dissabte, 16 d’abril de 2011

de classe saborosa!!

Aquest passat dilluns vaig poder donar-me el petit el luxe d'assistir a una classe de cuina a Sabores Taller de Cocina. El mestre era en Xesco Bueno així que jo ja sabia que aprendria coses i que m'emportaria un bon grapat de trucs i coneixements cap a casa. I vosaltres ara ja sabeu que en efecte va ser un petit luxe.
Com veureu una mica més endavant, alguna de les coses que vaig aprendre m'han deixat ben colpit!! Però amb el coneixement... sempre endavant!!

El que no sabia... és que en Xesco ens faria currar als alumnes durant tota la classe.
O sigui, que aquí el xef ha muntat una dinàmica de grup que no permet aplatanar-se a la cadira. En quan s'han fet les oportunes presentacions, tots a per el davantal i d'aquí a tallar, ratllar, sofregir, daurar, muntar i tots els infinitius que facin falta per a que surtin les receptes.



Vem cuinar tres receptes, totes bones la veritat. Ens vem passar un puntot amb la sal del pit de pollastre adobat però estic molt content del resultat general.

I respecte al adob o marinada, vaig aprendre que el mític Ras-el-hanout de color vermell amb que es fan els pintxitos morunos porten cochinilla. Ouyeah, cochinilla, sí, afirmativo, correcte: l'insecte aquest de la humitat que sobretot recordo de la infància.
Es veu que ara hi ha menys humitat per culpa del cambi climatic o segurament ja no m'hi fixo tant en aquestes bestioletes quan faig una volteta per el camp. Mal fet, starbase.

Menys mal que el que tinc a casa és Ras-el-hanout de color groc i així tinc temps per anar fent-me a la idea de cara al futur quan el trovi vermell... cochinilla colega... ups.





De les tres receptes, us posarè complerta la de l'arròs verd cremòs. Que és UNA PASSADA total. Una meravella. Un cant primaveral a la bellesa pal.latal. Una filigrana d'esgrima gustativa... puc ser més cursi encara. Però em fa mandra.

La marinada la teniu a dins del video, també molt recomanable perque va quedar ultra-saborosa.

Al final, per postres, en Xesco ens va proposar un joc ben curiòs que us explicaré en un post fet a mida del mateix. I doncs per que us ho dic ara? Doncs per a fer marketing i crear expectativa! si es que és claríssim! :-P

Conclusionem: sempre és un gaudi total poder aprendre d'un xef de tanta categoría, fins i tot quan estàs fent plats de nivell terrestre apareixen dades i conceptes interessants. I mireu, com que el Taller de Sabores està al barri de Gràcia sempre es maco respirar aquest ambient especial que tenen els seus carrers i sobre tot la seva gent :)


Arròs verd amb gambes i parmesà Ingredients (4 persones):

1,2 l de brou suau d'au (300 cl per racció)

Per a cada racció:
80 gr. arròs rodó de qualitat

Per al sofregit:
50 gr oli d'oliva

300 gr de ceba picada

6 alls picats

Picada verda:
50 gr. oli d'oliva verge extra
20 gr. julivert

10 gr. alfàbrega (albahaca)
20 gr. espinacs

5 gr cilantre

5 gr perifollo

50 gr. pinyons torrats
1 dent all picat
250 ml aigua
10 gr sal.



Procediment:

Piquem la ceba i la sofregim sense que agafi color. Si normalment al fer un arròs cremós tipus risotto ja ho hem de fer així, en aquest cas és crític: si la ceba agafa color el resultat final no serà verd. Tot i que estarà bó, es clar. Però ja no serà verd sino marronòs.

Quan la ceba està molt tendre, afegir l'all picat i reservar.

Posem els ingredients de la picada verda en un vas americà o al turmix i ho triturem fins a deixar-ho el més fí possible. Reservem.

Anacarem l'arròs amb el sofregit donant-li voltes durant un minut o dos. Quan ja ha agafat aquest color blanquinòs anacarat, anirem afegint el brou i cuinant com un risotto: poc brou, remenant molt sovint per a que alliberi els midons.
Quan està cuit, afegim la picada i una mica de parmesà. Un parell de minuts per integrar-ho tot remenant i ho deixem reposar dos minuts més.

Coronar amb una gamba pelada, mig oberta per treure-li els intestins i saltadeta. També se li pot posar un cruixent de parmesà.

9 comentaris:

Com Gat i Gos ha dit...

OSTRES NOI, NO PARES EH!!!

robert ha dit...

Aquest arròs verdós , ha d'ésser l'ostia, provaré de fer-lo. Segur que a la reina del teu cor li agradarà, és d'un verd que enamora!!!!!
salut i que no et manqui l'humor subtil i sovint poca-solta que tens.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Cochinilla? Es millor no pensar-hi, em quedo amb l'arròs.
Petons.

Angel Nicolau ha dit...

directe a la llista de receptes pendents. Me l'emporto! Merciiiii

Dolça ha dit...

Que monos!!! Tots amb davantal i treballant.

Quan jo faig un taller de cuina les noies i nois també cuinen, què vol dir això de mirar i no fer res? Això ja em passa a l'insti, jejej!
PTNTS
Dolça

Cuinetes-Carme ha dit...

Quin taller més xulo oi?
així m'agrada tots treballant!! opino com la Dolça en els meus tallers tothom treballa, jajaja i també rentan els estris, jijijaaa.
Quin arròs més bo, ho faré!

Teresa ha dit...

Quin goig que feu!! i quin plaer de classe!!! El trifasic i l'arròs... bé, m'ho quedo tot!! Petó!

Mandarina ha dit...

bones...
en referència al que comentes del ras el hanout, es va prohibir fa temps posar-hi "cochinilla" perquè en realitat és verinosa... però ja se sap, en això sempre hi ha qui fa la viu-viu ;)
Una abraçada,

Sabores taller de cocina ha dit...

Gracias Oscar por tus comentarios, esperamos verte pronto por aqui!!
Saludos
Sabores taller de cocina