divendres, 25 de gener de 2013

de starfish and coffee. Elogi de la diferència via un esmorzar

Una meravellosa cançó del sonat del Prince (si es que encara se li pot dir Prince, que un ja no sap tenint en compte que avui és dia parell). En un dels millors discos que es van crear a la dècada dels 80 i a través d'un esmorzar de fantasia, ens apropa la figura d'una noia autista i la seva manera diferent d'entendre la realitat. M'encanta, celebrar la diferència que dona color al món. Imagineu com seria d'avorrit si tots fòssim que se jo, un registrador de la propietat que practica la estatuització com a forma de vida. Un tio gris, vaja.

Molta més llum ens porta algú com la Cynthia Rose, que esmorza estrelles de mar, café i melmelada.
Si no ho dic revento: #temazo XDDD


It was 7:45 we were all in line
2 greet the teacher Miss Cathleen
First was Kevin, then came Lucy, third in line was me
All of us were ordinary compared to Cynthia Rose
She always stood at the back of the line
A smile beneath her nose
Her favorite number was 20 and every single day
If U asked her what she had 4 breakfast
This is what she’d say
Starfish and coffee
Maple syrup and jam
Butterscotch clouds, a tangerine
And a side order of ham
If U set your mind free, baby
Maybe you’d understand
Starfish and coffee
Maple syrup and jam




Eren les 7:45 estàvem tots en fila
Per saludar la mestra, la senyoreta Cathleen
Primer va ser Kevin, després va venir Lucy, el tercer vaig ser jo
Tots èrem aborrits en comparació amb la Cynthia Rose
Ella sempre estava al final de la fila
Un somriure sota del seu nas
El seu nombre favorit era el 20 i cada dia
Si li preguntaves què tenia per esmorzas
Això és el que et diria:
Estrelles de mar i cafè
Xarop d'auró i melmelada
Núvols de Butterscotch, una mandarina
I una llesca de pernil
Si alliberes la teva ment,
Potser ho entendràs
Estrelles de mar i cafè
Xarop d'auró i melmelada


4 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Va molt bé per iniciar el finde, la cosa... he he. Petons! I felicitats pel premi Girona 10!!! Oé... voldrem crònica!

Ricard Sampere ha dit...

Anava a comentar, però veig això del premi Girona... Ja veig que m'he perdut coses.. :(

Esprearé la crònica i com veig q és un premi... Felicitats tb!!

starbase ha dit...

Ricard, no és un premi sino un regal: la reina del meu cor ha reservat al Girona10 per a aquest cap de setmana. Habitacions per 10 euros i menús per ídem!! :)

Ricard Sampere ha dit...

ahhhh....pensava q era un premi, tot i que tb és un premi...;)

I ja veig per Twuitter que l'esteu gaudint...