diumenge, 19 d’agost del 2012

de food idea generator... ¿Cómo de loco te sientes hoy?

Si algú té ganes de fer bogeries cul.linaries molt 2.0 i  tecnològic pot probar sort a Food Idea Generator. Si ens fixem com ho presenten, és un Zas en tota la boca a la proposta creativa bulliniana. Però molt Zas i molt en tota la boca:

"Are you a chef who has hit a creative wall? A home cook who has prepared everything that a Nathan Myhrvold-led team can throw at you? Now that Ferran Adria is out of business, surely a machine can take his place as an inspiration for cooks too lazy to go"

"Ets un xef que xoca contra una paret creativa? Un cuiner casolà que ja ha cuinat tot el que un equip de Nathan Myhrvold podria crear? Ara que Ferran Adrià està 'out of business' (hehehehehehehe, la risa és meva), amb seguretat una màquina el pot substituir per a combinacions bojes de menjar"

Jo crec que és evident que no és just equiparar la tasca que durant anys va fer el Bulli amb una combinació boja i sàdica de ingredients que també pot fer una 'màquina'. En tot cas, és divertit perdre-hi dos minuts per a veure quina combinació ens surt en aquest particular 'tragaperras' culinaria.









dissabte, 18 d’agost del 2012

de VacasLocasWorldTour (II)

Dia de transhumancia, ens movem d'Extremadura cap a Galicia. Ens queda a la retina i al paladar uns quants moments gustosos i sobretot les minuts compartits amb la familia que és el veritable regal.
Alguns dels moments del #VacasLocasWorldTour 2012

A la fresca, a la fresca de la nit!!

Uns calamars excel.lents, sensacionals tant en sabor com en textura.

Sardines galegues, curiosament.

Seran galegues, però van caure igual. Es clar. I amb la cassoleta de gaspatxo... bon maridatge.

Orenga per a 'arreglar' amb una mica de paciencia. Ja en tenim per a tot l'any!!

Moment tramusos -tan comuns aquí- que es clar... no van venir sols.

Un licorcito casero de higos hombre, suave suave. Ni te vas a enterar, ya lo verás.... Los cojones!!


Els pares tenen un raconet de Catalunya aquí guardat a Mérida ;)



de recomanació sabatina al 365bcn.com: Sopar amb estrelles Observatori Fabra

Avui al 365bcn.com recomano el Sopar amb estrelles que es fa cada estiu al Observatori Fabra a la falda de Collserola. Un sopar amb ponència astronòmica (astronòmica, no astrològica!!) i visita a les instal.lacions on sobretot val la pena posar la parpella a l'ocular del telescopi inaugurat el 1908. Original, únic, desfassat tecnològicament i intransferible.
Història viva de la ciència Barcelonina.




Podeu consultar la recomanació original clicant aquí o a la foto següent. I si un cop vista la mateixa us agrada la idea no oblideu que podeu clicar el 'me gusta' que hi trobareu...merci!!


dijous, 16 d’agost del 2012

de Salmorejo de la prima Caty

La cosina Caty és la especialista de la familia en el salmorejo, aquesta crema espessa emparentada amb el gaspatxo. Ho és perque és la única que viu a Andalusia, però també i sobre tot ho és perque s'ha guanyat l'autoritat a base de assaig i error fins a depurar una recepta que a tots ens agrada i captiva.

És veritat que com correspon a una menja de perfil tan humil, l'aprofitament i els ingredients adicionals com ou dur, ceba tendra i similars fan que els altres membres del clan en fem variacions particulars. Però sempre amb el consens de fer servir la seva fòrmula com a pal de paller i eix central. Un 'tu seràs la piedra sobre la que edificaré mi salmorejo' com si diguèssim.



