de Panes Creativos Daniel Jordà: portes obertes a Inderum el proper cap de setmana

Alerta, tots els que volgueu gaudir de la sana bogeria creativa del Daniel Jordà teniu cita amb el seu espai dins del Inderum (un Pop-up de jalamenta, moda i altres coses modernes i boniques que es farà el proper cap de setmana al num 64 del Passeig de Gràcia).

Segons les seves mateixes paraules de putuchef de www.panescreativos.com:

"Vamos a estar allí y estaremos compartiendo un momento con todos vosotros ...de paso vamos a presentar el nuevo curso que hemos preparado para vosotros .Nace este curso de aquel primer curso en ingles, pero lo hemos adaptado .Su titulo es :"LOVE IS IN THE BREAD :MEMORY AND CULTURE IN THE KITCHEN.
En él seguiremos amasando panes maravillosos que acompañaran platos de cocinas de otras culturas ....y tiene un punto muy importante en él, que vamos a aprender mucho sobre el tema de masas hojaldradas .Aprenderemos a hacer una excelente masa de hojaldre (cosa que nos pedía mucha gente tras acabar el 2º curso de avanzado)
El curso lo doy con Cathy Gatlin, nuestra chica de New York ,antropologa y excelente panadera y conocedora de panes del mundo ,una parte de nuestro curso nace de un curso más amplio que imparte Cathy..llamado CONFORT KITCHEN y que os recomiendo."

Tot plegat dins l'espai Inderum, amb portes obertes el proper divendres, dissabte i diumenge vinent. La veritat, nosaltres si està el putuchef... tenim l'agenda ja marcada a rojo fuego!!

http://www.inderum.com/

de combinacions: plat + còctel de Bombay Sapphire. L'abstemisme disfuncional a l'ataque.

No és gaire habitual que em convidin a saraos de contingut alcohòlic, algun bocamoll ha anat piulant durant molt de temps el meu tema de l'abstemi funcional, i es clar, porto a sobre la etiqueta de bebedor frígid. Etiqueta que si bé respecte al tema quantitat és totalment certa, en l'aspecte de la qualitat penso que s'allunya força de com ho visc jo: m'agrada tastar-ho quasi tot com a minim una vegada i si algú que hi enten m'explica els entresijs del producte en qüestió intento trobar els matisos en les glopades.



Així que quan vaig rebre una inesperada invitació de Bombay Sapphire per a tastar la oferta gastro-tònica que han muntat amb el Grup Tragaluz vaig decidir tirar a porta per l'escaire i acceptar-la. El tema principal era presentar la combinació de plats i gintònic de Bombay Sapphire (yes it is, el gintònic encara és el que ho peta a Barcelona). Per a això han decorat el carrer Passatge de la Concepció - a tocar del Palau Robert- amb els colors corporatius i en menys de 100 metres tens la opció de triar una de les tres combinacions.

Ceviche con emulsión de Bombay Fizz y jengibre al cilantro +  Bombay&Tonic con emulsión de GinFizz.

Restaurante El Japonés
Pvp: 12,80€

En la meva opinió el conjunt més aconseguit de la vetllada. Aquest combinat és dolcenc i personalment això és definitiu en el meu cas perque encara porto a sobre l'esperit una mica peterpanesc de les begudes dolces. El ceviche era molt equilibrat, allunyat de l'excés àcid que de vegades domina massa aquestes preparacions. No vaig entendre gaire l'escuma de ginfizz dins la llima, però això és un detall menor. Una tapa fresca fantàstica i copazo del quinze. Grande.

Costillas de cabrito con papas arrugás y corazones de alcachofas y Carpaccio caliente de ternera con coriando en grano + Bombay&Tonic con rama de romero y chilli. 

Restaurante El Mordisco
Pvp: 20€ (mínimo para 2 pax)

Un conjunt que serveix per a fer un sopar lleuger i portar la copa posada durant el mateix. Molt bones les papas arrugás tot i que exteriorment semblaven masssa 'arrebossades' de sal. Però el conjunt era molt i molt bó. El carpaccio correcte, amb la particularitat que el serveixen tèbi i així els aromes de les herbes (o potser hauria de dir botànics tractant-se de ginebra). També acompanyen unes costelletes a la brasa i unes carxofes que hi posen el toc vegetal. Un bon conjunt i com dic un sopar lleuger resultón.
Al combinat jo li hagués posat menys 'branca', la veritat jeje.

