Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de novembre del 2012

de la asombrosa historia de Mr. Snow

Jo també vaig coneixer Mr Snow.


Vaig coneixer Mr Snow, concretament ahir. I gràcies a una d'aquelles conexions generoses que et dona teclejar pensaments personals en un blog com aquest. Quan fa uns mesos els poderosos que ens govenen van decidir tractar la cultura com un producte de luxe i gravar amb els mateixos impostos una entrada al teatre que la compra d'un Ferrari, aquí yours truly va escriure un humil post de protesta.
Ho vaig fer simplement per descarregar-me una mica la indignació, aquesta indignació de la que tothom parla però que jo no acabo de copsar gaire de debó als nostres carrers.


La Pilar i l'Antonio Diaz, artistes i amics personals de Mr. Snow van llegir aquella rajadeta i van decidir convidar-me a coneixer-lo en persona. Quina sort que vaig tenir? Doncs sí, alguns a aixó li diuen karma però jo m'estimo més anomenar-ho xarxa de pensaments positius. Frase "cursi powered" del post, havia de passar.

És així que d'una entrada irada contra la injusticia va apareixer la invitació a aquest petit gran viatge a la fantasia. Assegut al pati de butaques i envoltat d'un public familiar, l'espectacle (que va començar amb una geomètrica puntualitat, m'encanta) et proposa des de el primer minut un viatge màgic on l'argument es presenta d'una forma fresca i desenfadada. Màgia 'de sempre' amb el toc fresc dels temps que corren.



Mr. Snow és un mag, probablement el més gran de la història del nostre pais. Va ser col.laborador de Houdini, ajudant de Bobby Fisher i escrivia cançons amb John Lennon. Que vingui en Bernardo Schuster i ens digui: 'No hase falta disir nada más'.
Al llarg de la seva biografia veurem conillets que apareixen, monedes que desapareixen, lentidigitació del dret i prestidigitació rebobinada, paperets que leviten i sobre tot una meravellosa capacitat manipulativa de cartes. I també de les ments, que és una gran cosa que han de saber fer els mags: manipular les nostres pobres i senzilles ments. Ja us he dit que fa unes meravelles de 'déjame pasmao' amb les cartes? Sobretot que no m'oblidi de esmentar-ho!!

En definitiva, vaig sortir amb el somriure posat molt fort d'aquesta horeta de Mr Snow. Gràcies al mag Antonio Diaz, a Mr Snow i a la Pilar per la seva amable invitació.

I també tornaré a dir a aquells que consideren que la cultura és un luxe que el poble ni mereix ni necessita, que són uns fills de puta.

La asombrosa historia de Mr. Snow
Mag: Antonio Diaz
Teatre Alexandra (Entrades)

 

diumenge, 18 de març del 2012

d'un disgust danès que et fa sentir viu

Aquest passat dimecres vaig tenir la gran sort d'assistir a la representació de la Obra 'Un disgust danès' al teatre Tantarantana de Barcelona. Les entrades em van tocar en un sorteig que va realitzar l'Ada Parellada en el seu blog (darrerament hiperactiu, un torrent d'entrades!).

Si no faig crítica de restaurants perque no en se prou, menys encara puc fer crítica teatral. Però aixó sí, criteri del que m'agrada i no m'agrada en tinc sempre. I ganes de explicar aquelles coses de la vida que et fan sentir precisament... viu, les tinc totes.

Foto: Sebastià Pagarolas.

I en aquesta obra, on el restaurant és un més dels personatges (no ho dic jo, ho diu una de les dues actrius durant la obra: aquest restaurant sóc jo!!) hi vaig trobar vida, somriures i drama. Tot i que llògicament no us explicaré la història, sí que us diré que les actrius estan espléndides i el text el vaig trobar interessant i fresc. Una de les coses que més m'agradava era la reproducció realista de les converses, amb interrupcions i fugides d'estudi lluny de textes recitatius per torns. I tot al voltant d'una taula, un restaurant i una maleta.
Es clar que en realitat aixó és secundari, en realitat parla de la vida i el compromís.

Per cert, a algún blocaire li sona aquest soterrani del video? Va, que no és dificil d'endevinar: ho teniu a un clic.


No hi busqueu escenografia espatarrant. No la trobareu. Ni un do de pit final en número musical de 'lentejuelas', tampoc el trobareu. Ni una obra on la gastronomia és imprescindible, no és el cas. Peró si busqueu gaudir d'una hora i quart de diàleg inteligent, emoció continguda i sensibilitat vital... aquesta és la vostra obra.
I a sobre, literalment té un final de cine.

Un disgust danés
de Jumon Erra
Actrius: Elena Fortuny, Ota Vallés
Teatre Tantarantana del 14/3/2012 al 1/4/2012