dijous, 28 d’octubre de 2010

de lo veo y no lo creo...

Extractes del llibre 'Gastronomia y cultura' de Joan Perucho.

"Llavors veurem com els ulls de la dona s'il.luminen i mentre besa el fill que està a punt d'anar a dormir, començarà ja a pensar en l'elecció del vestit més adequat. El negre amb la flor vermella, o poser el malva amb la torera, que és més senzill" Pàg. 28

"Ara gairebe no es convida ningú, i si el compromís és ineludible per a l'epòs, la dona l'accepta amb resignació. És que ja no és un plaer per a les dones lluir-se amb els arts que els francesos anomenen ménangers? És que els compliments dels convidats en remarcar les excel.lències del menjar ja no afaleguen la vanitat femenenina?" Pàg. 29


"Sens dubte, tot això es un signe d'aquesta època, de la precipitació amb què vivim, la mancança, cada vegada més progressiva, de servei, les complicacions que dificulten la diligència i l'ordre d'una bona i jove mestressa de casa." Pàg. 29


6 comentaris:

Petita cuina ha dit...

Es de la espanya profunda?
O de la "mas pa entro"?

Jo donç dec ser d'aquesta mena de dones joves ( :D ) que no convida per compromis, encara que m'afalaguin, sinó quan realment em vé de gust i a qui em ve de gust, que no viu per "servir" ningú, per el contrari visc amb una aportació mutua per part de la parella en la convivencia diaria..jeje... tampoc crec que goses demanarme el diari i les sabatilles (i el cendrer al cap jajaja)...

I moltes vegades amb texans :P

Esta juventud, donde vamos a ir a parar... :-S
jajajajajajajajaja

manel ha dit...

no, no hase falta desir nada más...

MaryLou ha dit...

El més fotut és que tot això era veritat!! i no esta tan lluny...
Petonets

mercè ha dit...

He llegit el post 3 cops!, i ara que en fa 4, estic com la primera vegada... NO SÉ QUÈ DIR... em sembla increïble. Tots sabem que encara estem a l'edat de pedra pel que fa a molts drets de la dona, però que encara se'n faci propaganda és demencial!A reveure Oscar!

starbase ha dit...

Petita cuina, bé aquest llibre no es pot dir que sigui de la Espanya profunda precisament... ja que en Perucho és ben català.
Si ens ho mirem bé, alguna cosa si que hem avançat, oi?

manel, es que ya dise bastante el solito... XD

Mary Lou, mirem la part bona: ara és veu ridícul, a que si?

merçè, aquestes paraules tenen més de trenta anys. Ara bé, l'edició del llibre és del 1999... :-O

Petita cuina ha dit...

Tot i ser català... em segueix semblant una mentalitat 100% del que jo considero l'espanya profunda, tot i que fa 30 anys poder era lo normal, per desgràcia encara ronda força gent així.
Ea!