Torrijas de Corteza de Cassia +  Bombay&Tonic con canela y naranja

Restaurante: Tragaluz

Pvp: 14€

Les postres, torrijas flonjes, humides i lúbriques. Vaig preguntar al xef i el pa el fan ells mateixos en un obrador que nodreix tot el grup de restaurants. Ben contrastat amb la qnelle de gelat de nata. Un clàssic de tota la vida ben executat i combinat amb el ídem aromatitzat amb canyella i taronja. Rodonet, oi?

En resum, que aquesta proposta durarà totes les festes a tocar del Passeig de Gràcia, donant la opció de prendre la combinació plat+combinat que es vulgui (o totes, es clar, però ja pujaria una pasta :) ). Els divendres i dissabtes al vepres també fan música al carrer i s'hi estaran fins al dia de reis. Que voleu que us digui: FA NADAL.

de prop Sergi Arola és com te l'imagines.

Com que em sembla que algú encara no ho sap (ja seeeee que no ets tú Ada, que tú si que ho saaaaaaaps :-P ) us dirè que la reina del meu cor és galega.

Així que quan vaig rebre la invitació per anar a la presentació de conserves galegues (bé, no és exàctament una presentació, és més aviat la promoció de les mateixes mitjançant unes tapetes presentades per Sergi Arola).... no m'ho vaig pensar.

Vaig acceptar inmediatament, i val a dir que el presenciar les evolucions del mediàtic Arola també m'interessava molt. No tant per una mitomanía que la maduresa (senectud?) m'està esborrant a cada jornada.
És més aviat per que m'agrada observar les evolucions dels que sense dubtar-ho ni un segón són grans cuiners i alhora han sabut conrear un aura mediàtica. Alguns d'ells sense amagar-se tal i com li he sentit dir a Sergi Arola en més d'una ocasió: ell té vocació de ser mediàtic i no li fa cap vergonya ser-ho i voler ser-ho.

Per tant, ens hem presentat acreditats com a blocaire i acompanyant a la hora de convocatoria de mitjans. Ondia, m'agradaria veure'm la cara quan m'han preguntat si volia fer alguna entrevista per al bloc.

Que els gallecs són capaços de fer conserves d'alta qualitat és una obvietat, de fet són la segona regió del planeta en quantitat de conserva de peix. Tot i que també és una obvietat que de conserves gallegues n'hi ha de moltes qualitats. Però quan són bones, son boníssimes.

Els polítics i empresaris han tingut l'encert de fer discursos molt i molt curtets, amb el que per a mi han complert amb la seva missió de la nit: desapareixer com abans millor.
He de reconeixer que veure entrar al cuiner amb l'uniforme de batalla entre tanta corbata i lentejuela em posa burraco...

Ens ha presentat quatre tapes (i una cinquena que és un arròs d'escopinyes de la que no ha donat els detalls), el.laborant-les devant nostre:

L'arròs era boníssim, el musclo en escabetx envoltat de pernil sobre una cullerada de migas amb una mica d'emulsió d'allioli i ceba cruixent... molt bó. I el romesco de festucs (o pistachos, que també és correcte en català) amb sardinilla i maduixa liofilitzada... uffff, una delicia.

M'ha sobtat quan en Sergi ha afirmat que les empreses de conserves fan millors conserves que els cuiners. Ahiválaostia.

També ens ha insistit en que el futur d'Espanya no està a la industria pesada i que la restauració pot formar part d'aquest futur, sobretot amb l'ús del concepte Tapa a nivell internacional. Ha sortir la paraula gastro-bar tres cops i un cop també la paraula Robuchon.

Home, ja ho sabíem pero sempre mola que t'ho digui un Michelinià.

A partir d'aquí ja podeu imaginar, les típiques variacions GPS per garantir una bona posició geoestratègica de cara a la sortida dels cambrers amb les tapetes i les copes de vi...no ens podem queixar del comportament de les nostres divisions, la veritat.