divendres, 15 de juliol de 2011

de cine!!

Veure avui al Tiriti a La Vanguardia entrant a la pre-estrena de Harry Potter m'ha portat records.


De petits anàvem al cine com qui anava d'excursió. Eren altres temps de el programa doble, amb l'acomodador al que li faltàven tres dits (quina angunieta quan tallava les entrades) i la inmensitat d'una sala de 600 persones. Ara el cine del poble és un parking.

El programa doble era la clau per a que una tarda de cine convertís el temps en irrelevant. Entrant a les quatre de la tarda amb un sol espatarrant i sortint de la foscor a la nit primerenca convertit en Skywalker.
Uns temps ... que ja no tornaran? (atenta la compañía a la campaña dels cines Urgel de reposicions de programes dobles).

De tant en tant podem convertir anar al cine en una petita aventura si en comptes de comprar el bossot de crispetes a preu de caviar ens emportem de casa amagat a la bossa, de contrabando, d'estrangis... el berenar per gaudir durant la pel.lícula. Es que ara està prohibit portar menjars de fora al cine del costat de casa.

La idea és del llibre 'Com fet a casa' de l'Ada Parellada i també ens serveixen com a esmorzar de molts diumenges. Però al cine tenen un toc infantil que m'encanta.

Boines farcides de plàtan i xocolata.

Ingredients:


Unes ensaimades individuals
Un platan per cada dues ensaimades

Un paquet de gotes de xocolata (jo gasto les del omnipresent Sr. Hacendado)

Una mica de mantega


Opcional per a molt guarros de la dolçor: una cullerada de llet condensada o dulce de leche a dins.

Procediment:


Obrim les ensaimades.

Posem el plàtan i la xocolata (opcional llet condensada o dulce de leche).
Tapem i una mica de mantega.
A la sandwitxera i quan estiguin daurades ... alehop!



Reconec que és una puta barbaritat calòrica, però colarme amb les boines al cine és la millor forma que tinc de tornar a viure aquell cuquet infantil que em despertava la sessió doble.

10 comentaris:

Esther ha dit...

ETS el "puto amo". Lo dels ditets del que talla les entrases és veritat!!!!!
I les ensaïmades... Que puc dir-te... Que són bestials. Calóriques, ho són, peró de tant en tant han de caure.
Un petonàs,
Esther

Dolça ha dit...

Realment és un atemptat directe al michelín... però si et porten bons records i et transporten a l'infantessa... RES A DIR!!
Li deu haver agradat la peli al Tiriti?

PTNTS
Dolça

Ivana ha dit...

has deixat sol al Tiriti??
quines ensaimades, son de les que et tens que aixecar per doble d'aigua!!
petonets

MaryLou ha dit...

Aquestes ensaïmades les haig de provar!!!! és cert que van directes al cul, sense pasar per l'estòmac, però han d'estar boníssimes!!!
Ara crec que no seria capaç de resistir les dues películes, inclús una mica més, que aguantava quan era jove!!! els anys no perdonen...
Petonets

Xavier ha dit...

Hahahahah! És una boníssima idea!
D'ací no-res estic provant-ho que vull ja tastar el gust que té!!!

:)

Miquel ha dit...

como dice la Esther eres el puto amo yaya ensaimadas mas potentes que nos presentas una combinacion muy calorica pero buena seguro
una abraçada
miquel

Glòria ha dit...

Molt fàcil de colar aquestes ensaïmades no deu ser, però també el risc té el seu què, no et sembla?

I per descomptat, millor les teves ensaïmades enlloc de les sorolloses crispetes, que odio!!!!!!!.

starbase ha dit...

Esther, i tu una exagerada!! hahahaha.

Dolça Glòria, quan hi vas a la preestrena t'agrada perque ja hi vas enamorat :D

Ivana, ell em va deixar sol i no em va avisar a mi!! XD

Mary Lou, prova-les perque són boníssimes :)
Jo crec que programa doble de les pelis d'ara ni de conya, però de quan no eren per a subnormals... d'aquí si!!

Xavier, i omplen que no vegis!!

Miquel, no la sigas que ya le he dicho que exagera hahaha.

Glòria, son ensaimadetes petitones, individuals. Es questió de portar un bolso grandet :D

Tiriti ha dit...

Oscar no deu ser tant difícil fer un aparell per fer aquestes ensaïmades i servir-les als cinemes!.

Dolça no sóc fan de Harry Potter, tinc una bufanda de Grifindor i poca cosa mes. La pel.licula, doncs normaleta, cal saber que ha passat a les altres, te mes acció, però es una mica fosca, previsible i amb poques sorpreses. Això si els cinems Splau son l'ost....

Ivana, en Oscar de tant en tant em deixa sortir sol, això si cal que li digui amb qui vaig i a les dotze a casa.

Apa, una abraçada a tots i totes.

Totus tuus, Harry!!!

Anònim ha dit...

cada vegada que parles de mi, puc penjar un comentari....quin misteri!!!!
mooooltes gràcies per la menció. Quin luxe de fotos!
records al Tiriti

ada parellada