Talls nets d'arrel.
Ja fa uns dies que aquesta joia sonora em volta per el cap.
A la vida ens trobem sovint amb talls i punts de no retorn, de vegades en l'aspecte personal i de vegades en l'aspecte professional.
Ara bé, si aquests punts de tall seràn nets, es a dir talls d'arrel o si seràn ferides que ens couran durant molt de temps sovint depen de com ens hi enfrontem nosaltres mateixos, a la vida.
Per això, quan ahir conversàvem amb en Dani a la terrassa del seu local (Xiringuito) situat a la fira Mercantic de Sant Cugat del Vallès, vaig recordar aquesta cançò. En Dani és un cuiner al que trobareu somrient el 95% del temps, tremenda actitud per a uns temps de crisi que estan resultant (massa) durs i llargs. Ah! i també és co-autor del blogazo gastromimix.
Com tants d'altres cuiners joves i de talent, la crisi els va tallar un somni i una aventura professional. Però estic segur que la seva bonhomia i actitud vital el va permetre recuperar ràpidament el somriure i fer que el tall, fós net d'arrel.
Ara el podeu trobar de nou al peu del canò al Xiringuito, on fan menú de migdia de dimarts a divendres juntament amb el seu soci Edgar i un encarregat de taules que es diu Alex i és la mar de salat. Els caps de setmana, obren la parrilla i reben reforços de personal -entre els quals la seva parella que també és una gran cuinera-. El éxito es lo que tiene : necessiten més gent per que s'omple el xiringuito.
El cap de setmana en Dani es posa al costat de la parrilla. Com ell mateix ens deia, ja tornaràn els dies en que feien un micuit que quitaba el sentío.
Ara el seu somriure ha sabut canviar el xip i gaudir d'un tipus de negoci on l'important és la proximitat del client, la qualitat de les carns i... el puntent de cocció a la parrilla, es clar!!
A part de les carns parrillades, tenen altres plats que estàn en la linia d'un xiringuito amb personalitat: provolone deliciós i unes croquetes cruixents per fora i tendres per dintre que són tremendes. Atenció al nou model que estrenàven ahir de croqueta de bacallà, dins d'un gran àpat on vem gaudir d'allò més... el claro triufador de la jornada per al meu paladar.
I sincerament, tot a un preu molt i molt raonable.
Crec que la millor manera de que capteu l'ambient, la bonhomía, la tranquilitat de la terrassa i l'amabilitat d'en Dani són aquest minut i mig que vaig capturar des de la taula millor col.locada del local: la reina del meu cor devant i el mestre cuiner treballant ben aprop.
Tan a prop que diverses vegades es va acostar a donar-nos explicacions i detalls sobre el pa, els talls, la cocció,... impagable.
Ja fa uns dies que aquesta joia sonora em volta per el cap.
A la vida ens trobem sovint amb talls i punts de no retorn, de vegades en l'aspecte personal i de vegades en l'aspecte professional.
Ara bé, si aquests punts de tall seràn nets, es a dir talls d'arrel o si seràn ferides que ens couran durant molt de temps sovint depen de com ens hi enfrontem nosaltres mateixos, a la vida.
Per això, quan ahir conversàvem amb en Dani a la terrassa del seu local (Xiringuito) situat a la fira Mercantic de Sant Cugat del Vallès, vaig recordar aquesta cançò. En Dani és un cuiner al que trobareu somrient el 95% del temps, tremenda actitud per a uns temps de crisi que estan resultant (massa) durs i llargs. Ah! i també és co-autor del blogazo gastromimix.
Com tants d'altres cuiners joves i de talent, la crisi els va tallar un somni i una aventura professional. Però estic segur que la seva bonhomia i actitud vital el va permetre recuperar ràpidament el somriure i fer que el tall, fós net d'arrel.
Ara el podeu trobar de nou al peu del canò al Xiringuito, on fan menú de migdia de dimarts a divendres juntament amb el seu soci Edgar i un encarregat de taules que es diu Alex i és la mar de salat. Els caps de setmana, obren la parrilla i reben reforços de personal -entre els quals la seva parella que també és una gran cuinera-. El éxito es lo que tiene : necessiten més gent per que s'omple el xiringuito.
El cap de setmana en Dani es posa al costat de la parrilla. Com ell mateix ens deia, ja tornaràn els dies en que feien un micuit que quitaba el sentío.
Ara el seu somriure ha sabut canviar el xip i gaudir d'un tipus de negoci on l'important és la proximitat del client, la qualitat de les carns i... el puntent de cocció a la parrilla, es clar!!
A part de les carns parrillades, tenen altres plats que estàn en la linia d'un xiringuito amb personalitat: provolone deliciós i unes croquetes cruixents per fora i tendres per dintre que són tremendes. Atenció al nou model que estrenàven ahir de croqueta de bacallà, dins d'un gran àpat on vem gaudir d'allò més... el claro triufador de la jornada per al meu paladar.
I sincerament, tot a un preu molt i molt raonable.
Crec que la millor manera de que capteu l'ambient, la bonhomía, la tranquilitat de la terrassa i l'amabilitat d'en Dani són aquest minut i mig que vaig capturar des de la taula millor col.locada del local: la reina del meu cor devant i el mestre cuiner treballant ben aprop.
Tan a prop que diverses vegades es va acostar a donar-nos explicacions i detalls sobre el pa, els talls, la cocció,... impagable.
El més gratificant de tot, va ser la xerrada amb aquest cuiner positivista, que creu en la feina i que transmet l'il.lusió dels que saben construir graons amb les branques escapçades.
Per cert, reservant-ho també et poden obrir el xiringuito per les nits i muntar un sarao amb decoració d'espelmes d'allò més espectacular.
Si us agrada el menjar desenfadat fet amb ganes i carinyo, si no us importa embrutar-vos una mica les mans amb salses i pans amb tomàquet al Mercantic teniu una opció molt bona.
A la propera visita dels pares hi penso portar al meu, que és carnivor declarat i acabarà aplaudint amb les orelles.
Això si, no li pregunteu la recepta del mojo criollo a l'Alex per que no us la dirà...hehehe.
Per cert, reservant-ho també et poden obrir el xiringuito per les nits i muntar un sarao amb decoració d'espelmes d'allò més espectacular.
Si us agrada el menjar desenfadat fet amb ganes i carinyo, si no us importa embrutar-vos una mica les mans amb salses i pans amb tomàquet al Mercantic teniu una opció molt bona.
A la propera visita dels pares hi penso portar al meu, que és carnivor declarat i acabarà aplaudint amb les orelles.
Això si, no li pregunteu la recepta del mojo criollo a l'Alex per que no us la dirà...hehehe.
