divendres, 17 juny de 2011

del limón, del limonero...

Diu Sant Adrià que crear és no copiar. Hummmmm.... hi ha dies en que un es conformaria amb ser original.

Avui lo meu és bastant de copiar y no echar gota perque en el turmix mental hi van tres idees diferents. Total per a fer una mousse ràpida, però el que compta és cuinar, no deixar de cuinar...i cuinar.
I per acabar de rematar la originalitat, llimona per a l'estiu. Fresca, cítrica, alegre, groga com el sol que ens ilumina.

Primerament basant-me en la mousse de llimona que fa poc ens va proposar la Gemma.
En segon lloc agafant la idea de la crema de llimona que li vaig veure al cuiner Jordi Angli al programa Plats (per cert, que algún tècnic pugi les revolucions del reproductor de 33 a 45 rpm en aquest programa. Falta ritme, plis accelerate).
I finalment aprofitant la idea de l'Ada Parellada que el temps és valuós i si tenim un bon criteri no hi ha res de dolent en aprofitar alguns productes precuinats...


Mousse ràpida de llimona

Ingredients:

Dos ous
Un got de suc de llimona
Tres cullerades de melmelada de taronja casolana
500 grs de nata muntada dolça del omnipresent senyor Hacendado

Procediment:

Fem una crema posant en un cassó el suc de llimona, la melmelada (que desfem en el suc) i els dos ous. Ho anem remenant amb les varilles i quan està a punt d'arribar a ebullició ho treiem del foc i esperem a que refredi.

Quan està fred, es barreja amb la nata muntada dolça... i ja!

Si es deixa a la nevera unes hores agafa totalment cos de mousse, dedueixo que per reacció de la llimona amb la nata.
També es pot posar una mica de ratlladura de llima per sobre al moment de servir, que aportarà un aroma cítric fresc i un puntet de color. Opcional, en tot cas.

Avui no porto cap revolució, però és ràpid, és bó i sobretot... és bó. Heh!



12 comentaris:

Chez Silvia ha dit...

Un postre refrescant i boníssim!!!salut!!!

òscar ha dit...

Com massa llimoner no sóc, només esmentar que ahir o abans d’ahir, no recordo exactament, vaig llegir un apunt de l’Ada Parellada al seu blog xerrant del Hispania que és una petita delícia de història, emocions, respecte i amor a una de les cuines més valorades de Catalunya.

Per si no li has fet un ull ...
http://blogs.cuina.cat/semproniana/2011/06/13/les-dues-germanes/

Gemma ha dit...

Doncs per mi és una recepta totalment de nova creació! Penso que crear és inventar a partir dels coenixements previs d'un mateix, no?
Per cert, no poses gens de sucre? O potser la nata de l'Hacendado ja és dolça?
La llimona i la nata donen consistència a la mousse, això ens ho va explicar el David Lienas l'últim dia ;)
Visca les mousse de llimona, m'encanten!!!!

starbase ha dit...

Silvia :)

Òscar, l'havi llegit però encara no contestat. Es clar que ara ja hem corretgit l'error... perque el tema dels macarrons no podia quedar així en el post de l'Ada :D

Gemma, La definició de Adrià (que li va sentir a no se qui abans) és impecable. Així no t'equivoques i et penses que crees quan fas 'barrechas'. En tot cas, el meu ego no necessita considerar-se cap gran creador de res hehehe. Amb passar-ho bé i tastant cosetes noves ja estic content :-P

Anònim ha dit...

Explique, explique eso de la reacción del limón con la nata para dar textura de mousse, que estoy en un sinvivir.

Ps: sí, ya sé que soy un poco cabrón, pero es el estrés. :-)

manel ha dit...

la majoria de plats sorgeixen així, oi? amb coses que portes en el teu bagatge intel·lectual, coses que has vist, coses que se t'acuden... i aquesta mousse n'és una magnífica mostra. una elaboració nova d'un clàssic, un plat nou, com diu la gemma, sí senyor.

starbase ha dit...

Gràcies Manel, la veritat es que definicions a banda el que compta és la diversió i el gust que dona fer aquestes cosetes :)

starbase ha dit...

Anónimo, hombre déjeme usted documentarme. Lo que pasa es que ando escaso... de ganas :D

Mi idea es que la misma reacción que corta la leche (el descenso de PH y coagulación proteica) ha de ser lo que pasa aquí. Pero claro, como hay mucha más grasa y además tenemos la estructura 'en esponja' de la nata y tal... no cuaja como un requesón.

¿Sirve o estoy muy 'herrado'? :D

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Aquesta idea de la mousse de llimona m'agrada ara que el sol ja fa de les seves.
Petons.

Anònim ha dit...

Yo de usté probaría haciendo lo mismo sin limón. Si sale mús->leyenda urbana. Si no, ya veremos.

En mermeladas el limón actúa con capacidad espesante, pero muy escasa.

Claro que, en honor a la verad, yo desde el episodio cucharilla en botella de champán ya no me atrevo a opinar más que de política.

starbase ha dit...

Lo del limón espesante en mermeladas debe ser la pectina. Que está en la piel y sirve justamente para eso.

En la mousse (aquí se nota el internado suizo en lugar de los que dicen mús) no creo que influya. Sigo pensando que la clave és el ácido que coagula las proteinas... y eso de probar sin el limón... no veo la manera de hacer mousse de limón sin limón, heh!!

Lo de la cucharilla en el champán impresiona, eh? :D

Gemma ha dit...

Si que ha donat el tema de la llimona....

Per a mi, una nova mousse.

Muas!!