dimarts, 9 de novembre del 2010

de prop Sergi Arola és com te l'imagines.

Com que em sembla que algú encara no ho sap (ja seeeee que no ets tú Ada, que tú si que ho saaaaaaaps :-P ) us dirè que la reina del meu cor és galega.

Així que quan vaig rebre la invitació per anar a la presentació de conserves galegues (bé, no és exàctament una presentació, és més aviat la promoció de les mateixes mitjançant unes tapetes presentades per Sergi Arola).... no m'ho vaig pensar.

Vaig acceptar inmediatament, i val a dir que el presenciar les evolucions del mediàtic Arola també m'interessava molt. No tant per una mitomanía que la maduresa (senectud?) m'està esborrant a cada jornada.
És més aviat per que m'agrada observar les evolucions dels que sense dubtar-ho ni un segón són grans cuiners i alhora han sabut conrear un aura mediàtica. Alguns d'ells sense amagar-se tal i com li he sentit dir a Sergi Arola en més d'una ocasió: ell té vocació de ser mediàtic i no li fa cap vergonya ser-ho i voler ser-ho.


Per tant, ens hem presentat acreditats com a blocaire i acompanyant a la hora de convocatoria de mitjans. Ondia, m'agradaria veure'm la cara quan m'han preguntat si volia fer alguna entrevista per al bloc.

Que els gallecs són capaços de fer conserves d'alta qualitat és una obvietat, de fet són la segona regió del planeta en quantitat de conserva de peix. Tot i que també és una obvietat que de conserves gallegues n'hi ha de moltes qualitats. Però quan són bones, son boníssimes.

Els polítics i empresaris han tingut l'encert de fer discursos molt i molt curtets, amb el que per a mi han complert amb la seva missió de la nit: desapareixer com abans millor.
He de reconeixer que veure entrar al cuiner amb l'uniforme de batalla entre tanta corbata i lentejuela em posa burraco...

Ens ha presentat quatre tapes (i una cinquena que és un arròs d'escopinyes de la que no ha donat els detalls), el.laborant-les devant nostre:



L'arròs era boníssim, el musclo en escabetx envoltat de pernil sobre una cullerada de migas amb una mica d'emulsió d'allioli i ceba cruixent... molt bó. I el romesco de festucs (o pistachos, que també és correcte en català) amb sardinilla i maduixa liofilitzada... uffff, una delicia.

M'ha sobtat quan en Sergi ha afirmat que les empreses de conserves fan millors conserves que els cuiners. Ahiválaostia.

També ens ha insistit en que el futur d'Espanya no està a la industria pesada i que la restauració pot formar part d'aquest futur, sobretot amb l'ús del concepte Tapa a nivell internacional. Ha sortir la paraula gastro-bar tres cops i un cop també la paraula Robuchon.

Home, ja ho sabíem pero sempre mola que t'ho digui un Michelinià.

A partir d'aquí ja podeu imaginar, les típiques variacions GPS per garantir una bona posició geoestratègica de cara a la sortida dels cambrers amb les tapetes i les copes de vi...no ens podem queixar del comportament de les nostres divisions, la veritat.

9 comentaris:

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Caramb, quin luxe poder anar a una presentació així!!! m´ha agradat molt la teva crònica!!

eSedidió ha dit...

A ver, que tengo un par de cosillas que apostillar (al final, como siempre, serán tres) y las suelto en español para no dar lugar a equívocos:
1.- Al señoriño ese le convendría ser algo menos mediático y ponerse a estudiar un poquito de lo que presume de saber. Pocas veces he oído a alguien soltar más gilipolleces seguidas como cuando este buen hombre y terrible rockero nos quiso ilustrar a los pobres mortales sobre el concepto de seguridad alimentaria un sábado (sabadete) en la SER.
2.- La próxima vez que nos llame "regió" voy, me empadrono en Barna y voto a Montilla.
3.- Parafraseando a nosequién, quisiera acabar diciendo: Sergito, machote, quita tus sucias manos de las conservas de los demás.
(parece que vuelvo a estar en forma....)

Unknown ha dit...

ostres, alguns amb les delicatessen de l'Arola i jo pensant com especejar un xai.... buf.... jejeje molt bona la crònica!

Unknown ha dit...

Ostres ets un gran afortunat estàs que no paras. Molt guay a crònica.

Muas!

Teresa ha dit...

Ara se perquè em posaves que bica volia dir petó... Quin luxe de presentació!

Pantxeta ha dit...

Por fin! eSedidió ha vuelto pero repite Montilla de nuevo... como gastrobar, juas, juas!

No dudo de Arola como cocinero, es más, su primer libro de cocina fue (hasta que cayó el mito por convertirse en mediáticodemasié) uno de mis libros de cabecera, por las recetas y, sobre todo, por la historia de sus inicios. Creo recordar que estaba redactada por David Trueba. Sí que dudo de cualquier cocinero-prescriptor que NO utilice dichos productos en su propia cocina (que desde aquí ignoro si Arola utiliza esas conservas en alguno de sus restaurantes).

De lo que no me cabe duda es de la calidad de las conservas gallegas. Tuve la oportunidad de realizar una cata de las conservas La Brújula que después yo mismo recomendaba y servía a mis clientes. Después de aquella experiencia, ninguna lata ha vuelto a ser lo mismo...

xavier ha dit...

Ei starbase, què guay!

Estàs "que te sales" amb la gent in.

La veritat és que tal com ho expliques les tapes havíen d'estar molt bones.

starbase ha dit...

Mª Jose, gràcies :)

eSedidio, ehhh que yo solo soy un triste notario de la actualidad. El mediático es el i el que llamo región fué uno de los dos políticos.
Y le sienta a ud. muy bien el chándal XDDD

Mandarina, tot és cuinar i gaudir. Ara el glamour de l'hotelet tenia tela :)

Gemma, doncs sí que he tingut sort darrerament ! :)

Teresa, és que en els darrers anys estic tenint un bany de gal.licitat que culminarà en la trobada universal Bergantiños coquinaria...

Panxeta, las conservas eran 'puta madre' y la verdad es que los mejillones eran gloria sublime. Sobre Arola, está claro que es un gran cocinero. Luego a parte está el negoci mediático que igual es el que le dá de comer, pero claro, interesa menos :D

Xavier, estàven molt bones, en efecte. I si, com ja he comentat darrerament he tingut molta sort!

Fem un mos ha dit...

Noi estàs que no pares, una presentació de productes gallecs, per lleparse els dits
Una abraçada