dilluns, 23 d’abril del 2012

de costelles amb prèssecs en homenatge a Olleta de verdures.

Cinc anys és molt de temps en la escala temporal dels blocs. El 90% dels que passeu per aquí ja coneixeu olletadeverdures, així que no em dedicaré pas a descobrir-vos la sopa de ceba. Simplement m'he saltat -com alguna altra vegada puntual- la meva norma laxa de no participar en 'concursos' i aquesta és la meva participació 'en el seu'.

A més a més, un concurs on no t'exigeixen posar link al seu blog, no t'exigeixen publicar cap logotipus i en realitat no et demanen res més que els hi enviis una recepta per mail no és un concurs. És una ONG.


Ho faig a més a més amb la bandera familiar, perque la recepta que veureu a continuació l'ha cuinat la meva super xermaneta. La veritat és que hi té la mà trencada amb les costelles, i aquest plat forma part de la tradició familiar més emocionada i emocional.

Una cocció lenta, de tertúlia llarga mentrestant. Una flaire que inunda fins al replà de l'escala i una gran cassola de fang presidint la taula. Són també ingredients que els snobs anomenarien 'intangibles' i que formen part de la nostra recepta.

Serveixi doncs com a testimoni del homenatge sincer a la tasca d'un racó de cuina, emoció i cultura com és olletadeverdures.




La nostra recepta de Costelles a la tradició familiar:

Ingredients:

Un bon grapat de costelles (que no faaaalten, payo) de les més grosses que pugueu aconseguir. Trigaràn més però el resultat final és millor. A mí m'agrada la costella ben gruixuda.

Una 'cabeça' d'alls.
Dues cebes tendres.
Dues llaunes grosses de prèssecs i si voleu alguna altra fruita doncs també.
Unes quantes patates tallades en rodanxa gruixuda.
Herbes aromàtiques ( farigola, romaní, provença,... les que us agradin).
Un gotet de ví d'oporto.
Sal, oli i pebre.


Procediment:

Les patates formant un llit inferior durant tota la cocció.
Posem en una safata de forn les costelles, salpebrem i li posem les herbes. Oli per a amorosir el conjunt. Posem també els alls (jo de vegades els poso dent a dent i altres vegades la 'cabeça' tallada per la meitat). I finalment les cebes amb uns talls per a que surti millor l'aroma (amb les tres hores de forn surt igual, però bé).

Foc mitjà i les anem rementant. Sempre tapades amb un paper d'alumini per a que no s'assequin. 
Les tindrem aprox unes dues hores i mitja o tres, és important que es facin molt bé i a poc a poc pera que la carn s'assepari fàcilment de l'os.

Fins que els hi falti mitja hora. En aquest moment, el got d'oporto i els prèssecs (amb un altre got i mig d'almibar). Abans en posàvem dos per persona, jo ara faig pressió per a que n'hi hagi més perque de fet, són la meva part favorita del plat! heh!
Destapem per a que la carn es dauri per fora i encenem el foc superior. Cada cinc o deu minutets reguem amb el suc de tot plegat que porta la susbstància de la costella, el vi i l'almibar. És important que es daurin per a que el plat surti rodó.


Aquesta cassola és el que nosaltres fem per a tres persones. Heh!

11 comentaris:

Gemma ha dit...

Quina sort tenir una xermaneta que cuini tan bé!!!! :)
La combinació de la carn de préssec amb fruita m'encanta, li queda fenomenal. I el toc de les herbes aromàtiques també.
Aquestes receptes fetes al forn són les meves preferides ;)

Teresa ha dit...

Quina pintassa!!! també m'agrada molt la combinació de la carn amb el toc dolç de la fruita, prèssec, pruna, albercoc... t'ha quedat de luxe!!

Miquel ha dit...

que bien que cocina la xermaneta y la combinacion tremenda de buena,esto te lo has llevado de tuper hoy seguro
bona diada de Sant Jordi

SUSANNA ha dit...

Hola Oscar guapo tu

Un plat deliciós per un dia molt especial

Un bon dia de Sant Jordi, ple d´amor, roses i libres
mil petonets Susanna

( he copiat la teva recepta, hummm)

No tot són postres ha dit...

Que bona aquesta recepta! però fas trampa agafant una cuinera especialitzada en costelles!!!

Ptnts
Dolça

el taller de cuina ha dit...

En Jordi fa el ipcantó amb préssec, però trbo que amb la costella ha de quedar un contrast brutal!
Jo també tinc un xermanet que em fa coses bones!

Chez Silvia ha dit...

Segur que la propera vegada no tindrás a l´ajudant amb tu, les bordaras tu mateix. Molt bona recepta!!!Bona diada!!!

starbase ha dit...

Gemma, i que sigui bona persona :)

Teresa, gràcies! :)

Miquel, en realitat ens ho vem menjar dissabte però vaja que si hagués quedat ho tindríem al tàper :)

Susanna, igualment moltes roses i amor!!

Dolça (ejem), jo no faig cap trampa. Simplement faig Join Ventures hehehe

Talleret, doncs nosaltres un dia farem el picantó :)

Silvia, i a sobre és super senzilla! :D

Com Gat i Gos ha dit...

Quina pinta !!!!! Nosaltres encara estem buscant la recepta perfecte pels olletos .
petons gastronòmics

La Cuina Violeta ha dit...

Un molt bon plat.Carn i fruita una bona combinació.
I com bé dius jo no participo en concursos on t'obliguen a posar el seu logo. M'agrada participar en diferents trobades, però no amb campanyes...
Desitjo que hagis tingut una bona Diada.
Nani

Ruben ha dit...

A part de la recepta, que és per plorar d'alegria, veig que ningú s'ha adonat del clar homenatge a l'Olleta i el seu ús curiós dels colors a dins dels apunts ;-)
O això... o jo ja sóc una mica massa neuròtic!