divendres, 24 de febrer del 2012

despedint (acomiadant) l'avi Juanito

Avui l'avi Juan ens ha deixat i ja no podrem compartir amb ell el camí en aquest perro mundo. Ens queda el seu amor i el seu exemple assenyat i generós. Sempre preocupat per els altres, fins al darrer moment. Un sentit comú de ferro colat.


Demà anirem a acomiadar-lo, i somriuré recordant moments viscuts amb ell.
Com quan amb un tornavís a la ma, a mi em semblava un McGyver que tot ho arreglava.
O el dia que va somriure maliciosament quan vem descobrir que en realitat les croquetes de la yaya eren molt més del yayo del que durant anys haviem pogut imaginar.
O quan li va espetar a la seva filla (ma mare)  un '¿Y?¿Para que me lo dices?¿Acaso tiene importancia?' quan ella li va comentar que la persona que  havia contractat per a cuidar-lo era una noia negra.
O quan ens obsequiava amb els pots d'orenga desgranat a ma que fem servir per a cada pizza del divendres.

 I com no, la tarda d'estiu pasada en familia...
baixet, ben baixet rodejat com estava de rojillos, observa com llegeixo el seu diari (La Razón) i em pregunta:

-Oscar, tú eres de derechas, ¿verdad?
-Pues va a ser que no Juan...más bien lo contrario.
(...)
-Bueeeno, pues entonces estoy yo solo

Un poquito más solos estamos hoy nosotros, Juan. Has sido un ejemplo y te quiero mucho.

21 comentaris:

Bet ha dit...

Estic segur que el vostre avi era una gran persona, moltes gràcies per haver compartit aquests moments amb nosaltres. Fas ben fet de recordar-lo somrient... Una abraçada be forta Òscar!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Una entrada molt emotiva, segur que si pogués llegir aquesta entrada somriuría.
Un petó ben fort i molts ánims.

Chez Silvia ha dit...

Òscar el teu avi estaria molt content amb aquesta entrada!! i a tu segur que tampoc t´ha sigut fàcil fer-la. Una manera molt maca d´acomiadar-lo, gràcies per compartir aquest moment amb nosaltres, un petó molt fort.

Ricard Sampere ha dit...

Em sap greu Oscar... :(

Cuinagenerosa ha dit...

em sap molt greu, òscar; l'avi juanito, a través teu, també era una mica com el nostre avi.
una abraçada forta, nen!

el taller de cuina ha dit...

Espero que sempre el recordeu amb un somriure. Una abraçada molt gran.

La cuina vermella ha dit...

Quin buit que deixen els avis quan marxen. Però tu no t'amoïnis, que ell sempre hi serà, d'alguna manera te'l retrobaràs moltes vegades, sobretot quan mengis pizza, o quan retornis al poble, o quan al quiosc vegis el seu diari!!
Us estimem molt família, estem aquí per al que us calgui.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Caram, que emotiu!

Miquel ha dit...

le has hecho un gran homenaje con estas emotivas palabras Oscar
una forta abraçada

Els fogons de la Bordeta ha dit...

Amb 4 línies ens l'ha fet sentir una mica nostre, entranyable i per recodar-lo sempe amb un somriure!
ànims família!

MaryLou ha dit...

Aquests records són el millor que pots tenir... Una forta abraçada!

No tot són postres ha dit...

Costa el moment en que els avis ens deixen! Però pensa que almenys has pogut gaudir d'ell fins avui.
Una abraçada.

Sara Maria ha dit...

Una molt forta abraçada!

Xesco ha dit...

Emocionante y cariñoso. Un abrazo amigo mío.

Kissumenja ha dit...

Ostres, Oscar, quina entrada més bonica per un comiat... Una abraçada!

Glòria ha dit...

Molts ànims en aquests moments difícils. El teu avi seguirà entre vosaltres cada vegada que el recordeu en qualsevol moment de la vida quotidiana.

Divendres que bé, sopareu pizza, potser?.

Una abraçada ben forta!.

Josep i Glòria

Glòria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pepin ha dit...

Oscar, el meu sentit condol. Gràcies per compartir aquest moment amb tots nosaltres.
Salut,
Pepin

Fem un mos ha dit...

Oscar ens sap molt greu, quan els avis ens deixen sempre ens queden les vivències compartides i aquestes si que sempre les tenim amb nosaltres.
Un post molt emotiu!!!!
Una forta abraçada

starbase ha dit...

Moltes gràcies a tots :)

Gemma ha dit...

Ànims, el record i l'aroma a orenga et farà pensar sempre més en ell. Una abraçada ben forta!