divendres, 19 de novembre de 2010

dels petits i també d'alguns grans, oi?

Una menuda i dolça ionqui de la dolçor...

(El frosting és com Crack per als nens)

I alguns pares orgullosos fins i tot fan ostentació dels seus fills, uns professionals capaços de fabricar-se el seu pròpi material...



9 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Que monos són els nens de vegades... Després de la feinada de fer el frosting del pastís de la foto si a mi em fessin el mateix que la nena (que està clavant queixalada abans de servir-lo i tallar-lo) m'agafa algo!!!

Bromes a part els nens són uns grans cuiners i uns entusiastes!!!

Una abraçada!!!!

Margarida ha dit...

Als meus no els tinc ben ensenyats i, per això, s'estimen més anar tastant tot el que faig que posar-se a treballar amb els ingredients!
Et diré més:si estic fent una preparació dolça, estan a l'aguait per veure si poden venir a escurar la xocolata, la crema o el que hagi quedat al cassó!

Visc a la Cuina ha dit...

Els meus només apareixen per la cuina quan senten olor... tenen un do especial!

Arantxi ha dit...

Mare meva, mare meva...nunca mejor dicho ;-)

Gemma ha dit...

Per què ens farà tanta il.lusió, quant els peques de la casa cuinan???.......... en fi som pares.

Muas!

Francesc ha dit...

Jo també li hauria fotut una mossegada al pastís!!! Què bo!!!

josep ha dit...

Els nanos que van a la cuina quan ensumen el pastís, son espavilats, en mengen sense pencar!, no com els pobres del vídeo (explotació infantil?).

mercè ha dit...

És fantàstica la foto i fantàstic l'atac de nervis que a mi m'agafaria si el pastís l'hagués fet jo... A les meves filles els agrada molt ajudar-me a la cuina i m'agrada moltíssim que sigui així.De fet, la gran diu convençuda que vol ser cuinera!...Una abraçada.

starbase ha dit...

Nuni, la foto és impagable jajaja.

Margarida, has de fer servir aquest interès per la xocolata per a que facin alguna coseta per la cuina hehehe.

Visc a la cuina, és un instint que alguns conservem quan ens fem grans :-P

Arantxi, a que mola la queixalada que le mete la niña hahaha.

Gemma, no t'ho se dir perque no en soc encara. Però vaja, que s'enten perfectament :)

Francesc, tu com jo, dels que no creixem del tot!! :D

josep, no està malament que els nens aprenguin a fer-se el seu propi material, així de grans seràn autosuficients :)

mercè, la foto és impagable i m'alegra que les teves surtin amb inquietud per la cuina :)