diumenge, 8 de maig de 2011

de coc de carbassó Gemma's style

Aquesta passada setmana la Gemma ens proposava una coca de carbassó, com sempre molt ben realitzada i presentada.
Gemma, estiguis amb síndrome post vacacional o no...te sales. Gràcies per les teves receptes!!

Així que com que tenia carbassons a la nevera ja vaig avisar al seu bloc que m'hi posaria. I m'hi he posat perque quan vaig descobrir els cocs de pastanaga ja vaig posar els ulls com a plats, vaig flipar i vaig obrir el 'coco' a la utilització de verdures dins la pastisseria.


Aquesta proposta del carbassó m'ha agradat moltíssim, tot i que no tenia pinyons per a afegir com tan vivament ens recomana la Gemma. Però per altra banda jo si que li he posat la pell al carbassó i per tant he aconseguit aquest tó verd tan curiòs i maco.

Aquesta és la transcripció de la seva recepta amb les petites modificacions personals (la pell i el rom com a licor).

Coca de carbassó amb rom i vainilla.

Ingredients:

• 1 carbassó gran
• 75g de mantega pomada
• 150g de sucre moreno
• 2 ous
• 125g de farina
• ½ cullerada de llevat
• Un pessic de vainilla en pols
• Un pessic de sal
• 1 rajolí de rom
• Ratlladura de llimona
• 75g de pinyons

Preparació:

Sense pelar el carbassó, ratllar-lo amb un ratllador fi. Ratllar també finament la pell de la llimona sense agafar la part blanca.

Amb les varilles elèctriques del túrmix batre la mantega i el sucre fins que quedi ben cremós. Afegir els ous un a un, barrejant bé fins que quedin ben incorporats.
A part, barrejar la farina, el llevat, la vainilla i la sal. Afegir el carbassó+llimona, el licor i barrejar-ho bé.


Mesclar les dues preparacions anteriors i abocar la massa dins un motlle untat de mantega i farina.
Coure la coca al forn a 180º durant 45 minuts. Deixar refredar i reservar.


Com veieu, el coloret verd és preciós, i m'ha quedat molt atapeit. Potser massa i per a algú serà un defecte.
Però es que a mi m'agraden els cocs ben sucosos i humits. Està clar que la humitat del carbassó ha estat la culpable.
Però com us dic, a mi m'agrada així!! hehehe.

Si teniu ganes de fer un coc, no us deixeu passar la proposta de la Gemma. És original, és bona i és resultona.

Salut!!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Así me gusta, que seas creativo. Para cuándo la coca de bacallau??

Gemma ha dit...

Ei, tu t'has atrevit a deixar la pell, molt millor! El proper cop també la deixaré, m'encanta aquest coloret verd que té.
Però no posar pinyons... són la gràcia de la coca! La combinació de carbassó i pinyons queda sensacional, je je je...
Aquest tipus de coques queden humides, ja és així com han de quedar. Tot i que si muntes bé la mantega amb el sucre i els ous, aconsegueixes un plus d'esponjositat, igual que passa amb els plum cakes.
Estic segura que més d'un arrufarà el nas amb aquest color verd de verdura, je je je :)

el taller de cuina ha dit...

M'agrada el color que li dóna la pell!

Teresa ha dit...

L'aspecte és d'estar boníssim! amb aquets color verd queda super!! i a lampell hi ha totes le vittamines... petó

Chez Silvia ha dit...

Jo et felicito, ja t´has atrevit amb el carbassó versió pastís dolç, jo encara no! te un aspecte sensacional!!!

Miquel ha dit...

me gusta este coc de carbassó que te has marcado y el colorido final muy bueno en un postre dulce
miquel

starbase ha dit...

Anonimiño: Para este verano cuando esté por Bergantiños, porzupueto. :P

Gemma, el color a mi també m'agrada. I quan vas a dormir i apagues el llum et fa un resplandor suavet que espanta les bruixes... :-P

Taller, i no te la troves gens. Que és molt important :)

Teresa... ai sí! les vitamines! sí... ehh...això també ho havia pensat :-P

Silvia, m'ha agradat tant que estic pensant en fer variants salades.

Miquel, me ha recordado el color artificial de la pantera rosa pero este en verde y natural. :)

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Fora manies, igual que fem pastissos de carbassa o de pastanaga segur que el carbassó queda bé.
I si, el color t'ha quedat ben maco.
Petons.

Fem un mos ha dit...

Un coc diferent i molt sa
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Ei, això s'ha de provar, a mi m'agrada veure-hi el verd!