animal.

Per a anar fent ambient, m'he posat a cuinar anunciant-ho al facebook i al twitter per allò d'aprofitar l'energia que notava mentre estava devant dels fogons.
Com podeu veure a la foto superior, només els colors d'aquests pebrots ja carrega les bateries del més lazy-lazy dels cuiners.


I aquesta és la recepta:

Arròs de verdures:

Ingredients:
Dues albergínies
Tres pebrots verds
Dos pebrots vermells
Un pebrot groc
Una ceba tendra
Un porro
Una dent d'all
Uns 300 grs d'arròs (varietat Dolça recordatorium ;-) hehehe)
Sal, oli, pebre.
Brou vegetal (opcional brou suau de pollastre)
També opcional unes fulles de farigola, jo avui no les he posat.
Una mica de mantega

Procediment:

Primer de tot, netejem i tallem a daus totes les verdures. Si us voleu donar un puntet sofisticat en comptes de tallar-ho a daus ho podeu tallar en brunoise.

A la cassola, posem oli i saltem els daus d'albergínia amb un punt de sal fins que estàn tous. Reservem.
Fem el mateix amb els pebrots, començant per el més gruixut ja que triga una mica més en estovar-se. Un cop els tenim estovats també els reservem.

A la cassola hi posem la ceba, el porro i els alls picadets. Quan estan una mica daurats (que no agafin color) hi aboquem l'arròs i el fregim un parell de minuts amb l'objectiu de deixar-lo nacarat. En aquest moment i aboquem el brou (també es pot fer amb aigua) i li posem un terç de les verdures reservades. Aquestes verdures donaràn gust, però es quedaràn sense textura. Per això m'agrada afegir les altres al final de la cocció. Controlem el punt de sal i pebre i el deixem uns 15-16 mins.

Finalment al acabar de coure i posar-hi la resta de verdures li podem posar una mica de mantega si el volem amorosir una mica de cara a la carmanyola de demà.

Avui he tingut una sessió musical especialment plaent durant la feina, així que us deixo amb una de les cançons que he tararejat mentre cuinava aquest arrós. Ariel Rot, el puto amo. Música per als fogons!!




6 comentaris:

Dolça ha dit...

Quines carmanyoles! Jo només en faig una a la setmana, la resta de dies tinc la sort de poder dinar a casa, i són molt tristes, quatre fulles de verd i poca cosa més! N'hauré d'aprendre.
(i ara que no m'escolta ningú, Oscar afegeix als ingredients l'arròs i la recepta quedarà perfecte!)
PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Això d'avui és fer trampes... així qualsevol cuina un arròs de verdures espectacular!
L'autèntica gastroruletarusa es fa el dijous a la nit sense haver passat per la la finca de Ca l'Esteve, je je je... ;)
Ja m'imagino l'ambient a la cuina mentre cuinaves aquest arròs suculent!

xisca ha dit...

Molt bo aquest arrosset de verdures. Sort vas tenir de no equivocar-te entre ordinador i cuina ,jo segur que ho hagués fet.

Felicitats pel teu bloc , m'ha agradat molt.

Una abraçadaa

Teresa ha dit...

Quin luxe d'arròs!! amb aquestes verdures segur que vas triunfar!
Petó

Glòria ha dit...

Has donat una molt bona utilitat a aquests productes que segur que eren fantàstics!.

Sembla que senti el xup-xup i l'olor de les hortalisses!.

Visc a la Cuina ha dit...

L'arròs de verdures sempre triomfa a casa meva: la propera vegada faré la teva recepta!