dilluns, 1 d’abril de 2013

de cuina boliviana i famila. Winning combo

Aquesta Setmana Santa ha estat intensa en el sector estovallero, hem gaudit molt a taula tant per els plats com per les converses que hem tingut amb els nostres èssers estimats. Avui us porto el primer stage d'aquests dies, un dinar bolivià que ens va preparar una cuinera molt salada, que es diu Daniela i que ens va voler convidar per el seu aniversari a tastar un dinar com els que feia a casa amb la seva familia.



Com podreu veure, és un dinar de bases humils on el luxe està representat per un costellam de porc (deliciós, sabrossíssim i amb una textura fundent espectacular). Segons ens deia la cuinera, a casa seva menjen el porc en ocasions molt especials: potser una o dues festes al any. La carn habitual a la dieta és el pollastre i la vedella. En aquest sentit, el preu de porc i vedella està capgirat amb el corresponent al nostre mercat.

La base general del plat són elements cuits en aigua o en vapor, hidrats de carboni com són la yuca, el mote (un blat de moro gegant, de color blanc i cuit en aigua amb sucre) i l'arròs. Arròs que ells cuinen al vapor i que sorprenentment queda suelto i tou. Tots aquests elements un cop posats al plat al costat de la obligatoria patata es mengen amb les mans. Tot el que es pugui menjar amb les mans és devorat així.


El sabor, el punch, el porta la salsa picantíssima (salsa de ají) que va demostrar un cop més que tant jo com la resta de la taula excepte la boliviana salada, som una colla de mitjes nenes que no aguantem res. La veritat és que donat que la gran majoria d'aliments estàven simplement bullits o cuits al vapor ... s'enten que els hi faci falta algun punt excitant que doni energia al plat.
Un darrer punt a comentar: l'amanida es fa 'on table' agafant un full d'enciam i farcint-lo de (en el nostre cas) tomàquet, remolatxa i ceba tallada en juliana. Es fa un farcellet i es talla per el mig de forma que queda una forma curiosa que ells anomenen 'flor de ensalada'. Vinagreta i endavant, que fa baixada!!

No podem més que agrair a la Daniela la seva invitació, les seves hores dedicades a cuinar per a nosaltres i que fins i tot -com es veu al video- m'acceptés com a ajudant momentani. Gran privilegi :)
I també al regalet de familia que de cada àpat en fa una festa!!!

6 comentaris:

Carmeta ha dit...

noi¡¡ quina enveja¡¡ nosaltres vam probar els machos per primer cop d'una cuinera dominicana,ja fa una pila d'anys...i la meva canalla de tant en tant m'en demana¡¡
I es cert tenen (vull dir en general als paissos sudamericans) una manera especial de coure l'arròs¡¡¡
suerte que has tenido nen de una opípara comida¡¡¡
petons

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

La millor manera de tastar els plats d'unes altres terres es cuinats per algú del país. En qualsevol cas els aliments encara que siguin humils es converteixen en un luxe quan t'els menjes amb satisfacció.
M'agrada aquesta salseta picant, segur que no hi ha per tant, jejeje.
Petons.

Gemma ha dit...

Ostres, aquesta setmana santa no has parat, eh? Ja ho he vist, entre els esmorzars de forquilla a casa d'un o de l'altre i aquests àpats familiars amb convidats, t'has posat les botes!!!

Ricard Sampere ha dit...

Per mi que ja t'estàs avançant a una nova onada... Ara la cuina peruana, de cop i volta revoluciona BCN...

Segur que tu ja saps que la propera revolució, serà la cuina boliviana...

:)

Miquel ha dit...

siempre mola ver otras culturas gastronómicas y siempre se aprende
bona setmana

Iris Duarte ha dit...

Guau, quin passada! Aquesta Setmana Santa no has fet gaire bondat, t'has posat les botes!!! :-)