dissabte, 6 de novembre del 2010

de primera!!

¿Como se hace un post institucional? Es que es clar, jo formo part de la organització... No em surt dels collons i a sobre no em dona la gana de fer entrades institucionals, encara que hagi format part del grup que ha organitzat la trobada.


No espereu trobar correcció política en una crónica d'un sopar on a la taula van sonar les paraules 'clítoris', 'thermomix' i 'boles xineses' dins la mateixa frase.

Començo tal i com vaig fer ahir amb unes breus paraules pronunciades mentre vaig tenir el micròfon (APAGAT) a la mà. Apagat, sí, però no em direu que no l'aguantava estilosament.

Igualico que Sprinstin, Born to nyam.


En primer lloc, vull tenir paraules d'agraiment als que veu venir a la trobada, i també als que volieu venir i no veu poder (sabemos donde vivís, donde trabajáis, vamos a por vosotros).


Agraiment als ponents Salvador Fortea (fortiverd), Llorens Petràs (cerveses Petràs) i Javi (Gastronomiaycia).
Agraiment a Ca l'Esteve (en especial a la Maria i a l'Esteve) que ens va obrir les portes, i van posar molt de la seva part ocupant-se que tot estiguès en el seu moment, quan tocava i com tocava

(Espera, això que estic escribint sembla institucional...)

També un agraiment emocionat als bojos del grup organitzatiu, als que traicionant totalment la seva confiança, vaig fer una foto en plena reunió preliminar. Lo siento chicos.


Deixo doncs la part seriosa aparcada i começo a descriure les meves sensacions. Com no pot ser de cap altra manera, van ser bones desde el moment en que entro per la porta i em trobo ja un grup de blocaires esperant a Ca l'Esteve. Si, vaig arribar a les 19h amb el portàtil a la mà, el power point al disc dur i la tensiò arterial als núvols.

En deu minuts ja teníem el multimedia conectat, l'Oriol que va fer de Master of Ceremonies per a la ocasió ja tenia probat el só, preparat el projector,...la feina feta vaja.

Així que procurant no cridar massa degut a l'excitació vaig estar conversant i saludant mentre anaven arribant la resta de blocaires assistents. Per el que jo recordo, anava tant espitòs que el món em semblava una versió cul.linaria de Matrix, com a càmera lenta.


Durant les ponències vem aprendre moltíssim de cervesa (3.000 anys de tradició tot i que la nostra va ser escapçada per l'afició al vi que teníen els romans), vem aprendre moltíssim de bolets (com per exemple, que els nostres bolets no són pas els millors del món contra el que solem pensar. Això sí, la nostra voracitat boletaire és sens dubte la més gran del món). I quan la cosa estava calenteta calenteta (i això que en Xose no va poder venir) vem haver de deixar la xerrada sobre el bloguerisme gastronòmic professional.


Com diu en Lluis, si no hi ha discrepància no hi ha debat. Però es feia tarid i jo em vaig quedar sense poder fer la meva aportació. Aportació que en un atac d'esnobisme digne del gran Miqui Puig (estic parlant sense metàfores) m'havia apuntat per primera vegada a la meva vida a la Moleskine que em van regalar els meus pares.
Tengo pruebas, señoría.


Ara bé, em va donar temps a agrair al Martí que ens hagi cedit les fotos fetes amb el seu Photopingüino per captar moments que també semblen de càmera lenta (al final sortirà la Nuria Soler, Martí...)



Vem passar al sopar de cerveses i plats maridats amb les mateixes. Els plats són creació d'en Xesco Bueno, i en el proper post posarè el link al dossier que vem repartir als assistents i en el que estàn les receptes. Gràcies Xesco per la teva generositat.

Aquest és el menú de la trobada.

Croqueta de ceps + Petràs daurada


Amanida d'escarola amb sardines marinades i fruita + Bleder Presen


Calamar farcit de bolets, tinta i suc de carbassa + Petràs Torrada


Galta de porc en fricandó amb rossinyol, Bleder Drac i vinilla + Bleder Drac


Fruits de tardor + Bleder Cova de Drac.


I on em puc deixar la part més fonamental del menú (no t'enfadis Xesco, se que penses el mateix i que el més important sempre seràn les persones).
Vaig riure i gaudir tant... ahir no vaig fer gaires fotos per que el meu cap no estava per el tema, tot i això les poques que tinc són ben significatives, penso.





Acabo com he començat, agraint-vos a tots els que ens veu fer confiança i ens veu donar suport per la vostra presència i la vostra bonhomia. Sou els millors per que sempre SEMPRE que he compartit temps amb vosaltres ha estat un temps de somriures.

I ara que ja tenim idees per a les següents trobades, hem trencat el gel i ens ha agradat la dutxa freda. Ara que sabem que en volem més.. és el moment d'acabar aquest discurs intitucional amb un tó elevat i aristotèl.lic.
En volem més i les volem millors. Vet aquí un bon resum:



PD: Aquí anirè posant les cròniques dels companyers blocaires en quant vegin la llum...la primera és de Manel, conegut també com a Manel 'el generòs' i per alguna cosa serà.

18 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Hola estimats!

Estic convençuda que va ser una GRAN nit! Llàstima de no haver-hi pogut ser... la propera serà! ^^

Una abraçada!!!

Gemma ha dit...

je je je... Com sempre, has sabut trobar el to perfecte per fer una crònica com cal, el punt just entre un post institucional i una comèdia :)

Per algo ets en Sprinstin, Born to nyam, no? ;)

Segur que va ser una gran vertllada per recordar des del primer fins a l'últim minut. Només espero poder venir a la propera... Moltes gràcies per explicar-ho així de bé!

