divendres, 22 de març de 2013

deliciosament gabachuà: La cocinera del presidente


 Que els cosinets del nord ens passen la ma per la cara en marketing és quelcom evident. Ells s'estimen tant a si mateixos que part d'aquest autoamor surt disparat en totes direccions i acava impregnant a la resta del món. Convidat per la Marga Pradas de l'hora del tupper i la distribuidora Golem vaig poder assistir en gafapàstica sessió als cinemes Verdi a la preestrena de la pel.lícula francesa 'La cocinera del Presidente'.

Basada molt lliurement en una història real, la mateixa gira al voltant d'una dona de provincies que rep l'encàrrec de cuinar privadament per al monsieur le President de la Republique. Alerta, de provincies de França, que és una forma de ser de provincies molt poc de provincies.  I amb aquest senzill plantejament que inclou clucadeta d'ull al gran Robuchon -és qui recomana a la nostra protagonista al mateix president-, es desenvolupa l'argument. A partir d'aquest fil conductor, i aprofitant una història amable i emotiva, els francesos es fan una palla gastronòmica de tamany Tour Eiffiel. Mai havia vist una desfilada tan gran de plats de cuina tradicional en una pantalla de 70 metres quadrats, i quasi tots amb foie i tòfona (la protagonista és originaria del Perigord, noblesse obligue).

Com a complement interessant, a la història que protagonitza Catherin Frot - aquesta dona que recorda molt a la Carmen Machi (Aída) però amb el savoir faire gabachuá: més alta, més fina i més cortesana- hi trobem la lluita entre la cuina tradicional francesa 'de producte' vs el cuiner haute cuissine pagat de sí mateix, egocèntric i misògen. Ho te tót el cuiner cabró, i a sobre al final,... bé, millor no dir res per un final que en realitat es desvetlla ben al principi: descobrim a la nostra protagonista cuinant magrets, Saint Honorés i altres delicies per als cientifics d'una base antàrtica.


En definitiva, un viatge espectacular per la grandeur de la cuina francesa. Excel.lentment retratada en lo visual i també molt ben dibuixada en els seus tics més caricaturescos: orgull, producte i amor per si mateixos. La puta canya.

NO ANAR AL CINE SENSE SOPAR ABANS. #important


7 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

ok, apuntat tot el que dius.

L hora del tupper ha dit...

Llegint el teu comentari de la peli, em donen moltes més ganes d'anar a veure-la... tu si que tens savoire-fer.

Bravo!

Ricard Sampere ha dit...

Té molt bona pinta i més per algú com jo, que es declara francòfon sense cap mena de complexa.

De sempre he tingut més estima pels cosins del nord que pels del sud i oest... ;)

Iris Duarte ha dit...

Heu vist Vatel?
Gastronomia i reialesa 100%! Tampoc és aconsellable mirar-la sense sopar... :P

Red Rose ha dit...

Yo la quiero ver, he leído tantas críticas y la gran mayoría la ponen muy bien, a ver que tal.
Petons i bona Semana Santa.

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

No he visto la película, ya te contaré cuando la vea!
Besos

abril ha dit...

Estic d'acord amb tu...a mi, com he dit al meu blog només em va faltar saber una mica mès de "que ha estat" la vida de la Hortense.

Les imatges de plats impreionants!!! i l'actuació d'ella impecable!

La France!!!!