La principal sorpresa que vaig tenir quan vaig coneixer la recepta va ser que no fa servir tomàquet natural, sino una llauna de kilo de tomaquet sencer en conserva amb tot el seu liquid inclós. Amb això també es substitueix la necessitat d'afegir-hi aigua adicional. Val a dir que és un dels punts controvertits de la fórmula ja que els més rebels de la family fan servir meitat de tomàquet en conserva i meitat de tomàquet natural.

La novetat aquest estiu ha estat servir el salmorejo amb guarnicions típiques de la zona de Córdoba (on m'informen que broden aquest plat): taronja tallada en bocins perfectament nets de pela blanca i també la opció de posar-hi una cullerada de tonyina en conserva al fons del bòl. I creieu-me que si el raïm dins el gaspatxo és espectacular, no ho és menys la taronja dins el salmorejo.
Sempre a taula també hi és el pernil picadet, però aquest complement s'ha repetit anys anteriors i no és per tant novetat del 2012.


I ara la recepta, es clar :)


Salmorejo de la prima Caty
Una base sobre la que anar tastant variacions.


Ingredients:

1/2 barra de pan pan (literalment, pan pan. Nada de viena ni rollos de esos)
1 llauna de kilo de tomàquet sencer pelat
1 dent d'all (al que treiem el germen central)
1 vas dels de plàstic de cumple infantil d'Oli d'oliva verge. Aprox són 125 ml.
Sal al gust.

Per a guarnició opcional taronja tallada a daus, tonyina en llauna, raim pelat, pernil a dauets,ou dur,....

Procediment:

Tallem el pa en bocins que posem en una olla gran, als tomaquets en llauna els treiem el mugronet i els posem dins de la olla amb tot el líquid de la llauna. Hi afegim l'all tallat en dos o tres troços i l'oli d'oliva amb la sal.
Ha de quedar tota una nit macerant. Very important.

Al dia seguent, triturem tot ben fi fins que emulsioni i quedi una crema fina i densa. Com a truc opcional i sempre que s'hagi de consumir al moment es pot afegir un ou cru que ajudarà a que la emulsió quedi encara més cremosa.

dimecres, 15 d’agost del 2012

del Mesón La Jara (Mérida)

Una ciutat com Mérida, que ens pot servir d'exemple de ciutat amb important afluència turística, els locals es poden dividir entre aquells que cerquen el public pasavolant i els que donen servei als locals -la primera gran diferència està, com no podia ser d'altra manera, en els aperitius que acompanyen les begudes de forma gratuita-. El servei general posterior també sol ser diferent, però es poden trobar bons i mals exemples a les dues bandes del terreny de joc. En tot cas, jo crec que en això les distàncies s'escurçen.

La crisi està deixant eixuta la mamella del turisme, que durant anys va ser munyida a consciència i maltractada a còpia de donar carretades de menú falsament típic, falsos pernils pata negra i encolomant xoriços coloraos plens de tendons al incaut extranger. Les terrasses properes a la pedra mil.lenaria abaixen preus i lluiten colze a colze per atreure un client escàs. Una pedra llatina que això sí, continua imponent imposant la seva llei psicològica del pulverem reverteris.
Potser ara és massa tard per als espavilats caçadors de la gamba de dues potes, no ho sé. Jo -nosaltres, vaja- som clients i visitants de locals antics i gens turístics.


La Jara és un local regentat per una familia que ja fa dècades van tenir també vida a Barcelona, currantes de la hosteleria que hi dediquen moltes hores i cuinen cada jornada plats tradicionals, tapes saboroses (amb aquest puntet pujat de sal, per a que la gent es noti assedegada) i que si els hi demanes un entrepà de pernil fet amb pa amb tomàquet l'executen amb precisó i mètode ampurdanés.

Una carn en salsa de les poques que m'agraden entre les que acostumen a servir als cellers i bodegues de la zona, uns calamars boníssims al punt, tendres i molt gustosos. Llàstima que no tinguin el meu plat fetitx per a la tapa: unes bones patates braves.


