diumenge, 11 de juliol de 2010

del polo norte llega una fiesta para ti.

Del pol nord es reclamen aquests nois (i noia!).
I realment fan pop enèrgic i lletres acurades -els dies senars em semblen fins i tot modernes-. Refrescant i net. Attitude.


Ja em coneixeu, no sóc pas un crític musical. Però si que tinc opinió sobre moltes coses, al cap i a la fí d'alguna cosa hem de parlar. Parlem doncs avui de música i sopar vegetarià, per allò de que estem en un bloc de cuina i és obligatòria la pinzellada.

Amb pressa, amb aquella pressa del novell que té por de perdre's el concert per manca d'entrades, sopem un menú vegetarià a un restaurant del carrer comerç de nom organic orgasm. Correcte. No hi ha fotos, no hi ha proves excepte el recipient take-away on ens enduem l'hamburguesa de falafel que no podem acabar.
No hi ha fotos, però hi érem la Mar, la galeguiña reina del meu cor i un servidor. Els tres amb el rellotge al cap: sobretot no hi fem tard. Passerells!!


Sidecar la sala amb escales descendents, model Chicago años 20. Una icona. Toc grunge i contracorrent que em resulta seductor.
Pepsi i gin-tònic per alleugerir l'espera. Conversa i moment modern gafapasta: una noia entrega una bicicleta plegable al guarda-robes. Lomás.

La Banda Municipal del Polo Norte -no us havia dit de que anava tot això?- apareix a l'escenari i per alguna raó tinc nervis. Ja fa mesos que vaig connectar amb les seves cançons.
El concert comença tranquil i acabarà com una moto. A la segona cançó problemes tècnics i l'Òscar ens regala un sensacional moment zen+l'ofici de viure (#concariñotelodigo) :

Tranquils, sobreviurem com hem fet cada dia fins avui.
Arribarà un dia que ja no... i... s'haurà acabat. Mentrestant mirem de viure amb alegria.

No hi puc estar més d'acord!!
Doneu-li canya nois. I canten Museo en llamas versió banda complerta que és la meva favorita del repertori. El humo sube por las Ramblas, arde la sede de UGT y el cuartel de la guardia urbana.

Més cançons de les que ja coneixem i de les noves. Apareix la pija a la que es follarien cantant la internacional (com es que la gent no aixeca el puny quan canten aquesta part???) i apareix el barnús psicodèlic que parla.
Val, els dies parells també em semblen modernes i brillants aquestes lletres.


Cada cop em sembla que estàn més sueltos, amb més confiança i acabaran amb una combinació letal d'himne imparable (todos hemos tenido 20 años) + cançò del nou disc a gravar a l'Agost (que jo he titulat com shssss...shssss).
Salto com un boig. Directo al mentón del pentagrama.

starbase KO. Los poleros ganan.







LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.




Al arribar a casa, assegut balcó em menjo l'hamburguesa vegetariana. No tinc son i penso sobre si farè un post d'aquest divendres memorable.

11 comentaris:

mercè ha dit...

Amb tot el respecte...És evident que cadascú té el seu estil de música, jo en concret no et dic que la lletra no pugui tenir quelcom d'interessant i fins i tot la música (apurant i amb ganes de ser positiva),però el cantant,la seva veu,la seva "afinació"?,i les seves ganes...em fan venir més aviat ganes de sortir corrents!!!Ho sento Òscar, no pagaria ni un euro per veurel's, ni que em regalin la consumició...Una abraçada!

Anònim ha dit...

Fantástic!!!

Me he quedado enganchada en el "pre-concierto" en Catalunya Radio, pero el Viernes ha sido sensacional.
En mi opinión un poco corto, jejejeje.

Gràcies a tú 'rei do meu cor' los he conegut. Muacs.

La cena en el organic orgasmic 15 euros aprox, la entrada del Sidecar 5 euros, ver cómo disfrutabas de estos Poleros... no té preu!

Un petó,
Cris.

Mar Calpena ha dit...

