dijous, 3 de juny del 2010

demà serà divendres!!

Avui pensant en qué li podía recomanar a en Gurmet sobre qué menjar en un picnic, he recordat que tenía aquestes fotos de la darrera vegada que vaig fer hamburgueses. A part de posar-hi a la carn una mica d'all i les espècies que m'agraden, vaig farcir les interfectes amb un tall de formatge convenientment retallat amb un motllo.


Es molt important que les segelleu bé, perque sino és fàcil que es surti el formatge un cop comença a fondre. Us ho he dit que és important, oi?


No sé si les heu tastat així amb el formatge per dins, però a mi em resulta molt agradable menjar-les tot i que no sempre les faig així... segons com em dóna també les faig 'tradicionals' amb el formatge per fora.


Val, no és que sigui el descobriment de la fusió freda...però que voleu que us digui...és dijous i avui no dono per a més... a veure si el cap de setmana recuperem punts d'energía.



Bé per a una coseta més si que dono, us recomano el blog del señor enviñetado...simplement imprescindible.

dimecres, 2 de juny del 2010

de bojos amb bojos cacharros


I seguim per a bingo acumulant estris de cuina.
La cara que ha posat la reina del meu cor quan m'ha vist arribar amb aquest forn específic per a fer pollastres a l'ast us l'estalvio. Entre altres coses perque sóc de ciències i no tinc el talent que necessito per a descriure-la...heh.

Aquest forn que fa giravoltar els pollastres al seu interior me l'ha portat la Ban, es veu que la seva família se'n volia desfer i em va preguntar a mi si el volia. A mí!! Peró qué me estás preguntandooooo!!

En tot cas, ja tenim aquí el forn de pollastres i el cap de setmana li farem 'un tiento' per començar a esbrinar quines temperatures i temps de cocció són els millors per als pollastres catalans.


Bonus track: els llibres d'instruccions i de receptes estàn en frances. Però que CHICCCC!!

delicies orientals

Quina millor manera de retre homenatge a una pinícula que t'agrada, que fer-li un anunci amb qualitat, estil i producció a l'alçada del flim...prepareu-vos per a sentir una 'commoción en la Fuerza'...



Necesari era? No, però insondables són els camins que a la sabiduria del jedi-cuiner condueixen...
Uh-ah sakatún!!

diumenge, 30 de maig del 2010

d'heretgíes dietètiques



¿Cuándo llegaría ese momento en que, de hinojos ante la magnificencia del valle del Sangre, él, Pepe Carvalho, empozoñado por el bacalao al pil-pil, las pochas con almejas, las patatas con chorizo a la riojana, el brioche con foie-gras al tuétano, el arroz a la tinta de sepia, el pan con tomate alcahueta de tantas meriendas arbitrarias, el arroz con bacalao, el pudding de merluza y mejillones de roca, última especialidad con la que aún pugnaba Biscuter, pediría perdón a los dioses de la Dietética?

.....

Es más, se dijo Carvalho ante el espejo, con el torso desnudo y un dedo apuntando hacia el lugar aproximado donde debía estar el hígado: Por mí puedes reventar, hijo de puta.

El Balneario
Manuel Vazquez Montalbán.

del meu color favorit!!




Fa pocs díes, a través dels potentíssim bloc GastronomíayCia vaig ser l'afortunat guanyador de 20 kgs de Naranjas Costa.
Ja fa anys que un amic m'havia parlat d'aquests valencians. Han tingut una idea sensacional, recullen les taronges de l'arbre i les envíen a casa a través de la seva web. Així ens estalviem les llargues temporades de cambra frigorífica que tenen la gran majoria de taronges que podem trobar 'pels puestos' -mai millor dit-.

No són unes taronjes barates, per que el producte té una filosofia concreta i deu tenir els seus costos. El servei va ser extraordinàriament bó: em van trucar el mateix dilluns del sorteig i el dimarts a les 13h ja tenia les taronges!!

La caixa que ens ha arribat a nosaltres ens ha sortit molt bona. Les taronges t'arriben com no estàs acostumat: amb la pols llògica d'una fruita que està penjada a l'arbre, es recull i es posa dins una caixa. Ni rastre de recobriments de cera per a donar lluentor.

20 kilos de taronjes de la varietat Valencia-Late (la darrera de la temporada, amb un puntet més àcid que la Navel-late anterior, molt de suc i un nivell de dolçor mig) donen per a molt. Així que a part dels sucs matutins que em prepara la reina del meu cor (això de que et facin el suc al matí és una cosaaaaa...), hem aprofitat la caloreta del cap de setmana per a fer-nos un gelat. El primer de la temporada!!



La recepta:

Gelat de taronja.

Ingredients:
500 ml. de suc de taronja

300 ml. d'aigua (millor si és aigua mineral)

150 grs. de sucre.

200 ml. de crema de llet.
Uns brins de safrà

Opcional, uns gerds per decorar.


Procediment:


Expremem les taronjes i reservem.

Mentrestant posem el sucre i l'aigua al foc i en farem un almibar durant deus mins.
Barrejem el suc, l'almibar i el safrà. Reservem.

Quan estat tot fred, semi-muntem la crema de llet i ho barrejem. A la gebradora fins que agafi la consistència que ens agrada.


També ho podem fer sense gebradora posant el preparat abans de posar la crema de llet i quan està començant a congelar afegint-hi la nata. Tornem al congelador uns minuts fins agafar el puntet.

dissabte, 29 de maig del 2010

de petits plaers que són un tresor.

Aprofitar aquesta temporada d'alls tendres per a fer-nos una truita és una de les maneres de tenir un 'millor sopar del món'. Ens ho mereixem.


decidits a obrir nous camins...?

A decuina.net hem decidit entrar a l'apassionant món dels posters gastronòmics motivacionals...

....o no.

dijous, 27 de maig del 2010

de moment millor enfocar-ho amb humor...

De vegades penso que un dia o altre ens haurem de posar seriosos, plantar-nos entre tots i exigir que deixin ja de prendren's el pèl.
Però no serà avui, que vinc amb ganes de conya.



Algú ha decidit inventar aliments aspirables que no engreixen: LeWhif

Ja no tenen prou amb masacrar-nos el paladar amb les truites i altres guarrindongades que es venen a les farmàcies. Ara encara anem més lluny. Aliments aspirables, incorpòris, etèris, elegants. Aliments cool.
Amb tanta gent al món passant gana.

Com deia, un dia ho cremarem tot. Pero de moment avui m'estimo més riure.