diumenge, 30 d’octubre de 2011

de regal magnífic: 'esmorzar de ajuar' a Ca l'Esteve.

De tant en tant tots necessitem algun petit homenatge que ens faciliti prendre una alenada d'aire

Oi que de vegades el collons de 'Tormenta Perfecta' no acaba de passar, no arriba el sòl i (això sempre) vosaltres no sou en George Clooney?



Doncs jo he decidit regalarme avui un esmorzar de forquilla, cullera i 'ajuar entero Juanita que es de plata'.

Així que a darrera hora d'ahir vaig quedar amb la Julia i en Dani (Panxeta, coautor de gastromimix amb el Xesco Bueno) per a fer caminet avui cap a Ca l'Esteve i gaudir una mica de la vida. Encara que siguin unes hores entre batalla i batalla, val la pena.

Els que el coneixeu ja sabeu que al Xesco només cal dir-li 'Atención' per a que es posi en zafarrancho de combate cocinero i et sorprengui amb algunes noves propostes i delícies. Allà on el veieu, sempre defensant la senzillesa i el producte... i et casca unes invencions que no tenen res a envejar a molta cuina creativa de sifón i tentetieso.
Si aquest home tingués un local al mig de l'Eixample...

D'entrada en Xesco ens ha obsequiat amb unes 'cromesquis' de cua de bou i gornonzola.
Qué són les cromesquis? Ho teniu explicat aquí al seu blog -ara que les proporcions de farina per a la pasta de fregir ja m'ha dit el Xesco que no n'ha fet cas, i de fet podeu veure que a Ca l'Esteve li han posat arrebossat. Que segons he deduit és flocs de puré de patata: donen un extra-crocant boníssim-.


Després el xef juganer ens ha portat uns 'tigres' especials. O sigui uns musclos tigre però versionats sense closca i en versió esfèrica. La veritat és que pensava que baixaria el nivell de sabor respecte dels profundíssims comresquis... doncs no. Igual de bons. Menjar potent, gustós. M'encanta.


Ja veieu, el meu petit regal personal s'havia convertit de cop i volta en un regal de festival.
Es clar que nosaltres hi portàvem la gana posada i sóm un públic ben predisposat. A banda de les dues delícies anteriors ens hem demanat una galta en fricandó de rossinyols (la Julia i jo) i en Dani s'ha demanat un 'Completo Comansi dieta Nakud por mis cojones'...


Tot això amb pa amb tomàquet, un cambrer fantàstic que només veure que entro per la porta ja em prepara la Zero amb llimona i gel.
I a mitja galta, en un abracadabra inesperat (més encara) ens apareix la nova proposta:
Capuccino de ceps i trompetes de la mort. De la mort? Sí , de la mort està el capuccino fet d'un brou fosc amb una escuma infusionada de ceps i trompetes per sobre.

I el privilegi de dinar a la taula del Xef, que és com dinar a la taula del Capitán però encara més perque el Capitán no cuina i el Xef sí.



I quan crèiem que ja no podíem més, els panellets i el gelat d'avellanes que estava sortint de la màquina...atenció als taps en primer pla, borratxets en un almivar de brandy. Estàven 'de luxe'.


I al final, passejadeta per la cuina mentre veiem com estàven fent les castanyes per als postres tradicionals, en una paella que té tantes dècades d'història que no han sabut comptar-les del tot. Que forma part de la familia, vaja...



Així que per culpa d'un petit autoregal que necessitava, i gràcies a la generositat de la gent de Ca l'Esteve m'he endut un matí fantàstic, carregador de pil.les i obridor de pupil.les. Un matí de vida, que la veritat em sembla que és molt.

15 comentaris:

Marina ha dit...

Ostres, quin tiberi! Seguint el precepte: esmorzar com un rei, dinar com un senyor i sopar com un pobre? Això del tigre en format esfèric m'ha encantat. Sóc una fan dels tigres.. vaja, dels que es mengen i són de mar... Petons

MaryLou ha dit...

Quin àpat per esmorzar!!!!i jo amb el cafè amb llet i les galetetes...
Petonets

manel ha dit...

tot això feieu mentre jo em matava sobre la bici pujant a montserrat? estic per retirar-te a paraula...

Xesco ha dit...

Manel, estuvimos animando todo el rato.
Oscar: estás enganchaooooo!!!

Salud i força!

starbase ha dit...

Marina, seguint el precepte però no del tot... ehemmmmmm XDDD

Mary Lou, era un regalet i m'ho mereixia :)

Manel, per això tú estàs fet un pinzel i jo una 'brocha' hahahaha

Xesco, de bien nacidos es ser agradecidos. Digues-li com vulguis però el festival ha estat indiscutible!!

manel ha dit...

no, si deia que igual et retiro la paraula perquè no m'has convidat mai a un esmorzar d'aquests.. grrrrr!

Margarida ha dit...

Amb esmorzars com aquest, qui és el guapo que després dina???????
Em quedo amb la imatge de la cuina de Ca l'Esteve i la paella de les castanyes!!!
Petons

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Aixó si que es un bon homenatge. Un autorregal de veritat.
Petons.

Pepin ha dit...

Fantàstic esmorzar de forquilla i ganivet. Ja no queden llocs per fer aquest tipus d'esmorzars i tradicions. Ara els "pijos" han descobert el "Brunch" quan aquí sempre ho hem fet.
Salut,
Pepin

locasita ha dit...

Neeeeeeeeeeeeeeeen! com et cuides!!!!!! genial, tu! només tinc "morriña" de la cuina de gas per fer les castanyes.... ooooooooooh!!!!!
Bona castanyada, noi!!! Petons!

Miquel ha dit...

desde luego un gran autoregalo digno homenaje Oscar
bona castanyada

el taller de cuina ha dit...

Quina manera de salivar... un gran homenatge us heu fet, si senyor!! I jo ara mataria per tastar aquest capuccino!

Gemma ha dit...

Tots necessitem un autoregal de tant en tant. I aquest que t'has fet és de lo milloret que hi ha.
Imagino que els taps emborratxats estaven boníssims ;)

Anna Hallado ha dit...

Xiquets! És que no us esteu de res...

Petons a tots!

Fem un mos ha dit...

Aquests regals a mi també m’encanten, i més si és en bona companyia
Una abraçada