divendres, 10 de desembre de 2010

delicia tradicional extremenya

Vet aquí una entrada sobre uns dels postres favorits de la meva mare, extremenya ella.

Un postre que de forma pedant podriem dir que li resulta irressistible perque li provoca una regresió temporal gustativa a la seva infància.
Jo, com que no sóc pedant crec que en realitat li agrada perque li provoca una regresió temporal gustativa fins a la seva infància.

El postre en qüestió s'anomena 'huevos nevados'. Sota aquest nom que a les mirades brutes els pot semblar groller, s'hi amaga una enginyosa combinació de crema, merenga cuita en llet , galetes i canyella. Per cert, com a bonus i curiositat: a Extremadura anomenen 'mimo' a la merenga endolçida, no és un nom preciós?

Si ho analitzem bé, la cosa es podria definir com a 'natilla amb galeta on steroids'. On els esteroids són una generosa capa de merenga dolça.

El primer cop que el vaig tastar, em va sorprendre per la seva amorositat i textura peculiar. Al estar cuita, la merenga no és ni gomosa (com de vegades queda al passar-la per el forn) ni tampoc enganxosa (com quan està crua). Està cuita, humida, tendre i mimosa.

I el polsim de canyella que corona el plat i li dona aquest aspecte terròs de canyòn del Colorado ja acava de rinxolar el rínxol. Deliciós.


Aquest que veieu a la foto l'ha fet la Brígida, que es la tieta de ma mare i que altres vegades ja ens ha cedit alguna recepta per al bloc. És una cuinera excel.lent de la que es poden aprendre moltíssimes coses.
En un exercici d'economía domèstica apropiada per als temps que corren, a la familia es porta fent durant anys fent servir 'flanín' per a la crema del postre. De manera que el postre et surt baratíssim i com que sempre l'hem menjat així a nosaltres ens sembla deliciós -altra vegada la regresió temporal i tal i tal...-

I es que el flanín, pólvores màgiques de posguerra, ens han ajudat molt a gaudir a la familia. Sense anar més lluny l'avia Maria feia unes galetes farcides de flanín i fregides que erèn una boma de somriure i calories. Es mereixen post a part, en homenatge.


Huevos Nevados (postre extremeño)



Ingredients:


Un paquetet de flanín i a seguir les instruccions. També serveix una crema feta amb ou natural i llet, per suposat.

Merenga en abundancia i muntat fermament, amb un parell o tres de cullerades de sucre per a que sigui dolç.

Unes galetes maria i una mica de canyella.

Llet per a coure el 'mimo'


Procediment:


Posem les galetes al fons del recipient on tindrem el postre. i per sobre hi posem una capa de flanín. A mi personalment m'agrada que sigui gruixudeta, com d'un centímetre.


Agafem troços de merenga i els posem sobre llet calenta de forma que es cogui però alhora no perdi humitat. Es com fregir ous ferrats sense rovell i en llet en comptes d'oli (per a que m'entengueu). Posem la merenga cuita per sobre de la crema i finalment hi fem uns caminets de crema i posem canyella per a que quedi com una petita maqueta de muntanyes nevades.



I això es tot, a la nevera per a refrescar i cap a la taula per a gaudir en familia!

11 comentaris:

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Vols dir que aquestes postres no la transporten fins a la seva panxa, ella molt golafre? perquè jo ara mateix me'n menjaria un parell o més (serà per l'hora?).
Bon cap de setmana!

Gemma ha dit...

La primera vegada que vaig veure aquestes postres va ser amb l'Eva del Cullerot Festuc, però eren una mica diferents... Les va fer per aprofitar les clares que sobre de quan perpares una crema catalana (per Sant Josep), un típic exemple de cuina d'aprofitament. Clar que si ho fas amb flanín llavors ja no hi ha motiu, je je je...
Ja veig que la taeva mare és una gran llaminera, eh? ;)

manel ha dit...

serà una bomba calòrica, però deliciosa. a mi no em transporten a la infantesa, perquè no coneixia els ous nevats, però em sembla que me'n faria incondicional de forma ràpida.
per cert, tampoc conec el 'flanín', que és com el 'flan chino mandarín'?

Gemma ha dit...

Dons ara he quedo amb els ous i esperarem les galetes.

MUAS!

Teresa ha dit...

No coneixia aquest postre, però tal com l'expliques segur que com a boníssoma llaminera que sóc, com em sembla que deu ser la teva mare..., m'agradaria...
Bon cap de setmana!

Visc a la Cuina ha dit...

Però quina passada de postre, no n'havia sentit a parlar mai, ha de ser boníssim! Les iaies, tan sàvies elles!

Massitet ha dit...

Osties!
Al nord d'Andalusia també és tradicional!! És un dels dolços preferits de la Susanna i la seva mare li feia de petita!!

Si fos pedant, diria que li provoca... jajajaja

Salut, mestre!

Anònim ha dit...

si, les galetes de la Maria, aquell flanin, el sucre,'el arrebozao'... mmmm

òscar ha dit...

El idil·lic viatge de tornada gastronòmica a l'enyorada infància (he mirat de recargolar-ho tot el que he pogut i més) no me'l provoquen aquests huevos nevados que desconeixia.

A la meva infància, la felicitat postril la guanyava mitjançant el monumental piyama.

Vista la foto i llegida la recepta, crec que aquesta felicitat dels huevos nevados no me l'hauria de perdre.

mercè ha dit...

Amb aquest "mimo" amb el que ens presentes aquests postres és difícil resistir-se a provar-ho...Les mares sempre tenen receptes genials!.Bon diumenge!

MaryLou ha dit...

No coneixia aquestes postres i em semblen de 10!!! Tinc a la nevera clares congelades i crec que ja tenen destí, en lo universal!!!
Petonets