També hi podeu trobar una llonza llaminera (solomillo) tendre i preparat al punt per la cuinera i una especialitat local que jo no he trobat fora d'Extremadura: el pestorejo. Val la pena tastar aquesta careta de porc feta a la llenya, ni que sigui una vegada. Cerdo requemao li deia jo de jovenet, amb la displicència del nou ric que menysprea aquells talls que els temps magres ens han ensenyat a valorar.

No hi espereu luxes, només profesionalitat i eficàcia. I per favort, no sigueu passerells i espereu a que us portin l'aperitiu inclós a les begudes abans de demanar vosaltres el pica-pica...heh!


Mesón La Jara
Calle Santa Lucía 8
Tel: 924311479
06800 Mérida (Badajoz)

de curiós efecte òptic turbohelicoidal

Una curiositat que no té relació amb la cuina. Ja us aviso d'entrada. Però que sí que en té amb les vacances i els omnipresents telèfons mòbils de X-ena generació. No us portarà més de 4 minuts o sigui que jo personalment em quedaria a llegir-la, hehe.

Això és el que aproximadament fotografiareu d'una turbohèlix (turbohélice) en moviment quan feu servir els sensors digitals que porten els nostres telèfons mòvils de bloguero militante. Com podeu veure, les pales de l'hèlix apareixen totalment deformades i curvades cap endarrera en un angle impossible i surrealista. A sota us poso la foto del motor completament aturat per a incrèduls i escèptics: no és que realment les pales estiguin deformades!!




És un curiós efecte òptic que esdevé amb els mòvils ja que al contrari que les càmeres tradicionals òptiques -que prenien tota la imatge de cop- les càmeres digitals amb sensor CMOS fan un 'escombrat' linia a linia de tot el sensor de forma que a cada linia que llegeixen les pales es mouen una mica i per això apareixen deformades. Sabeu com funciona la tele, que va escombrant desde la primera linia cap avall a molta velocitat per formar la imatge? Doncs això és el mateix però al contrari: el sensor capta la primera linia, despres la segona, la tercera, etc...

Llògicament desde que es fa la primera linia fins a la darrera les pales s'han mogut o sigui que la imatge final ens donarà cada cop una forma diferent en funció de la velocitat de captura del nostre sensor i la velocitat de gir de les mateixes.

Com a bonus impagable, la turbohèlix també et dona la oportunitat de viatjar en el temps, tornar als anys 80 i oblidar totalment qué és un finger, arrossegar la teva maleteta fins a la escala de l'avió i que allà la posin a la bodega davantera del mateix. Que torni AVIACO, per favortttttttt!!


Si us ha encuriosit, aquí teniu un bonic video del efecte turbohèlix i càmera de smartphone que han publicat la gent de Microsiervos als que també els va resultar interessant l'efecte.


dilluns, 13 d’agost del 2012

d'albergínies 'apañadas' en vinagre


Les albergínies amb 'apaño' són un clàssic familiar de l'estiu. De fet, stricto senso, son un clàssic familiar del meu estiu ja que les fa ma mare aprofitant la temporada d'aquestes albergínies mini que desde 'sempre' han existit a Extremadura. Molt abans que l'alta cuina ens posés a taula les verdures mini a preu d'or.


Tot i que porten vinagre, no es tracta pas d'un escabetx, ja que no couen en una barreja d'oli i vinagre. Tot i que sí que porten un afegit de vinagre al final de la cocció.
Són famoses i conegudes les que es fan a la localitat d'Almagro, que a diferència de les que fem a casa porten pimentón de la Vera. A casa com us dic no en porten, i la meva mare les fa com les ha fet la avia María que les feia com ho va aprende de la seva mare Frasca. No seré jo qui tingui temptacions de desviar la recepta ni un mil.límetre (com a mínim aquest any ni en els teinta anteriors que porto venint a Mèrida a l'estiu. L'any que bé ja veurem, que estic muy loco).