Doncs jo m'ho vaig passar bomba. El sopar va estar força bé, per ser fast food senzillet (Cris, vas deixar que s'acabés ell l'hamburguesa?). Però una de les highlights va ser veure l'Starbase en la seva vessant "Fred Astaire de l'Indie Pop", pegant-se uns dancings al ritme de la música. Jo no em vaig quedar gaire més al Sidecar, diguéssim que vaig tirar cap a casa a fer la prèvia de l'Espanya-Holanda :P

starbase ha dit...

mercè, així m'agrada que es donin les opinions ben claretes!! :D

Està clar que no compartim la valoració general sobre la banda.

Crec que en part la culpa és una mica meva per haver posat aquest video de TV3. Crec que realment no els hi van sortir les coses com els hi han sortit altres cops...però no volía tornar a posar videos que ja he penjat o que són els més coneguts.

En tot cas coincideixo amb tú que aquesta actuació té defectes i en poso algun altre per a completar la visió sobre qué i com ho fan.

A partir d'aqui els gustos com els culs, cadascú en tenim un i com veus en la meva opinió, el que destaco no són ni les qualitats vocals ni tampoc la excelència de les melodíes. Tot i que a mi m'agrada le veu del cantant i també les melodíes. El que em resulta irressitible són les lletres i la seva actitud. Attitude.

Una altra abraçada per a tú i merci per opinar, de vegades és més fàcil passar i no dir res quan no s'està del tot dacord amb un post!!


Reina del meu cor, el que no té preu és tenir-te al costat. I no se que més posar que no sigui cursi... :)

starbase ha dit...

Mar, és que la mercè jutja per el video que he penjat i es clar, no es lo mismo com deia aquell... :)

No li vaig preguntar sobre si podia o no menjar perque lo nostre és una comuna hippie i a casa tot és de tots excepte la xocolata que és de la Cris XD

La prèvia? I no sé si preguntar qui serà campiò del mon hehehe...

GURMET ha dit...

Hi ha musica per tots el gustos , i malgrat de vegades toca estar a la page de lo que es ON en aquells moments crec que tothom te gustos que no comparteixper por a ser declarat que esra en OFF.

starbase ha dit...

Gurmet, per sort, la meva època de papanatisme musical està tocant al seu final. Alguna cosa bona havia de tenir haver deixat fa dècades l'adolescència hehehe.

Per això m'ha agradat la sinceritat de la mercè: les coses clares i la música de Wagner ben espesa :P

La cuina vermella ha dit...

Quines ganes de veure la versió Fred Astaire de l'Starbase! Un petó enorme, a veure si a la propera podem venir! Muac!

josep ha dit...

Òscar,
No coneixia aquesta banda. Trobo que les lletres son força originals malgrat que el sentit de l'afinació no el tenen molt desenvolupat. Ara be, el que compta en aquests directes (on aquestes coses de l'afinació passen a un segon terme)és que hi hagués bona connexió i fessin gaudir a l'audiència.
Una abraçada

surfzone ha dit...

Jo l'altre dia vaig descobrir-los amb el "Todos hemos tenido 20 años", vaig riure molt amb la conclusió de "íbamos a comernos el mundo y mira qué mierda somos" o alguna cosa així... pura filosofia i veritat com un puny. Tot i així, crec que l'Òscar té més futur com a guionista o com a locutor de ràdio que com a cantant :-) (per sort, ell destaca en més d'un camp, que ja és molt)

starbase ha dit...

Red army, ja sabeu que quan volgueu :)

josep, gaudir bem gaudir molt. Moltíssim. I jo dec ser que em va cuallar algo de l'esperit punk i no sempre necessito una afinació perfecte (dins d'uns limits, es clar) si altres vessants ho compensen. Però ep, una mica de tolerància no vol dir que no sàpiga quan es desafina :D.

surfzone, l'Òscar és absolutament brillant a la ràdio (i no sols a la ràdio, només cal seguir el seu twitter) i estic segur que mai serà tan bon cantant com creador de personatges i dinàmiques d'humor. Però vaja, tampoc em sembla que vulgui canviar una cosa per l'altre. I el conjunt de la banda a mí m'agrada molt.