dissabte, 13 de març de 2010

de safari a la Boquería: Pularda i camagrocs.


Avui al matí ens hem aixecat ben d'hora (ep! valoreu que és dissabte i que per la nit hem tingut sessió NBA fins a les 5 de la matinada).
O sigui, concretant, en hem aixecat a les 8 del matí.

Quan saps que has d'anar 'de cacera' a la Boquería, t'aixeques amb un aire diferent. Esmorzes de forma diferent i surts al fred exterior de forma diferent. Vas de safari.


Nosaltres li diem anar de caçera perque de fet, anem sense cap idea preconcebuda sobre el que ens hi portarem. Tal i com fa molta altra gent, suposo.
Aquí està la gràcia, mentre passejem fem treballar la imaginació cercant combinacions i elements per a muntar plats nous.

Avui quan hi portàvem 5 minuts, ja he tingut clar que volía emportar-me cap a casa uns quants bolets.


Volíem aprofitar unes tulipes de pasta fullada que hem comprat al Lidl aprofitant la setmana finlandesa, i al cap d'unes voltes hem decidit farcir-les de confit de pularda i amb camagrocs. No he apuntat el nom de la parada on sempre comprem aquest tipus de carn (cèrvol, pularda, magret,...). En un proper post a veure si em documento, que semblo 'nou'...heh.


Al final aquests són els trofeus que ens hem portat cap a casa. La pularda és aquesta bossa del mig que el meu art i la meva tècnica ha mostrat en tot el seu esplendor: cremada per el reflexe del flash. Bravo.


La història d'amor amb la pularda ja va començar fa temps,
He de dir-vos que el confit de pularda es fà igual que el confit d'ànec, però té un gust més suau. Decididament més suau.
Aquí no es tracta d'escollir si estimem més a la mama o al papa. Però avui hem escollit pularda, potser perque no l'hem fet servir tant com l'ànec o potser perque és una passió lo nostre amb la pularda.

Boutade decuina de la setmana: Aquesta és l'enganxina que vull per al cotxe: 'Ailofpularda'.

Tulipes de pularda i camagrocs.

Ingredients (3 persones):
Dues cuixes de pularda confitades.

300 grs. de camagrocs.
Una vintena de grans de raim blanc.
Mitja copeta de ví ranci.

Sal, pebre.

Tulipes al gust, a mí m'agraden molt les de pasta fullada.


Procediment:
Començem separant el greix del confit que aprofitarem per saltar el raim. Desossem la pularda i la tallem en bocins d'un cm. aprox. Netejem bé els camagrocs i els piquem una mica per a que hi càpiguen bé a la tulipa.

Agafem un wok o paella alta, posem una mica del greix i saltem quasi tots els camagrocs a foc viu. En un parell de minuts els tenim.

Afegim la pularda i ho saltem tot afegint el ví ranci.
Ho saltem tot i rectifiquem de sal i pebre. Ho reservem quan encara no està sec, necessitem una mica de humitat (només una mica). Pelem el raim i el tallem longitudinalment. Treiem els pinyols i els pelem. Saltem el raim amb el greix que ens queda del confit i li afegim la resta de camagrocs. Salem bé, per a que faci bona combinació amb el dolç del raim i li posem unes herbes de provença (o farigola, o la que més ens agradi).


Reservem i posem les tulipes 2 o 3 minuts a 200 graus al forn. Amb la tapa cap a amunt.
Un cop calentetes, les omplim i servim.

La veritat és que estàn molt i molt bones. Amb aquests ingredients és una combinació de valor segur!!

6 comentaris:

manel ha dit...

segur que és un valor segur, amb aquest ingredients no podia pas fallar.
estic d'acord que la pularda és deliciosa, tot i que aquí la valorem poc, i els camagrocs, un bolet humil que també s'ha de reivindicar.

fem un mos ha dit...

Del safari per la Boqueria nas tret un bon profit, pularda i camagrocs, una menja fantàstica.
Una abrasada

La cuina vermella ha dit...

Ah amic!

estem d'acord que la Boqueria és el Serengueti dels depredadors de coses bones.

Varies recomanacions complementaries, els caçadors avesats comencen amb un esmorzar a Cal Pinocho: flauteta de truita a la paisana o cap i pota pels més agosarats. Després de l'acumulació de provisions -passar per Symposium i acumular formatge Feta i iogurt grec; és imprescindible- un menú de mercat al Universal envoltat de "japos" taciturns, a un preu raonable.

Gràcies per fer-nos recordar la pularda en cocotte de Els Casals.

!gui lof pularda tu!

Nota del redactor del comentari: Encara recordo que a les femelles humanes espaterrants les anomenàvem amb el nom d'aquesta au magnífica.

Ricard Sampere ha dit...

La teva botiga d'aviram (i tb la meva) es Avinova (P-689) crec... Entrant de la Rambla, està al passadis més a l'esquerra i dona a 3 passadissos. Així t'ajudo.. :-)

Sara Maria ha dit...

Crec, com en Ricard que si, que és Avinova... Per la foto i el que dius que hi tenen.
Amb aquest post, ara que tinc cocotte, crec que no tardarè massa a fer-hi una pularda!

Carme ha dit...

Uffff, ja m'arriba la flaire, de la paella.
Molt bo, polarda, no la he tastat mai, així que s'ha de comprar.
Salut,