dilluns, 11 de gener de 2016

descobrint el formatge DOP Queixo do Cebreiro. No todo va a ser tetilla y tal...


A Galicia tot el vi és blanc i els formatges són de tetilla o similars. Doncs no!

Sovint he sentit aquest tipus d'afirmacions -fins i tot en cuiners professionals :O-. Sorpren, ja que en realitat a Galicia -com a tot arreu!- també es fan bons vins negres malgrat que representin un % petit de tota la producció. I obviament també formatges amb personalitat que no son la tetilla o el San Simón da Costa.

Els que més m'agraden -a mi- són els formatges de la DOP Cebreiro. En els darrers temps surten sovint en les converses entre afeccionats a la jalamenta. Són formatges tradicionals amb existència documentada de fa molts segles i en els darrers anys han reviscolat amb força adquirint prestigi de producte gourmet d'alta gamma.

M'encanten els formatges de pasta humida fets amb llet de vaca, frescos, molt làctics i sucosos. Aquest té la particularitat de ser un punt àcid i tenir una textura sensacional, que la paraula castellana 'arcillosa' descriu a la perfecció. La forma també és particular, amb una silueta similar a un enorme bolet de base ben ample.

"En la montaña lucense, la mayor parte del ganado se cría desde siempre para la producción de carne, por lo que la leche no es muy abundante y se utiliza casi toda en la elaboración del queso. Antiguamente, el queso debía obtenerse de cuajadas de varios días, lo que hacía que sobrase masa la mayoría de las veces, y esta masa era prensada con una piedra. Esta forma de prensa es lo que dio al queso su forma característica, semejante a un hongo o gorro de cocinero, que se mantiene hoy pese a que la forma de producción ha cambiado." (DOP Queixo do Cebreiro)

També existeix una varietat envellida durant un minim de 45 dies que desenvolupa una mica de crosta i adquireix sabors més madurs i fins i tot lleugerament picant.

En el darrer viatge a la terra de la clorofila vem gaudir amb el que surt a la foto que a més a més te el premi de millor formatge fresc de l'estat al 2013. No es poca cosa. Per cert, comprat al Gadis per consell d'un enyorat blocaire gallec que trobo molt a faltar. La vida és així, etxeoquehai.


Si us trobeu amb un formatge de Cebreiro al linial, doneu-li una oportunitat...malgrat que no és precisament barat (i més si comptem que és un formatge fresc i per tant quasi la meitat del pes és aigua!) el resultat és brutal.
Molt fan!

Cap comentari: