diumenge, 3 d’abril de 2016

de pollastre en pepitoria, una recepta supervivent des de l'edat mitjana


La gallina (pollastre en el nostre cas) en pepitoria és plat historic que remunta les arrels fins a la cuina de la edat mitjana. En la formulació no hi aparèixen ingredients provinents d'Amèrica -ni tomàquet, ni patata,ni pebrot,...- i s'atribueix en general als àrabs l'origen primigèni.

En tot cas, a la familia extremenya és un plat de molta vigència. La tieta Brígida i la cosina Maxi en son grans executores. I aquí també la fem de la millor manera que sabem. En aquest cas amb formulació de la super xermaneta. A casa tenim el costum de presentar-la de forma anàloga als curris orientals, acompanyats d'arròs blanc basmati.


La recepta, pollastre en pepitoria.

Ingredients:

12 pernils de pollastre
2 cebes
ametlles
pa
safrà
2 alls
3 ous
oli
sal
pebre
vi blan
1 l. brou de pollastre

Procediment:

Tallem la ceba a trossets petits i la daurem al fons de l'olla ràpida amb un parell de fulles de llorer.

Mentre es va 'potxant' la ceba, traiem la pell als pernilets que salpebrem i daurem en una paella amb un raig d'oli d'oliva.

A banda per preparar la picada torrem unes llesques de pa i el safrà perquè deixi anar els aromes (jo ho vaig embolicar en paper d'alumini que vaig desar a la paella quan ja havia retirat el pa i apagat el foc). Tallem un parell de dents d'alls i ho barregem tot al morter afegint també el pa torrat, safrà i les ametlles (que ja estaven torrades). Un parell de minutets donant canya al morter i ja ho tenim.

Quan tenim la ceba ben potxadeta, agreguem el gotet de vi blanc i deixem evaporar l'alcohol. Tot seguit, aboquem els pernilets a l'olla ràpida, el brou i la picada. Tapem l'olla, els vaig tenir uns 15 min llargs.

En un cassó,  bullirem els ous. Transcorreguts aquests 15 min, obrim l'olla i afegim els ous a trossets, una volteta i ja ho tenim pel tàper. Els pernils amb tota la seva 'salsa' els vàrem acompanyar amb un arrosset bullit, en aquest cas basmatic, un tàper bo i complet!

2 comentaris:

Jose Padilla Rodriguez ha dit...

Aquesta és una de les meves receptes pendents, a veure si no trigo a fer-la

Anònim ha dit...

En aquellos lejanos tiempos de la puta mili nos lo ponían en la fajina de vez en vez y de cuando en cuando.
Braulio