És molt important sempre fer cas de la sabiduria popular, que en aquest plat marca la necessitat imperiosa de netejar molt i molt bé les branques de fonoll que serveixen per a mantenir la integritat estructural de la preparació i alhora donar-li un lleuger i subtil toc anisat. Aquestes branques s'agafen del camp, vora les carreteres i al poble diuen que és un arbust on els gossos tenen tendéncia a miccionar amb fervor. Es a dir, que cal netejar molt bé el fonoll perque en el hinojo se mean los perros.
Sospito que és un aforisme exagerat per a assegurar la corresponent neteja per part del cuiner, en tot cas jo ho acompleixo a peus juntetes.



Albergínies apañades a la manera Galán

Ingredients: 

Un parell de kilos d'albergínies petites de temporada
Aigua
Comí
Orenga
All
Sal
Tomàquet
Pebrot fet al forn
Unes quantes branques de fonoll (hinojo) 
Mig gotet de vinagre (nosaltres fem servir el de poma)

Procediment:

Netejem bé les alberginies mini, assegurant que treiem les punxes que solen tenir a les fulles tosques i carnoses que protegeixen el fruit delicat.

En una olla posem aigua abundant, comí, orenga i unes dents d'all matxucades al morter amb sal. 
Tallem les alberginies amb un tall longitudinal sense arribar al final, aproximadament fins a dos terços. Queden les dues meitats unides per la part on neixen les fulles protectores.
Les posem a la olla amb l'aigua i els perfums, i uns talls de tomàquet per sobre faran que les nostres estimades no surin i quedin ben submergides en el liquid element.


Ho coem tot aproximadament uns 15 minuts. No hi ha una regla fixa ja que depén del tamany variable de les albergínies. En tot cas, el més important és deixar-les un punt cruixent i senceres de textura. Ningú vol trobar una albergínia plasta i blandurria per molt bó que fos el seu sabor.

Un cop cuites, les treiem del liquid per tallar la cocció i les reservem. Al tall hi posarem un troç de pebrot escalivat o al forn i acabarem traspassant el conjunt amb un pal de fonoll. Que a banda de donar sabor serveix per a mantenir el conjunt ben fermament unit.

Quan tot està fred, li posem el mig gotet de vinagre i les tornem a posar el suc i les albergínies per a que acabin de marinar bé els sabors. Mínim 48 hores a la nevera :)


diumenge, 12 d’agost del 2012

de VacasLocasWorldTour (I)

Una de les grans meravelles que té la Portugal gastronòmica és la qualitat general del seu bacallà salat. I dic bé al dir salat perque al contrari que a casa nostra, els portuguesos no tenen cap tradició de vendre el bacallà ja dessalat. Això cadascú s'ho ha de manegar a casa, amb el punt corresponent de sabor i demés.

Cal també apuntar que el bacallà portugués és força més curat i sec que el nostre. De forma que personalment mai he aconseguit rehidratar-lo de la mateixa manera que ho fan els professionals bacallaners dels nostres mercats. Normalment no arriba a aconseguir un color totalment blanc, sino que alguna altra zona encara conserva un color més semblant al nacar i també una textura més fibrosa. Saborossísim això sí, com us dic aquí el bacallà que pots comprar de 'normal' al hipermercat és molt superior en qualitat al dels nostres linials.



Per això, perque és una recepta que a tota la familia ens encanta i també perque els pares tenien la mòmia reservada desde fa uns mesos avui ens han rebut amb una esqueixada extremenya ben especial. I a sobre per sopar, per allò del procés d'aclimatació han caigut uns pebrots escalivats, un chorizo blanc i un chorizo colorao del poble i unes albergínies en vinagre.


Altres petites joies i meravelles ens esperen (espero) aquesta gira mundial de 'La Banda' que ens estem marcant... avui de moment a banda de sobre les estovalles també hem tingut altres petits moments deliciosos...