dilluns, 28 de juny de 2010

de maridatges amb nota - Vol 3


Tot està connectat,

Ahir parlava de Band of Brothers, serie musicalment conduida per Michael Kamen. Músic de formació clàssica (amb perdó dels cafetaires de nit, no he sabut trobar una expressió millor) que va saber conectar amb el món de la música dura i fosca del rock més metàl.lic.


El rock no és només fosc, es clar.

Per que en realitat de rock n'hi ha molt i de molt diferent. Sovint la impostura de les formes disfressa de foscor composicions fortes i brillants. A finals dels 60, quan els Beatles van editar el seu Àlbum Blanc, el món occidental bullía entre somnis psicodèlics, flors hippies i fogueres de sostenidors.
En efecte, va ser un somni. Uns quants anys desprès el pèndul de la vida va concluir el seu viatge de tornada i va arribar l'Àlbum Negre dels Metàllica. Principi dels 90 i lletres dures, seques i contundents.

Exit light
Enter night
Take my hand
We're off to never never-land

Something's wrong, shut the light
Heavy thoughts tonight
And they aren't of Snow White
Dreams of war
Dreams of liars
Dreams of dragons fire
And of things that will bite, yeah
S'apaga la llum
Entra la nit
Pren la meva mà
Marxem a la terra del mai més
Alguna cosa està malament, encèn la llum
Pensaments de metall aquesta nit
I no són els de Blanca Neus
Somnis de guerra
Somnis de mentiders
Somnis de dracs de foc
I de coses que mossegaran, Yeah.

Tot està connectat, i el talent sovint forma xarxes i conexions creatives, també amb inevitables interessos econòmics. El mestre Kamen va enregistrar aquest disc de metall simfònic. On hi hagi un euro, hi trobareu els Metallica.
El resultat, fanboys de la duresa apart, és espectacular. La qualitat simfònica del mestre és indiscutible i sense acabar de lligar un matrimoni perfecte, la parella funciona més que de sobres.


I si la corda i el vent cuallen amb la veu prodigiosa de'n James, també ho fan l'arròs negre i les seves profunditats saboroses: suquet, sípia, ceba, músclos, mongeta tendra,...un discurs soterrat. Però l'impostura del color no pot amagar la vida: sabor, potència i també... alegría de viure.



Arròs negre (Arroz negro)

Ingredients:

Una ceba de figueres
Quatre o cinc sobres de tinta de calamar o de sèpia (que ni hagi eh, el volem negre!!)
suquet de músclos (o de lluç, o de peix de roca,...el que tinguem)
Una sèpia
Mig kilet de sèpia tallada a troçets
Mig kilet de mongeta tendra
Mig kilet de carn de músclo
Un pebrot verd i un pebrot vermell.
Arròs bomba o un arròs de qualitat que xucli molt bé.
Sal, oli, pebre.

Procediment:
Tallem la ceba en brunoise i la posem amb oli fins que es queda translúcida. En algunes zones de l'empordà l'arròs negre es fà caramelitzant la ceba fins a que estigui molt torrada. Però jo faig servir la tinta.

Posem els pebrots talladets també i quan estàn tous li posem la mongeta tallada molt petita. La fem directament a la paella, sense coure abans. També hi posem la sèpia i quan ja tenim tota la base preparada hi afegim l'arròs. Buidem la tinta i remove l'arròs durant uns segons.

Aboquem el suquet i ara tenim dues opcions: coure 18 mins a la cassola o fer 10 mins al foc i acabar amb 10 mins més de forn.

Per acabar hi posem els músclos que com que ja estàn cuits no volem que es sobrecoguin.

8 comentaris:

Dolça ha dit...

Nen! quina foscor... tan negre com el moment en que estem!!!!

Si enlloc de bosses de tinta agafes la sípia bruta fas el fet igual i millora de gust. I si el vols més negre que la peixatera et doni més tinta d'altres sípies.

PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

Un arròs deliciós, encara que negre, boníssim alegra la vida.
Una abraçada

josep ha dit...

Òscar,
Extraordinari l'arròs negre, i el maridatge "metal·lic" encara el millora. M'encanten aquests "maridatges" musical-gastronòmics. El bon menjar amb la bona música és la millor combinació possible.
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Fa molt temps que no faig arròs negre, me n'has fet venir ganes... Molt ben trobada la relació entre el plat i la música. I cada vegada és tot més negre, de fet ja vením del gris...

La Quinta de Luculus ha dit...

Quina cosa més bona! que segur que després de menjar-ne un bon platico regadet amb un bon vi fresc, vaja que la vida ja no et sembla ni grisa ni negre, sino de flors i violes.
Petons!

Xavier ha dit...

Aquesta coca alsaciana té una pinta molt deliciosa!


A propòsit, de segur que un gratinat deu ser també boníssim a damunt, però has de pensar que allò que veus més groguet és l'ou. Salut!

starbase ha dit...

Glòria, tens tota la raó amb la sípia però volia donar sortida a les bossetes que tenia congelades :)

Sion, aquest era l'esperit :)

Josep, una parella boníssima en general i que visualment enganxen molt en aquest cas oi?

Visc a la cuina, doncs fes-lo que és un espectacle un arrós negre!! Sempre m'ha fascinat, hi ha tan poc color negre normalment als plats :)

Maragda, i si és un dissabte al migdia amb tarda per a fer becaineta i el diumenge per endavant...nitecuento...hehe

Xavier, merci. Per cert, al tema del gratinat t'he contestat també al teu blog :))

surfzone ha dit...

"On hi hagi un euro, hi trobareu els Metallica." Una gran veritat. Encara recordo quan van fer el ridícul amb el Napster... pressento que no serà l'últim cop que els veurem fer el ridícul!

Per cert, si haig de triar, primer el disc negre, però seguit de ben a prop d'aquest arròs negre :-)