dimarts, 5 d’octubre de 2010

dels ocellets fregits a la xocolata desfeta

Aprofitant l'entrada que vaig posar la setmana passada a la pàgina pàgina que tenim a facebook, on apareixien els videos de suposats telèfons mòvils capaços de fer crispetes:



Vaig comentar que el truc està basat en fer servir un magnetrón de microones situat sota la taula per a fer les crispetes. La cual cosa vol dir bàsicament desmuntar un microones i posar només la font d'energia de microones sota la taula. Una cosa molt perillosa i que NOMÉS FARIA UN IMBÈCIL TOTAL (la música també els delata, per cert)





Doncs tot això m'ha fet venir ganes d'explicar en cinc minuts qué és un magnetrón (tots els que tenim microones a casa en tenim un, no ho sabies? Ets posseidor/posseidora d'un magnetrón!!).

Per començar haurem de convenir que la paraula ho peta moltíssim: MAGNETRÓN.
Té nom d'arma de dolent de pel.lícula de 007.


Doncs el magnetrón (a veure si començes ja starbase, ha d'anar tot picadet picadet!!) és un dipositiu capaç de convertir energia elèctrica en ones electromagnètiques.
Fins aquí cap cosa especialment sofisticada, doncs un fluorescent fa exàctament el mateix i converteix energia elèctrica en llum que és energia electromagnètica.

La gràcia magnetrónica és que ho fa en l'espectre de les microones.
De fet, el seu desenvolupament està íntimament lligat a la investigació militar (jodó, una altra vegada) ja que es cercava una font d'alimentació per als radars durant els anys 30 del segle XX.

Per resumir com funciona, us dirè que aplicant temperatura a un filament de titani es generen electrons que es fan girar de forma circular a altes velocitats. Això fa que els electrons emetin radiació electromagnètica en la freqüència de les microones. (si algú té interès, és exàctament el mateix principi que s'aplica al sincrotró ALBA a Bellaterra).


Durant els anys treinta del segle XX Anglaterra es preparava per a una possible guerra amb el Reich i va posar molts esforços en el desenvolupament d'un element que seria fonamental i decisiu en la mateixa: el radar.

Es diu que els enginyers es van adonar de la potència i utilitat de les microones en veure que els ocellets quedaven literalment cuits quan passaven per devant de les antenes dels seus radars.
Es quedaven 'pajaritus'.



En els anys quaranta, es va decidir aplicar a la cuina domèstica quan un enginyer del principal fabricant de magnetrons es va adonar que la xocolata que guardava dins una butxaca de la bata es va convertir en crema al passar a prop d'un dels mateixos. Segons la wikipedia:

Fue durante el curso de un proyecto de investigación relacionado con el radar, alrededor de 1946, que el doctor Percy Spencer, ingeniero de la Raytheon Corporation, notó algo muy peculiar. Estaba probando un nuevo tubo al vacío llamado magnetrón cuando descubrió que un dulce que tenía en su bolsa se había derretido. Intrigado y pensando que quizá la barra de chocolate había sido afectada casualmente por esas ondas, el doctor Spencer hizo un experimento. Esta vez colocó algunas semillas de maíz para hacer palomitas, cerca del tubo y, permaneciendo algo alejado, vio con una chispa de inventiva en sus ojos cómo el maíz se movía, se cocía e hinchaba y brincaba esparciéndose por todo el laboratorio.

Es a dir, que dins el teu microones no hi ha una font radioactiva en forma de pastilla o liquid fluorescent sino que hi ha un aparell encarregat de convertir la electricitat de tota la vida en una llum d'alta energia: les microones.


8 comentaris:

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ostres tinc un magnetron i no ho sabia :D de debó que he acabat de llegir la teva entrada i estic per llençar el microones per la finestra...això de l´experiment dels telèfons ja ho havia vist i em va cridar moltíssim l´atencio, bon truqui!!!...petonets

Sara Maria ha dit...

Tinc un Alba a casa!!!!! M'encanten aquests posts teus, quasi tant com els de receptes!!!

Ricard Sampere ha dit...

Com m'agradava explicar coses d'aquestes, fa uns 30 anys quan durant bastants de temps, vaig estar donant classe de física...!. Eren anècdotes que al lligar el món de la física amb les coses del dia-dia, interessaven als alumnes.

josep ha dit...

Òscar, ara si que m'he liat del tot, ja no se si posar la tassa de cafè a sobre del mòbil per tal d'escalfar-la o parlar al microones, que sempre "comunica", per tant crec que ho entès malament. Torno a llegir-ho...

Fem un mos ha dit...

Quin ensurt jo amb un magnetron a casa i sense saber-ho, no se si deixar-lo a on esta o llançar-lo. Bé paro fa falta encara que nomes sigui per escalfar la llet jejeje.
Una abraçada

Margarida ha dit...

Per això no era jo partidària del microones!!! Però una filla em va convèncer i encsara no fa dos mesos que en vaig comprar un. De moment no mossega. És clar que no el provoquem gaire....

manel ha dit...

els teus articles de física recreativa aplicada a la cuina m'encanten perquè, com la majoria, sóc un usuari feliç en la seva ignorància, però m'agrada sortir-ne de tant en tant.

starbase ha dit...

Mº Jose, si alguna vegada sóm envaits per extraterrestres apuntal's amb el magnetrón!!

Sara Maria, això és el que més m'ha agradat al preparar l'entrada. Que el principi d'emisió sigui exactament el mateix que el del sincrotrò. Sensacional.

Ricard, entre físics ens entenem i sabem la il.lusió que ens fa evangelitzar de forma lleugera :-)

Josep, hahaha ho has entés bé. És justament això que dius... :-P

Sión, certament és l'ús més extès per al magnetrón!! escalfar gots de llet per el matí jejeje

Margarida, dona parlant seriosament és un aparell molt segur. El que és de burro és treure el magnetrón fora de la caixa i 'apuntar-lo' així al aire lliure i sense guia. Es com passejar amb un petit llençaflames però que fa foc invisible...

Manel, aquí yours truly ho és molt d'ignorant. Però cada dia aprenc alguna coseta nova. Es just doncs, que procuri retornar-vos alguna cosa a tots vosaltres :)