diumenge, 29 de març de 2015

de los alquimistas de la cocina, documental online sobre gastronomia molecular


Amb el pas del temps, la gastronomia molecular va caure en el desprestigi popular, victima de la mateixa llei del pèndol que la va introduir triomfant a les nostres vides. Aquesta és la definició que el quimic Herve This en fa de la mateixa:

"Cocinar es elaborar recetas. Cada receta consta de dos partes, la primera es la definición.Si decimos 'puré de peras' cojemos peras, azúcar, agua y lo ponemos a hervir.La ciencia pregunta: ¿Qué ocurre cuando cocinamos las peras? La segunda parte es la que denominamos como pequeños trucos y proverbios al respecto de la receta. La ciencia puede preguntarse: ¿Son ciertos?. Y eso es la gastronomía molecular. NO SE TRATA DE ELABORAR RECETAS. NO ES UNA APLICACIÓN TÉCNICA O TECNOLÓGICA."

Probablement aquest petit estigma que pateix actualment la gastronomia molecular sigui injust. Tant com ho va ser en el seu moment no pertànyer a aquest tan molón moviment conceptual i gastronòmic i practicar una cuina més tradicional que aleshores parlava del producte i el fet natural com si lo natural sigui superior a allò artificial només per el fet de ser-ho. Apriorismes everywhere.

Pierre Gagnaire i Herve This (font)

Però avui parlem del molecularisme culinari, que segons la definició del autor no es tractaria doncs d'una cuina o un conjunts de plats, sino d'una actitud curiosa i inquisitiva sobre la tècnica culinaria.
Algu en contra d'entendre millor el món que l'envolta? La gastronomia molecular, és com el rock'n'roll: ATTITUDE.

Aquest documental té deu anys,...em resulta força molest la quantitat de vegades que parlen de la cuina com a art, però em sembla una gran manera d'omplir una tarda de diumenge :)



Interessant: He trobat  aquesta entrevista a la revista Sobremesa feta vuit anys després del documental. La  visió radical dels mateixos autors sobre els limits de cuina molecular no que no era cuina ja no sembla pas tan radical en.
La paraula art continua apareixen amb contundència (per a mi, exasperant). Em queda la certesa que de cuines només n'hi ha dues, la bona i la dolenta. La resta és actitud i zones grises per a explorar.

Cap comentari: