dimarts, 26 d’abril del 2011

d'una historia mundial de la mesa



Un llibre interessant, d'aquells que sorprèn trobar a una biblioteca pública on la gran majoria de llibres de fogò són 'simplement' reculls de receptes.

Està molt bé el llibre de receptes, però sota la meva visió de la jugada és un error important que el 95% dels llibres de cuina a la biblioteca ho siguin.
Trobar receptes és fàcil, molt fàcil. Trobar llibres d'història de la cuina és complicat. Antropologia gastronòmica? Que vingui Lara Croft que cercarem junts el tresor...

Aquest n'és un d'aquests llibres, rars i tresòrics.
Tot i que la forma d'escriure d'Anthony Rowley esdevè pesada en alguns moments: massa espessa i densa. Com una beixamel que està bona però s'ha trabat massa i no entra suau, lleugera.

És un assaig, em dirà algú. Sí, però o a ell li ha sortit espès o jo no estic pas a l'alçada de les circumstàncies.

En tot cas, un llibre ben interessant que val la pena llegir si us cau entre les mans. Començant per les coves dels primers homínids ens va conduint per l'evolució del que hem menjat els èssers humans, com ho hem fet i de quina forma hem justificat el fer-ho.

De la mateixa manera que no passar sota una escala on hi ha un tipus pintant és de sentit comú (i tot i així ha calgut que el temps inventès una superstició per a que alguns homínids prenguin la decisió correcta)... doncs de la mateixa manera altres preceptes religiosos i tabús gastronòmics queden retratats i explicats en aquest llibre.

Acabo per no caure en els mateixos errors que critico al llibre, però la part on explica el canvi d'alimentació posterior a la caiguda de l'imperi Romà és deliciosa.
La decadència del mateix és atribuida a posteriori en bona part a la degeneració de les costums i a l'excès alimentari del romà crepuscular. Aquest luxe i costums gastronòmics seran doncs prohibits i desterrats al Imperi Romà Bizantí.
I s'estendrà durant segles mitjevals la visió pecaminosa i decadent del gaudi gastronòmic en general i d'alguns aliments considerats delicies fins a la caiguda dels fills de la lloba.


HISTORIA MUNDIAL DE LA MESA: ESTRATEGIAS DE PALADAR
de
Anthony Rowley

Nº páginas: 352 pags
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación : Tapa blanda
ISBN: 9788497044196
Nº Edición:1ª
Año de edición :2008
Plaza edición: GIJON


Pero condenar el lujo de los ricos no es suficiente para alejar al hombre de una alimentación gratuita y habitual: hay que añadir la fuerza de una prohibición religiosa y una hábil disposición práctica.

Los bizantinos fueron conminados a desechar la entomofagia (alimentació a base d'insectes) porque era un marcador despectivo aplicado a los paganos y herejes -balácos, búlgaros, sirios,...- que seguian comiendo tortillas de gusanos de seda.

En Lombardía, Moldavia y las Cevenas se estableció una distinción entre larva -prohibida- y el insecto -permitido-, así que el repertorio culinario pierde la tettigrometra, deliciosa según Aristóteles y los cocineros asiáticos. Que es sustituida por la cigarra cuyo sabor era comparable al de la gamba.


[...]

...los saltamontes y las orugas desaparecieron de los platos africanos, excepto en usos culturales especiales, debido al contagio modernista y reforzado por un discurso religioso importado cuyo argumento es que alguien 'civilizado' no come eso.

Estas poblaciones cuya memoria culinaria se ha esfumado están más desprotegidas ante las invasiones de langostas, como la del 2.005.

8 comentaris:

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Totes aquestes creences religioses o culturals son degudes a manipulacions dels que manen, el bé i el mal i així ens tenes controlats.
Ja miraré a la biblioteca si està el llibre.
Petons.

Margarida ha dit...

Jo crec que cadascú hauria de menjar allò que troba a la seva terra. Si aquí hi ha lluç, mengem lluç. Si allà hi ha escarbats, que mengin escarbats. El que passa és que sempre pensem que el que hi ha a fora és millor que el que tenim aquí, i per això acabem menjant escarbats a preu d'or.
I també ens enganyen, quan ens diuen que tal producte té uns valors nutricionals que rarament trobaríem en un altre producte. Te'l fan comprar i al cap d'un temps, surt un estudi dient que tot era fals!!!
Al final ja no saps de qui refiar-te: si del lluç d'aquí, de l'escarbat d'allà o del producte miraculós de més enllà!!!!

Ens fan anar per on volen!

Petons

Teresa ha dit...

Un llibre força interessant!! Encara que ens hi resistim...acabem anant per on volen que anem... bona setmana!

MaryLou ha dit...

Suscric totalment el que diu la Margarida!!!
Ens porten de corcoll entre tots!
Petonets

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

EFECTIVAMENTE ES UN BUEN LIBRO.
O POR SUERTE TENGO DE ESA EDITORIAL, VARIOS QUE MERECEN LA PENA SER LEÍDOS, AUNQUE COMO BIEN DICES, MUCHOS SON ALGO PESADOS, PERO AL FINAL SIEMPRE SACAS ALGO BUENO DE ELLOS.
TOMO NOTA DE ESTE LIBRO Y LO PEDIRÉ, ME ENCANTA LEER, ES UNA DE MIS GRANDES PASIONES.
UN BESO

Com Gat i Gos ha dit...

molt interesant!!! però la imatge de la truita de cucs de seda ha estat massa, ecccccs !!!
petons gastronòmics.

Fem un mos ha dit...

No puc imaginar-me una truita amb cucs de seda, si quan a un ensiam em surt una oruga el llenço, amb faria mal si em tingues que menjar l’ensiam
Una abraçada

starbase ha dit...

cocinera betuliana, el llibre no parla només de religio i menjar. I de fet diria que primer van els motius pràctics i desprès les religions que els impulsen.

Margarida, però sovint a la terra s'hi poden trobar diferents opcions i la gracia esta en trobar una estratègia òptima. Per exemple, els porcs no mengen herba i per tant competeixen amb nosaltres per el mateix tipus de menjar. Per això no s'han de fer al desert: no és pràctic.

Teresa, diria que sí però com he dit al darrere de les normes sovint hi ha raons pràctiques.

Marylou... no se si tornar-ho a dir... :P

Elena, seguro que aprendes muchas cosas porque denso lo es un buen rato :))

Gatigos... tot és cultural i tal... però ... ecsss oi XDDD

Sion, jo també: la teoría val però a la pràctica estic totalment condicionat per el que hem après a casa...