En un esmorzar de familia aparentment innocent, també pot sorgir la sorpresa en forma de gaspatxo blanc inesperat. Amb exàctament el gust que tenim guardat al disc dur de la memòria papilar.
Fent una cerca ràpida per sanguguel m'apareixen multitud de gaspatxos blancos que no ho són, o que a mi no em sembla que ho siguin: ajoblancos disfressats i trista utilització de gaspatxo com a paraula sinònima de sopa freda. Pues bien, pues vale, pues me alegro.
Però en el cas del gaspatxo blanc que ens ha preparat el Xesco avui a Ca l'Esteve, la gràcia és utilitzar l'aigua de vegetació dels tomàques (transparent, es clar!) en comptes de tota la polpa. La resta d'ingredients del gaspatxo no aporten color (all, sal, cogombre,pa,oli -va, aquest una mica-, vinagre,...) i per tant en boca trobem exàctament el gust del gaspatxo malgrat que visualment el nostre cervell espera acabar jalant una altra cosa. Suspresa.
Divertit i el més important: saborós.
PD: la millor forma que conec per extraure l'aigua de vegetació és congelar els tomàquets durant un parell de dies i després descongelar-los amb el microones en potència descongeladora (heh!). Surt una enorme quantitat d'essència de tomàquet transparent i arrebatadora. Sabeu tot el suc que perden els aliments quan els descongelem? Doncs es tracta d'aprofitar aquest trencament massiu de parets celurals :)
1 comentari:
Per què dius que és gaspatxo, eh? si no sembla més un ajoblanco... segur que el gust del tomàquet hi és! aquesta aigua és l'essència del tomàquet!abraçada!
Publica un comentari a l'entrada