diumenge, 18 de novembre de 2012

de la asombrosa historia de Mr. Snow

Jo també vaig coneixer Mr Snow.


Vaig coneixer Mr Snow, concretament ahir. I gràcies a una d'aquelles conexions generoses que et dona teclejar pensaments personals en un blog com aquest. Quan fa uns mesos els poderosos que ens govenen van decidir tractar la cultura com un producte de luxe i gravar amb els mateixos impostos una entrada al teatre que la compra d'un Ferrari, aquí yours truly va escriure un humil post de protesta.
Ho vaig fer simplement per descarregar-me una mica la indignació, aquesta indignació de la que tothom parla però que jo no acabo de copsar gaire de debó als nostres carrers.


La Pilar i l'Antonio Diaz, artistes i amics personals de Mr. Snow van llegir aquella rajadeta i van decidir convidar-me a coneixer-lo en persona. Quina sort que vaig tenir? Doncs sí, alguns a aixó li diuen karma però jo m'estimo més anomenar-ho xarxa de pensaments positius. Frase "cursi powered" del post, havia de passar.

És així que d'una entrada irada contra la injusticia va apareixer la invitació a aquest petit gran viatge a la fantasia. Assegut al pati de butaques i envoltat d'un public familiar, l'espectacle (que va començar amb una geomètrica puntualitat, m'encanta) et proposa des de el primer minut un viatge màgic on l'argument es presenta d'una forma fresca i desenfadada. Màgia 'de sempre' amb el toc fresc dels temps que corren.



Mr. Snow és un mag, probablement el més gran de la història del nostre pais. Va ser col.laborador de Houdini, ajudant de Bobby Fisher i escrivia cançons amb John Lennon. Que vingui en Bernardo Schuster i ens digui: 'No hase falta disir nada más'.
Al llarg de la seva biografia veurem conillets que apareixen, monedes que desapareixen, lentidigitació del dret i prestidigitació rebobinada, paperets que leviten i sobre tot una meravellosa capacitat manipulativa de cartes. I també de les ments, que és una gran cosa que han de saber fer els mags: manipular les nostres pobres i senzilles ments. Ja us he dit que fa unes meravelles de 'déjame pasmao' amb les cartes? Sobretot que no m'oblidi de esmentar-ho!!

En definitiva, vaig sortir amb el somriure posat molt fort d'aquesta horeta de Mr Snow. Gràcies al mag Antonio Diaz, a Mr Snow i a la Pilar per la seva amable invitació.

I també tornaré a dir a aquells que consideren que la cultura és un luxe que el poble ni mereix ni necessita, que són uns fills de puta.

La asombrosa historia de Mr. Snow
Mag: Antonio Diaz
Teatre Alexandra (Entrades)

 

Cap comentari: