diumenge, 17 d’octubre de 2010

deu en potència

Al cotxe, mentre tornava aquest divendres cap a casa per sopar una pizza de 'La tomate magique'. En aquells moments, embriagat per l'aroma de la pizza que colpejava la pituitaria sense compassió, només em podia concentrar en lo llargs que èren aquells deu minuts fins a casa.

Aquesta pel.lícula que us encasqueto avui ja te uns anyets, però continua sent una de les millors que conec per a posar en contexte què representem en un univers gegantí i alhora preciosament complexe en els seus detalls. I tot en potències de deu. Deu metres, cent metres, mil metres, ....

La pizzeria està situada a tan sols deu minuts en cotxe de casa nostra,.Només deu minuts que un cop recorreguts proporcionen plaer creixent de forma exponencial. I aleshores vaig recordar aquest recorregut per l'univers en salts quantitzats.

Com al mític programa de La Clave,...
Primer la peli.




I després el plasta.

La figura de'n Denis va apareixer a les nostres vides de la mà de la Txell i el Kike, que d'aquests tantos ja en porten uns quants.

Va ser durant la fira de Gallecs dedicada a les llavors i l'espelta. En vem fer un post i va ser la primera vegada que vem veure en Denis. Aquest homenàs francès va venir i va pastar no-se-quants kilos de farina d'espelta amb la mateixa facilitat que els mortals gastem per a fer un ou ferrat. L'ofici i el mestratge en tota la seva grandeur.


Aquest passat divendres, i amb les paraules elogioses vermelles dins els nostres records, vem decidir fer una visita a La tomate magique per a emportar-nos a casa una de les seves pizzes.

En Denis és un pastisser d'ofici que des de fa uns anys va posar en marxa aquesta pizzeria. Va començar fa uns 11 anys però en porta 4 a la seva ubicació actual.

Quan entres per primera vegada et trobes amb la presència imponent del forn, que ocupa el lloc preferent de la pizzeria ( de fet des de el carrer el que es veu és el forn). En Denis treballa en una petita barra al costat del mateix, preparant i coent les pizzes a la vista dels clients, que pacientment esperen a que la seva delícia estigui preparada.

'Quienes nos conocen saben que tardam0s "quince minutos más" y quienes no nos conocen...ahora ya lo saben'
Aquesta frase que és tota una declaració d'intencions, penja de la barra ben a la vista. És impossible no rebre el clar i contundent missatge. A La
tomate magique les coses es fan bé, prenent el temps que fa falta per assegurar un producte de qualitat i sense prèsses.

Ara bé, que això no us faci pensar que en Denis treballa a poc a poc o amb una tranquilitat de mestre rellotger. Va a tota mecha, muntant, preparant i coent les pizzes devant dels seus clients i alhora parlant amb amabilitat als mateixos.
Molts dels quals es nota que són clients fidels i dels q
uals en coneix no només els noms, sino també algunes de les petites històries.

Durant els 40 minuts que vem poder parlar (el temps que va trigar la nostra pizza, ja que no la teniem encarregada) en Denis ens va explicar com la crisi ha afectat també, com a tothom, al seu petit negoci de pizzes. De com lluitar per oferir un producte artesanal que inevitablement és més car que la pizza de cadena industrial.
Vem poder parlar sobre la influència de la moda i l'alta cuina en el món de la
pizza (ese campeón del mundo pizzero :-D ) i només vaig tenir temps d'endevinar que en Denis, fa de pizzero -i ho fà molt bé- però en realitat ell es considera un pastisser-.
I valga'm deu, quin passtisser!!


Quan vem arribar a casa. Quan vem tornar a recòrrer aquests deu minuts de tornada al nostre particular paradís...de nou les potències de deu: la pizza amb massa d'espelta, pollastre, tomàquet sec i pebrot escalivat ens va el.levar al cel.

Ens haureu de disculpar, quan em vaig enrecordar de la foto ja era tard. Així que la he hagut de fer model 'Carles Francino' quan aquest feia les presentacions de nits electorals a TV3...però en aquest cas només quedàven els 'formatgets' o 'cunyes' de la minoria...


I de postres, ho vem FLI-PAR tant o més amb els pastissets de xocolata que el mestre prepara. Uns pastissos de potent gust de xocolata. Dolça però no empalagosa. Potent i alhora lleugera... una autèntica barbaritat!!


Així que si viviu a prop de Mollet, si no us importen aquests deu minuts, si sou 'de vida' ja sabeu que a La tomate magique teniu una aposta segura per a menjar pizzes que són realment de luxe sense ser luxoses ....i uns pastissets de xocolata que són un luxe potencialment perillós per a les vostres dietes.


Post Data:
La Carme està organitzant una trobada de vins&blogs per al dissabte 20 de Novembre. Excursió, tast de vins i d'embotits, blocaires,....¿Se puede pedir más?
La info la trobareu AQUÍ.

7 comentaris:

manel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
manel ha dit...

moltes gràcies per la recomanació, tornant cap a casa m'hi puc aturar sense haver de desviar-me gaire, realment la pizza i el pastís tenen molt bona pinta.

La cuina vermella ha dit...

Què bé que t'hagin agradat les pizzes de la Tomate, per nosaltres les millors del món.
Gràcies per aquest post, ets genial!

Gemma ha dit...

Pizzes amb farina d'espelta? Això s'ha de provar! I si totes les postres són tan suculentes, crec que haurem de fer un viatge a Mollet.
Encara que el viatge de tornada se'ns faci etern i ens recordi la inconmensurablilitat de l'univers, je je je...

Massitet ha dit...

Buf! Tenir una pizzeria com aquesta al costat de casa no té preu! Ja m'agradaria tenir-la a 10 interminables minuts!
Ara, una visita a Mollet per sopar-hi ha m'hi veig amb més cor. Estic disposat a patir un infern en transport públic!!!!

Gràcies per la recomenació, mestre!

Salut!

MaryLou ha dit...

Gràcies per la recomanació! ens queda una miqueta lluny però si tu ho recomanes un dia anirem!
Petonets

Visc a la Cuina ha dit...

A mi també em queda lluny, i els deu minuts dels que tu parles se'm farien una eternitat des de Girona. De tota manera, m'apunto ràpid el nom d'aquesta pizzeria per si un dia s'escau que passem per allà casualment... I t'asseguro que aquest pastisset de xocolata també el provaré!