dimarts, 13 de novembre de 2012

del pa de Daniel Jordà. El camí de retorn a casa.

El pobre rei d'Itaca és un dels grans maltractats per els arreplegadors de lletres del gènere sapiens sapiens. Quan un neix del lòbul frontal del gran Homer, ha de saber que la seva vida serà un contínuum de baixada -sovint de cul, a sobre-. Si no es pot pujar més, a la força et toca baixar. Ulises, no es pot ser un mite perque se't pixen a la boca...



Era inevitable, se veía venir...jo també en faré avui un us probablement indegut del mite. Us indegut però en tot cas inevitable per descriure la sensació vital que m'ha conduit durant el darrer any cap a una Itaca personal i panificada.

Quan vaig coneixer el mestre Daniel Jordà de Panes Creativos (que a partir d'ara anomenaré carinyosament com a putuchef Daniel) vaig caure inmediatament encisat per aquells meravellosos pans innovadors de gustos potents, nous i originals.


Sentir pa de coco amb llima em posava més palote que a la tripulació de l'Odisseus  si haguèssin sentit el cant de les sirenes. Una bogería. I no podia ser de cap altra manera si quan anava a cercar un pa al temple trinitari sempre hi trobava al boig major del regne de la farina maquinant noves creacions: 'Mira starbasse, mira que m'han portat de la conchincina... estic pensant en posar-lo en una coca'.

I un no es de pedra i cau, cau ben a gust al pou de la curiositat sense fons del putuchef Daniel i el seu somriure proverbial. Durant mesos vaig gaudir de la meva personal epopeya homèrica descobrint nous pans, noves coques, nous panettones i tantes altres coses noves i excitants.

Fins que un dia, aquest Ulises de pega yours truly que arreplega lletres, va haver de retornar a Itaca de cop. Com si t'arraquèssin una tira d'esparadrap de l'ànima panarra. Com si al rei d'Itaca li fèssin una teletransportació de les de Star Trek. Pim ara estàs aquí a la illa de Circe i Pam ara estàs aquí a casa amb la teva estimada Penèlope.

Un dissabte la reina del meu cor i jo vem anar a comprar un bon troç del seu pa de nous i panses, i el putuchef ens va regalar un pa de brona (pa de blat de moro) amb panses. Dos pans tradicionals, sense ingredients exòtics i amb un sabor profund i històric. PANS.


Va ser una tarda de diumenge quan en va canviar una mica la vida, crec que era diumenge. Estava assegut a la cuina menjant troços d'aquests dos pans tan extraordinaris de forma que em sentia extranyament conectat a segles d'història del pa. Ara no recordo si li vaig enviar un sms o un correu al mestre:

"Nen, els de panceta, coco, maduixa deshidratada i tot el que vulguis són extraordinaris... però de tots els teus pans em quedo de llarg amb aquests tan tradicionals: brona i hogaza de nous i panses. M'emocionen"


Quan em va contestar, el mestre simplement em va dir que un dia menjant el pa de brona...
ell havia plorat.



La Trinidad Panes Creativos
Plaça Garrigó 5
Barcelona

2 comentaris:

Jose Padilla Rodriguez ha dit...

Una persona admirable, el 'putuchef', i elabora uns pans fantàstics. Una abraçada !!

Anònim ha dit...

Joder, pero qué tiernitos nos pone el putuotoño, eh?