dels talls vegetals més habituals i els seus noms

Els noms d'alguns dels talls de verdura que són més habituals :)

de cicle cuina i guerra civil al Poble-Sec. Exposició, itinerari i tallers.

Al Centre Cívic El sortidor del Poble-Sec s'inaugura el proper dia 1 d'Octubre un cicle d'activitats i exposició al voltant de la cuina i alimentació durant la Guerra Civil. 
Per historia familiar, és un tema que m'interessa molt, la veritat. I el plantejament participatiu d'aquest cicle també el trobo engrescador: el taller de cuina en temps de guerra servirà per a cuinar les receptes que les àvies i avis hagin aportat des de la seva memòria. També hi haurà un itinerari que recorrerà indrets del barri i en concret es farà visita al conegut Refugi Antiaeri 307.

La joia de la corona és l'exposició de fotografies quotidianes co-organitzada amb el Museu Etnologic de Barcelona. Una activitat

Podeu trobar tota la informació en aquesta web:
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elsortidor/p/16197/exposicio-fam-i-guerra-a-catalunya-memoria-i-estrategies-de-supervivencia-1936-1959

del Geni culinari. Exposicio arqueològica sobre la innovació a la cuina.

Al Museu Arqueològic de Catalunya -en la seu de Montjuic, a Barcelona- podem visitar la exposició El Geni culinari. El passat dissabte -en una activitat organitzada per la Laura Solanilla- vam tenir la sort de fer una visita on en Lluis Garcia Petit, que és el comissari de la expo, ens va guiar. Explicació entenedora i amena del contingut de les diferents vitrines.

Aquesta exposició és un recull de material però sobretot d'informació al voltant de la evolució culinaria que pertany a un passat tan remot que sovint queda oblidat. La tesi principal és que la innovació culinaria és una constant en el temps i no pas una actitud moderna.

Ens deia en Lluís durant la visita que no costa gaire trobar referències històriques sobre tradició culinaria que van fins al S XVIII, potser fins i tot el S XVII.
Alguns autors parlen sovint dels estimables llibres de la edat mitjana: per exemple el Sent Soví o el Llibre del Coch. I els agossarats esmenten Apicius i el seu De Recoquinaria (ens va comentar que veritablement romà sobretot és el llibre desé, en els altres hi ha molta contaminació monacal de al edat mitjana).

Però sobre la cuina paleolítica i neolítica... poca cosa. I en canvi alguns dels plats actuals neixen directament d'arrels tan antigues. I sino que són les enormes acumulacions de milers de closques d'ostra a les portes d'una cova a tocar del mar? La cocció a la brasa és la primera cocció? Com es feien les primeres sopes? La mel, és el primer edulcorant?...

En definitiva, una mostra on les peces exposades no són espatarrants però on els panells d'informació són adictivament interessants. Com a minim per a mi, es clar.


Com a bonus track vam tenir trobada sorpresa amb Ferran Adrià que estava visitant la exposició. Es va animar a departir una estona amb nosaltres al voltant d'alguns temes culinaris. -bé, parlar parlar, nosaltres poquet... heh :D-

Moltes gràcies a la Laura per la organització i moltes felicitats al Lluis per la feina feta! Val molt la pena!

de nouprojecte gastronòmic: Cultura Gastro

Que el fet gastronòmic és un fet cultural em sembla que a aquestes alçades és com assegurar que la Terra gira al voltant del Sol. Tot i la religiosa estulticia d'alguna rara avis, hi ha consens general. El que passa és que una cosa és saber-ho i altra és practicar-ho. Per això és motiu d'alegria quan algú fa una passa endavant i decideix tirar del carro. En sortim tots beneficiats perque millora el ecosistema.

Aquesta setmana s'ha presentat al món un nou projecte format per gent interessant, activa i de mirada inteligent al voltant de la vida i concretament de la vida gastronòmica. Cultura Gastro, un projecte que preten justament treballar i potenciar el vessant cultural del món gastronòmic a través de rutes, cursos, articles i comunicació. 

Al darrere aquest projecte hi ha la els gastròfils i també blocaires Carmen Alcaraz, Alberto Moyano, Mar Calpena, David Valdivia, Albert Molins i Raquel Lamazares. Els conec personalment a tots excepte a la darrera, i justament per això estic convençut de la validesa del projecte i del llarg recorregut del mateix.

A banda de a la seva web:  www.culturagastro.com també els podeu seguir la pista a la plana de Facebook: https://www.facebook.com/CulturaGastro?ref=ts&fref=ts 

I si voleu tenir ja mateix una primera aproximació a la seva proposta, aqui teniu el seu manifest fundacional.

- Cultura Gastro nace para investigar, preservar y difundir el patrimonio gastronómico y culinario. Consideramos la gastronomía como cultura y como tal reflexionamos alrededor de sus múltiples perspectivas: historia, economía, ciencia, antropología, filosofía, arte, religión, política… La gastronomía es el propio sostenimiento de la humanidad, moldea la vida de cada persona en todos los lugares del mundo y en todos los días de su vida.

- Somos un grupo plural, formado por gente con intereses y trasfondos distintos. Creemos en el debate, el libre intercambio de opiniones e incluso en la polémica.

- Rechazamos la idea de una gastronomía única formada sólo por grandes nombres y fechas. Sin embargo, reconocemos y honramos estos nombres y fechas y nos esforzamos por entender y divulgar sus aportaciones.

- Entendemos la perspectiva lúdica, de disfrute y placer de la cocina. Nos gusta cocinar, comer y beber, y leer y escribir sobre ello. Pero también nos interesa la reflexión. Consideramos que la alimentación trasciende su pura función utilitaria y por ello creemos que hay un conjunto de conocimientos socio-culturales que deben ser explorados y divulgados.

- No creemos en la gastronomía como un corpus inmutable. Pensamos que su transformación diaria es un proceso que debe seguirse y documentarse, en especial en lo que concierne a técnicas, alimentos, modelos de producción y negocio que tienen dificil continuidad. Aunque aceptamos las contribuciones de las marcas y complejos industriales, adoptamos una perspectiva crítica, de gastrónomos como ciudadanos y no sólo como consumidores o espectadores.

Podrieu pensar que aquest és un post laudatori a uns amics que començen una aventura. I és cert que hi ha part d'això. Però també és un post informatiu i premonitori: Cultura Gastro arribarà lluny i arribarà bé. Al tiempo. Molta sort i endavant les atxesssss!