dimarts, 9 d’agost de 2011

de un, dos, tres, quatre.... aix... com era? aixssss ostressss.

Hem d'interrompre la nostra programació habitual de entrades serioses i profundes per a oferir-los una informació urgent de darrera hora. Una informació important que sense cap dubte canviarà la forma que fins ara hem tingut d'observar el món de la gastronomia i la dieta.

decuina.net de nou en la brecha de la noticia, que dic noticia, això és una primicia! (gentilment extreta de La Vanguardia, autèntica garganta profunda donde las haya i aquest estiu autèntic pou de sabiduria periodística en la tria de notícies. No se si ho sabeu, però sembla ser que és notícia que a una famosa cantant pop se li han vist les tetes). Nivelón.

Tornant al tema del menjar, que no se com he anat a parar a la pitrera tabloide:
Uns campions, que dic uns campions, uns genis!! Han inventat un 'Contador de bocados'.

Es a dir, un catxarret que va contant cada vegada que et portes la cullera a la boca: una, dues, tres, quatre... i que fa sonar una alarma quan arribes a la xifra límit que li has marcat.

Per exemple, tu et programes racionalment i amb molt de senderi que avui només vols fer 15 cullerades de gaspatxo per sopar. És llogic no? Si o no? 
Doncs quan arribes a les quinze et salta una alarma per a que no mengis més!! RE-VO-LU-CIO-NA-RI.

Si això no és una forma mentalment equilibrada i racional de fer una dieta...que vingui  Kelly Rowland i lo vea.



Tot això us podria semblar un timo de la estampita absolutament cutre, però no. Perque està avalat per els estudis de la prestigiosa Universitat de Clemson Coneixeu Harvard? Doncs aquest queda molt aprop, concretament al fons i a la dreta de Harvard.
I manufacturat per la també prestigiosa empresa de tecnologia Bites Tecnology. Coneixeu Cell Tone? Doncs aquesta queda molt a prop, concretament en el contenidor del costat a la dreta i al fons de l'abocador.

I sempre sortiran els negatius de torn dient que quin sentit té comptar cullerades si el comptador que t'ha de dir les calories no sap si son cullerades de pollastre a la strogonoff, reducció d'escudella concentrada o gelatina d'aigua antàrtica.


Diran que com pots comptar si et rasques  la orella o et netejes els morros amb el tovallò.
Diran que quin sentit té plantejar una dieta a cullerades en comptes de mesurar els grams dels aliments que hem d'ingerir (i si tinc el costum de no omplir gaire la forquilla?).
Siempre negatifo, nunca positifo. Si surt a la prensa seriosa serà per alguna rao!!

Es que de debó, sempre pensant malament!!




8 comentaris:

Arantxi ha dit...

Clemson?!? Si me suena si... Ja!
Después de esto la dieta de los torreznos se queda corta. Un saludin

MªJose-Dit i Fet ha dit...

De bojos!! encara que tinc la mania de contar les coses no hi havia pensat amb les cullerades jajaja serà qüestió d´utilitzar-les grans per poder-hi posar més teca :))

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

M'ho he passat pipa llegint la teva "primisia" i com que riure també aprima deu ser part del "plan".
Petons i bona nit.

MaryLou ha dit...

Joeeeeeerrrrr!!!! com està el pati!!!!
Patonets

Margarida ha dit...

I quan pita per avisar-te que ja has arribat a 15 cullerades (per exemple), què fas?
1.Ets obedient i ja no en menges més?
2.El pares , mires si no hi ha ningú al teu voltant i tornes a programar 15 cullerades més?
3. o l'envies a fer punyetes, i segueixes menjant aquell gaspatxo tan bo que havies preparat, i si cal te'n menges un plat més?

Mandarina ha dit...

calla calla que ja ho vaig veure ahir...!!! sort q a la notícia van ser mig honrats i ja deien que l'invent no sabia distingir entre menjar i aixecar el braç pel q fos... i la morterada que en demanen!! Veure per creure!

josep ha dit...

No t'ho sabria dir, però gairebé crec que fins i tot el "nivellàs" periodístic del tema "pitrera" supera al del genial estri.
Com diria en Forges : "País!!"

Anna Hallado ha dit...

Simplement increible!