dijous, 14 de juliol del 2011

de lo últim lo milllor. Discos de xocolata.

Ja fa anyets que els modernets ens diuen que torna el vinil.
Els gafapasta insisteixen que els grups editen de nou en vinil perque el só és molt més autèntic i natural. Home serà natural si l'ou que s'està fregint de fons mentre sona el vinil és de gallina ecològica.

Els gafapasta tenen pasta a les gafes i també a les butxaques per comprar vinil.
I una oída a prova de rat-penat.

Pero jo els dic...

El que torna no es pas el vinil, que aneu desfassats. El que està arribant amb força és un material comestible que permet realment fer-te ún amb l'artista, fusió definitiva de la obra amb l'espectador. Fetixisme existencial i gastronòmic.

Arriben els discos fets de xocolata! Audibles i menjables!



Es clar que els gafapastes em podrien dir que la xocolata mai ha marxat dels ambients musicals. I tindríen rao els cabrons.
Sempre hi ha qui acaba els concerts amb una mica de xocolata i potser mes tard ja de matinada fins i tot es menja uns xurros.

Aquesta és la cançó tal i com sona en un mp3 de puta mare digital. El format proletari que va democratitzar la difusió de la música.
Inner Party System. Don't Stop.



Ara ja no hi arriba, pobret. Però imagineu com salivaria en Teddy proposant a la ministra Sinde un cànon per a cada mitxelin que portem acumulat a la cintura? eh?

7 comentaris:

òscar ha dit...

El Sonar Kids de l’any vinent serà una de les exhibicions (o sessions, en anglès que mola més!) estrella, segur. Ja veig a mares, pares i nens participant al Breakfast in a 45 rpm que acabarà, inevitablement, no amb un bany d’escuma sinó amb un de nata muntada.

Jo no me’l perdré que he d’amortitzar les meves ulleres. Sense graduació perquè hi veig bé :)

Anònim ha dit...

Yo tengo un plato que me costó el resto de escroto que me había quedado despues de la extirpación sucesiva del testículo izquierdo y del derecho para hacerme con un ampli Arcam y unos altavoces ProAc. Voy a poner un disco de esos de cohcolate.... por los cojones, y obviamente hablo metafóricamente. Además, seguro que sólo mantienen la forma mientras suena leidigaga.

starbase ha dit...

¿Y como sonará Bisbal en un Arcam de Noé de esos?

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

ja ja el humor nunca debe perderse y cosas así, ocurrirán siempre

besos

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

No donis idees que ens cobraràn un ull de la cara per cada mitxelin.
De xocolata ja va bé, quan ens cansem de sentir-ho ens el cruspim i santes pasqües.
Petons.

Anònim ha dit...

El Arcam tiene una electroválvula de seguridad que manda un vudú por el twitter de los que preguntan gilipolleces.

starbase ha dit...

Anónimo, Aaaaaaah síiiiii!! electroválvulas electroduendes con electrocriterio. Las conozco.

http://www.youtube.com/watch?v=gKmIAtuV6f0