dimecres, 15 de juny de 2011

de este plato no comeré

Al món sempre hi ha il.luminats. I la veritat, de vegades ells són els veritables trenca-gels del progrés. Per cada il.luminat que obre camí n'hi ha cent que inventen bajanades, però es que per cada idea bona del mateix il.luminat probablement n'ha parit cent dolentes.

Quan a través de Yorokubu vaig arribar a la web de Nils Ferber, em vaig entretindre a donar una volta per els diferents invents que aquest dissenyador alemany ha proposat com a coneceptes innovadors.
El paio és enginyòs, no cal dubtar-ho. Altra cosa és si els seus invents realment són alguna altra cosa que un preciós exercici de palla mental. Més relacionada amb agradar-se i marcar múscul creatiu que no pas amb inventar quelcom realment pràctic.
No passaria res, jo mateix tinc moltes entrades al bloc que són gens pràctiques i són més aviat una palla mental.

Ara, que si el que el inventor es proposa és fer art i no pas inventar estris amb un sentit també pràctic... convé que m'ho diguin.

Hem de tenir en compte però, que en Nils és un dissenyador, figura que va regnar a la Barcelona pre i post olímpica. Van posar de moda la cueta i el anar de traje blau marí amb samarreta gris marengo. Pantalons amb pinça, plisssss.
Ets dissenyador? Aleshores et disculpem Nils!!

Tot i que del que estem segurs és de que mai podràs trobar una feina a IKEA: allà necessiten que els dissenys/invents serveixin per a alguna cosa.
Entre les perles n'hi ha una sensacional, que dona peu a aquesta entrada de blog gastroloquesigui:

El plat amb medidor de radioactivitat.
En Nils, en un atac de manca de sensibilitat l'ha anomenat 'Fukushima'. Home Nils....però vaja, són coses d'artista.


La idea del plat en questió és ideal per a paranoics: incorporar un detector -suposo que un petit comptador geiger- capaç d'activar uns cèrcols que s'il.luminen consecutivament a mesura que detecten més radiació. Fins a arribar al bonic color rosa (Per qué rosa i no vermell, Nils?) quan s'arriba a nivells de radiació perillosos.

En Nils, en una estratègia comunicativa que a mi m'ha semblat una mica cabrona publica els exemples a la seva web i el que surt contaminat és... el sushi. Home Nils!... però vaja, són coses d'artista.
Desconeixem a hores d'ara la opinió del consulat del pais del sól naixent.


Per sort, com us comentava al principi del post, ens trovem més aviat devant d'un exercici de narcisisme creatiu (allò que sovint podem anomenar art, amb totes les coses bones que comporta) i no pas amb una idea industrial vertadera.
Encara que estic segur que a més d'una taula del món hi ha d'haver alguna cosa similar. Els poderosos no poden correr riscos. Potser sense el detector de color rosa, això si.

Voleu més proves de que en Nils és una ment lliure que no necessita crear objectes realment funcionals?
Aquí teniu la moto accionada per dos mini-taladros (fixeu-vos bé a la foto) que permet viatjar amb la cara a l'alçada dels tubs d'escapament... o dels culs de les garotes d'Ipanema si volem veure-ho per la vessant positiva.


O el traje amb bactèries que literalment t'escalfen els ous (les zones grises tenen unes bactèries que produeixen caloreta).

En fí, esperem que mai arribi el moment en que sigui necessari de debó que els nostres plats tinguin el comptador de radioactivitat per a protegir la nostra salut. I si arriba el dia, el meu que el dissenyi en Nils, que com a mínim segur que serà ben bonic!

8 comentaris:

el taller de cuina ha dit...

Aquest escalfa-ous, serveix com a mètode anticoonceptiu, imagino...

Chez Silvia ha dit...

Mare meva.... tot molt pràctic:)))

Queti B. ha dit...

De tant en tant entre per ací, i em sembla un bloc ben divertit i variat. Aquest post sobre el dissenyador Nils és boníssim. la veritat és que ens trobem alguns invents amb poca utilitat (i no cal anar a la Tele-Tienda). Gràcies per l'estona i per la informació.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Diuen que més val caure en gràcia que ser graciós, aixó es un exemple, encara que amb mala llet possar el sushi amb més radiactivitat.
Sin comentarios.
Petons.

Fem un mos ha dit...

Amb aquest vestit es deu anar sempre calent no!! jejeje
Una abraçada

starbase ha dit...

Taller... jajajajaja, si el portes prou temps jajajaja.

Chez, practiquíssim. Està el tio super content de coneixe's

Queti, Moltes gràcies. Sempre ets benvinguda i gràcies per comentar :)

Cuinera, la veritat és que el tema sushi és un punt on la cosa patina perque no es pot argumentar gaire cosa a favor de fer servir això com a exemple (bé.. i el fet de posar-li 'fukushima' al model del plat... tela XD)

Sion, calent sí. Calentorro ja no ho tinc tan clar...

locasita ha dit...

Jajajajja.... qué horror de tío, no? lo de tener los huevecines calientes no sé yo si será una buena sensación, no? ofú, qué sofoco! jajajajajjajaja. Yo tampoco comería de ese plato, la verdad!

Miquel ha dit...

yo tampoco ni me pondre este mono calentoro
miquel