J tinc ganes que posis el link d'aquest dossier fantàstic que us va fer en Xesco per poder llegir la recepta de fruits del bosc, je je je...

I ja se sap on serà la següent?

La cuina vermella ha dit...

Òscar, de debò, feia temps que no rèiem tant a taula, va ser genial, una bona cura d'alegria per aquests temps que corren. Gràcies per acceptar-nos a la teva taula.

eSedidió ha dit...

Siguiendo la técnica creada por los difuntos Antigourmet, voy a hacer una crítica -breve y demoledaora, comme il faut- de un encuentro al que no asistí. Veamos:
1.- Y el bacalao? dónde estaba el bacalao?
2.- Mucho pogüerpoin y mucha libretica, pero no he leído nada sobre un brindis por los ausentes.

Que sepáis que os he hecho vudú. Y como no tenía un pollo al que degollar he usado una zamburiña que me sobró de hacer una empanada (para los ignorantes es como una coca pero con tapa por los dos lados).
En otras palabras: qué envidia, cabronessssss!!!
(es que aquí los gastroblogaires son mucho más adustos y sólo se ajuntan entre ellos, no vaya a ser el cuento de que se les contagie algo).

starbase ha dit...

Nuni, a la propera a veure si la intendència funciona i gaudim de la vostra companyia!!

Gemma, et donaria les gràcies si no fos que no volia que tingués cap tó institucionarrrrl hahaha. Bé, una mica era inevitable :)
La recepta dels fruits del bosc no està al dossier...mecachis!!

Vermellissims, es que va haver un moment que era ja delirant. Sóc membre fundador i president del club de fans Tiriti el gran. Que consti.

eSedidió, a pesar de sus duras palabras iniciales me temo que está ud. en una época blandita y le acaba saliendo amable la respuesta. Corríjase pronto, que tiene una imagen que mantener!! :-P
He pensado que para cuando vaya a Bergantiños otra vez, se puede convocar una quedada bloguera gastronómica a ver cuantos se apuntan. ¿Que somos dos? pues tocará a más!! :D
¿Qué le parece?

Cuinagenerosa ha dit...

gran crònica institucional-festiva, com l'organització. apunta'm per al següent sarau!

eSedidió ha dit...

Discrepo. Si fuera un solo participante sería una trobada gastroblogaire. Ya siendo dos como mínimo se debería llamar forum gastronomic atlantic-mediterrani (mundial me parece un poco excesivo).
Y es que aquí no nos gustan las medias tintas.
Sexa como for, por min dacordo, sempre que non haxa bacallau y se traiga cocinero, que mucho parapapá y mucho esprintin, pero un tipo que hace risotto con vaporizado no sé yo..... (le ha parecido suficientemente impertinente o subo el listón?)

Anònim ha dit...

Ha sido una tarde-noche espléndida.

Comparto la opinión dels Vermells "una bona cura d'alegria per aquests temps que corren".

Moltes gràcies rei do meu cor por darnos la oportunidad de conocer a gente de tan buen rollo.

eSedidió:

Sempre que te leo, non podo evitar de sorrir.

1-O bacallau estaba dende o primeiro minuto que comezou a festa, bueno minto, dende o primeiro minuto que empezaron a montar este tinglado os 5 mosqueteiros.

Que é iso de quedada na miña terra e eu non estou apuntada? Eh? Onde está o erro?

Vémonos en terras galegas, ou catalanas.

Un abrazo,
Cris.

starbase ha dit...

eSedidió, ¿Ves? Ya somos tres!! Que éxito la convocatoria!!

Manel, estàs apuntadíssim.

eSedidió ha dit...

Coño. Tres. Iso polo menos é un Congreso Eucarístico. A ver se avisades a Santo Adriá e xa vai ser o notemenees.
De todos os xeitos, sigo sen ter claro que comprendades as regras: Unha, bacallau kaka. E dúas, o bogüi máis kaka aínda.
En calquera caso, eu poño a guitarra e a voz e vos o pan de escanda. O resto que se apunte que poña o resto (os percebes e tal).
PS. Coa miña vasca xa somos catro (bueno, cinco, que os vascos comen por dous, seica)

GURMET ha dit...

Catxis i jo no hi era.

Glòria ha dit...

Una trobada molt interessant i una crònica molt divertida, segur que us vareu passar molt i molt bé. A veure quan és la propera!

Marta ha dit...

Nosotros también lo pasamos genial. Una suerte haber podido estar y haberos conocido!

Sara Maria ha dit...

Gràcies a tots els que la vareu organitzar!! Sprinstin que ens prepares per la propera??????

Petita cuina ha dit...

Per el que expliques havia de ser una trobada molt interesant a la que no li va faltar ni el riure, ni el menjar, ni el veure, la bona companyia, el bon rotllo i en general cap de les coses que realment importen.
Salut!

Fem un mos ha dit...

Una organització molt bona i un ambient extraordinari, esperant la propera
Una abraçada

Petroglifa ha dit...

Cagun l'ou!
estic tant desconectada que m'entero tard dels saraus. Jo també m'apunto a la propera.
Petonet

Ruben ha dit...

He rigut molt amb 2 moments:

1. Comentari Miqui Puig (i hasta aquí puedo leer).
2. Moment micro apagat: m'hi he trobat algun cop fent d'intèrpret i la veritat és que fa força impressió veure com TOT el públic es gira cap a la cabina per veure què passa...