dilluns, 5 de setembre del 2011

de gastromonsergas y gatitos.


Parlàvem dissabte passat amb un amic que apunta molt bé, i ho fèiem al voltant que tenim els ous una mica inflats de tanta gastromonserga.
La gastromonserga és aquella construcció marketiniana referent al món gastronòmic on es disfressa d'exercici conceptual la simple execució d'una recepta, tot per a augmentar el negoci a costa de prendre el pèl al personal.

Hi ha gastromonsergues de tota mena.
Al voltant del disseny del local, al voltant del concepte i procedència del menú i també al voltant de si quan diposito la flor de calèndula de Madagascar ho haig de fer de forma levògira o dextrògira. Les gastromonsergues van desde la sensorialitat fins a la conceptualitat.

És clar que l'autor de gastromonserga és un fino estilista de lo seu.
Des de la distància física i pressupostaria costa molt de diferenciar qué és i qué no és una de les mateixes. I per això, perque el que m'arriba és una oloreta a que alguna cosa fa mal olor a Dinamarca però no he vist el material en primera persona...aquest post va il.lustrat amb un video de caigudes de gatets.

Perque al cap i a la fí, com les meigues, les gastromonsergues existir existeixen i es mereixen un homenatge a la seva alçada.


6 comentaris:

Mar Calpena ha dit...

Pobres gats. És un tema molt seriós per anar fent conya. Habéis perdido un minino :DD

Anònim ha dit...

Concordo con Mar Calpena, no meu caso non por amor aos gatos (téñolles alexia existencial), senón porque, para ilustar o dito, tería sido mellor procurar un clip de caídas de porcos.

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

Muchas gracias por todo, pero muchas muchas.
Besos

Anna Hallado ha dit...

M'ha encantat la definició de "gastromonserga".
A partir d'ara, quan vagi a algun lloc d'aquells que em fan enfadar, diré que se'n vagin amb la gastromonserga a una altra part!!!

Petons

Pantxeta ha dit...

Te han sentado bien las "flaires" de los eucaliptus galegos... Starbase empieza, sigilosamente como los gatos, a meter deditos en las masas (o eran llagas, o llanegas?)

La vuelta al "cole" me está matando los juanetes. Esmorzar de forquilla, ya!

Ruben ha dit...

No ho entès ben bé què hi tenen a veure els gats... però fan tan riure!