Quan sóm adolescents frisem per posar etiquetes a tothom, identificar la tribu. I trobar-nos identificats amb el grup esdevé important. Alguns individus, diguem-ne Peterpanescos, continúen amb l'afició fins i tot un cop arribats a la universitat. ¿Seré yo, Señor?
I vet-ho aquí que mentre estudiava Ciencies Físiques a la UAB, als meus companys els agradaba molt aquesta taxonomía estudiantil que neix de la necessitat d'autoafirmació.
Els biòlegs: coleccionistes.
Els informàtics: no són científics.
Els matemàtics: quin talent desaprofitat!!
Els químics: 'los cocinillas de la ciencia'. Agafem un mol d'àtoms de Carboni amb mig mol d'atoms de Diliti mononosequé i ho posem al foc per obtenir 0.8 mols de Polisulfamat xurismanguis.
Ciències ambientals: Jajajaja, no espera.... .... JAJAJAJAJA
Els físics: Bàsicament el centre de mases on gravita l'univers del coneixement. O sigui, els Reis de la sabiduría, els amos del món.
La resta del món acadèmic: és Mordor. By the way, només és interessant a efectes reproductius.
Per tant, i tot i estar en profund desacord amb els meus col.legues de carrera, com voleu que no dibuixi un somriure quan veig una taula periòdica dels elements feta amb cupcakes (pastissets)? La química caricaturitzada, la principal icona de la química en forma de recepta aplicada.
Vist aquí. No em digueu que no és maco. Una currada digne d'aplaudir, amb els colors de les diferents famílies d'elements i tot (cambiarà els gust de cada familia?). Si no fos tan dropo algún dia ho intentaría, però em fa molta mandra i em conformo amb la foto.
Si es mou, és biología. si fa pudor, és química. Si no funciona, és física.
...com a mínim l'ànima. I no val enfotre's del moment Guitar Hero per que... per que... per que anireu a la senyo!!
De moment una de les receptes:
Tiramisú de torró (Mireia Carbó)
Ingredients per a 6 persones.
75 grs. de torró tou (Xixona) 1 cullerada de sucre 2 ous 250 grs. mascarpone melindros
Per a l'almívar:
50 grs. sucre 200 ml d'aigua 1 rajolí de moscatell
Procediment:
Feu un almivar lleuger amb l'aigua, el sucre i un rajolí de moscatell. Deixeu-ho refredar i remulleu-hi els melindros. Col.loqueu-los al fons de copes o bols individuals.
Ratlleu el torró.
Munteu els rovells dels ous amb el sucre fins que doblin el seu volum.
Munteu les clares a punt de neu.
Barregeu el mascarpone amb la crema de rovells, el torró, i per acabar, les clares muntades.
Disposeu la crema sobre els melindros.
Deixeu-ho refredar a la nevera.
Nosaltres ho hem decorat amb una neula farcida de torró.
Potser us soni a tòpic si us dic que el nadal és per a nosaltres una època de felicitat en família. I us sonarà a tòpic perque ho és. Però es clar, la màgia de les coses i l'alquimia de la vida transforma en singularitats especials els tòpics que experimentem en primera persona. I per a nosaltres, el nadal va esdevenir fa uns anys un acte voluntari de felicitat en familia.
Aquesta familia que tan bé ens va acollir fa ja unes dècades i a la que cada any volem retornar ni que sigui una mínima part de l'estima que ens han donat. I nosaltres estimem amb els somriures i cuinant. Sóm així, que hi farem.
Per tant cada nadal ha estat un exercici de millora en les receptes, en la presentació, en el delicat equilibri de cuina moderneta i clucada a la tradició.
I en aquestes que vem arribar a coses com el còcktail de l'ambaixador, nòrdic sota flassada de xantilly, revisita al Bruc, skyline tubular de bolets,... I que voleu que us digui, el cos ens demanava marxa. Volíem riure, volíem xerinola, volíem desenfreno.
I hem mntat un menú de bareto.
La idea és la següent: Fem uns plats passadets per el nostre filtre personal però que es puguin anomenar amb el nom que esperem trobar al bar de la cantonada.
-Sopa d'olives made in Ruscalleda: Olives.
-Escopinyes naturals presentats dins una llima buida: berberechus al limón.
-Croquetes vingudes expressament desde Mérida i fetes per la mama: cocretas.
