diumenge, 11 de setembre de 2011

de debò sóm el que mengem? (lluç a la gallega)

Una recepta ràpida megaflaix, el nostre dinar d'ahir dissabte aprofitant que podiem anar a mercat  i comprar peix fresquet fresquet. Ara, a la senyora de la Boqueria que té parada de peix al lateral del mercat i un cartell de 'fotos no' no li penso tornar a comprar: a las pescaderas, la habilitat preparant el peix i la simpatia 'se les supone'.. puc prescindir de la simpatia, però la habilitat... en fi.

Vem decidir comprar un lluç (merluza) i fer-lo 'a la galega'. El que passa és que jo en comptes de fer el lluç bullint-lo -que és la recepta canònica- el passo per la planxa perque m'agrada més el gustet de reacció de maillard a la superfície. La única cosa que cal tenir en compte és no passar-lo en excés per a que no es ressequi.


Lluç a la galega (Merluza a la galega)

Ingredients:

Un lluç ben maco, tallat a rodanxes gruixudes (per a que no es desfaci)
Un kg de patates (ets tripero? posa quilo i mig)
Quatre o cinc dents d'all de qualitat
Un bon oli d'oliva verge
Sal, pebre vermell de la Vera
Una ceba
Julivert

Procediment:

Posem en una cassola les patates tallades (si les 'casquem' aleshores les podem legítimament anomenar 'cachelos') amb el cap del lluç, sal, una mica d'oli i una ceba tallada a quarts.
Courem les patates i les reservem.


En una paella, posem oli amb dos dents d'all sense treure la pell però amb un tall al lateral (per a evitar que es cremin i per a que perfumin l'oli) i hi passarem el lluç fins que estigui daurat però encara sucós a l'interior (quan la carn comença a separarse de la espina central, és el moment de retirar-lo). El lluç amb el puntet de sal, que consti.


Finalment, afegim més oli al que ha quedat de fer el lluç i quan no estigui molt calent hi posem tres o quatre dents d'all tallades a làmines i al cap d'un minut una bona cullerada de pebre vermell de la Vera. Sempre a foc baix per a que no es cremi ni una cosa ni l'altra.


Posem les patates amb el lluç a una font i li aboquem el preciós oli vemell per sobre. Que n'hi hagi, siusplau, no retallem que prou ens retallen els que manen -excepte si sóm directius bancaris-.


Ja tenim el lluç 'a la galega a la meva manera' que no és igual que el canònic però és com a mi m'agrada :-)



11 comentaris:

Isabel ha dit...

Quin lluç mes bó i fresc!
M'agrada mes a la teva manera.
El lluç bullit, per quan tens mal de panxa, jejejeje.....
Petonets

Lily ha dit...

Guauuu quin llucet més bo !!!! Mai l'he prés així, però la idea de passar-ho per la paella primer m'agrada molt, jo també pensoq ue li deu donar un gustet mmmmm
Moltes gràcies per la recepta.
petons

Dolça ha dit...

Xiquet, doncs per quí quan fem romesquets també fregim una miqueta el peix abans de posar-lo al suquet, no es desfà tant... i si l'enfarinem una mica ens ajuda a lligar la salseta... tot això són treucs d'"abuela", jejej

M'agrada aquesta recepta amb "pimentón de la Vera", té un aire al nostre romesco sense acabar-ho de ser!

PTNTS

Dolça

Ricard Sampere ha dit...

Dedueixo que no vas quedar satisfet de la peixatera... :). Pales d'habilitat i no és pas massa difícil tallar un lluç... :)

Anònim ha dit...

Aaaaaaaaghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!

Pescada á galega pasada pola grella????????????????????

Me cagüenmaillardyentodoloquesemenea!!!!!!

Cris, carallo, fai algo con este tipo ou non respondo!! coño ya.

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

donde esté un pescado fresco...no hay nada que se le compare

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

M'agrada la teva manera de fer el lluç a la "galega" i en quant a la peixatera ella s'ho perd.
Petons.

Miquel ha dit...

esta muy bien tu receta de la merluza a la gallega version Oscar.me gusta mas asi pasandolo por la plancha justo en su punto.
Lo que le pasa a la pescadera es que hay mas fotografos que compradores en las Boqueria.
bona setmana

Visc a la Cuina ha dit...

Doncs haurem de provar aquesta versió! A casa ahir també vam menjar lluç!

Esther ha dit...

Quin recetón, noi. Ho faig amb el rap. HO tastaré amb el lluç. I la ració de triperos, evidenment!
Petonets,
Esther

òscar ha dit...

Ma sogra (galega ella) va tornar dissabte de tant bonica comunitat autònoma amb la maleta plena de tota mena de menges.

Diumenge, a la galega, varem fer-hi el pop. Originals que som a casa!