-Pulpo a feira: pulpo a feira (aquí un és partidari de afegir-hi un allioli al pulpo a feira, però la branca tradicionalista no en va voler sentir a parlar. Recalcitrantes, que sou uns recalcitrantes, jeje..)
-Bacalla dourado portugués : Bacalao
-Patates emmascarades by David Lienas: Patates
-Canelons de la iaia de la Mireia Carbó: Canelons
I finalment els postres:
-PIJAMA: no podía faltar el monument a la desídia repostrera nacional que va assolar Espanya durant dècades. El pijama a la nostra manera (el pressec en coulís amb canyella i la pinya en escuma amb la nata).
-I el tiramisú de torró de la Mireia Carbó: 'Torró'. Sensacional.
I com que volíem una bogería complerta, vem decorar el menjador amb guirnaldes i paperets amb el color del equip probablement més simpàtic i caxondo del món: er Betis.
Això és bastant eixalabrat, però no ho és prou per al nostre nivell d'exigència. Nosaltres busquem l'EXCEL.ENCIA en bogería.
L'ordre dels plats serà sortejat al bingo.
Si, cada plat va ser sortejat en trams de entrants/plats/postres amb les simpàtiques mans de la Marina, l'Aina i l'Elisa.
Ja us podeu fer a la idea: Sortía la boleta i tots tres (la reina del meu cor, la meva germanísima i jo mateix) a correr a emplatar a la cuina.
De fons podía sonar per exemple, la rumba taleguera que teniu al inici del post. I aquí ens teniu amb la samarreta oficial que vem fer per als cambrers per a que tot fos ben autèntic. no es veu, però té el logo del Bar CrisLaiOs Nadal09.
A l'espera que vagi penjant les receptes, us ensenyo el peasso cub de Rubbik totalment funcional que vem fabricar (amb la mà d'obra del nostre pare) amb les diferents fotos de cada una de les llars que sóm: sis llars, sis cares del cub, una sola familia. Un record per a cada casa de regal.
Ah!! i last but not least: A cada comensal li vem regalar al sortir una bosseta amb el menú imprès (si ho fan al Bulli...) i un bocata de mortadela (CON OLIVAS, que es noti que no hi ha misèria!).
Edito: Avui ja m'han arribat les fotos (jo no tenía temps de fer-les), així que també posaré el slider corresponent. Només estic avisant...:-p
1 base de pasta fullada o masa quebrada. 250 grs. de gambes. Una ceba tendra. 100 grs. de palets de mar (la crisi, la crisi. També podeu fer-ho tot amb gambes es clar). 50 grs de parmesà ratllat. 3 ous 200 ml de crema de llet. Uns tomàquets cirerols Orenga, sal i pebre. Dues dents d'all.
Procediment:
Freguem la plata amb una mica de mantega o d'oli. Hi posem per sobre la pasta fullada. La punxem amb una forquilla per a que pugui sortir l'aire i no pugi.
A part daurem lleugerament la ceba a la paella. Pelem les gambes i les saltem breument amb la ceba(molt breument) i amb uns allets. Treiem els alls i ho barrejem amb la crema de llet, els ous batuts, el parmesà i els palets de mar tallats. Posem una mica de sal, orenga i de pebre.
Ho aboquem tot sobre la pasta i al forn a 180 graus fins que cualla (el típic truc de punxar amb un ganivet i que surti net). En el meu forn aprox 40 mins. Quan falten 5 minuts poso els cirerols per a que no quedin desfets.
Aquesta és la invitació que els hem enviat a la família. El proper diumenge tenim el dinar de Nadal familiar que organitzem entre la meva germana, la reina del meu cor i jo mateix. A sobre aquest any venen 'els papàs' desde les Extremadures.
El menú? És secret secretíssim. Si ho divulgo anirè a Sibèria.Però ja podeu imaginar que porta molts litres d'il.lusió i una mica de sal. La resta... ja ho posarè quan es desclassifiqui, en 8 díes.
Inaugurem la nova secció 'destornavís by decuina', un lloc on acumular errates 'llinguístiques' amb elle, com a La Competència de RAC1. Que per cert, és el nou programa TOP1 en el meu ranking. INCREI-BLE PROGRAMA-SO.
I aquí una increible traducció del menú a la llengua de Shakespeare.
