dilluns, 14 d’abril de 2014

d'all cremat. Recepta d'en Joan, pescador de Calafell

Mentre cuino la entrada per a explicar el cap de setmana a Calafell, tastant els menús de cuina ortodoxament tradicional de l'Hotel Antiga, us avanço un momentasso dels millors i més plaents que m'ha portat mai això del blog i la gastronomia.


En Joan és un pescador septuagenari, obviament jubilat, que forma part de la parròquia del gremi que visita l'establiment El Peixet de Calafell. Vaig tenir la sort que m'agafés per banda i m'expliques pas per pas i amb envejable esperit didàctic com cuinàven l'all cremat els pescadors a les seves barques.

Tres ingredients principals, em deia: només tres ingredients: all, tomacons i lluç. Aquest és el seu all cremat on obviament també hi ha oli, sal, aigua i un puntet de farina. En tot cas, molt poc ingredient per a uns ranxos que a la força han de ser de poca complexitat (ningú porta sifó i càrregues a la barca) i alhora han de ser tan saborosos com per a ser fidels a l'esperit del pescador tradicional: gaudir del dia d'avui perque al mar sempre pot passar que sigui el darrer.

Font: CCRTVI

All cremat

Ingredients:

Peix (en Joan sempre hi posa lluç)
Brou de peix (també serveix aigua)
Una cabeça d'alls
Tomacons
Oli d'oliva

Sal
Opcional (en Joan no en posa): Patata.

Procediment:


Es posa la gibrella al foc amb un raig d'oli d'oliva. Quan l'oli és ben calent, s'hi sofregeixen els alls, remenant-los perquè no es cremin. Un cop ben daurats, s'hi afegeix els tomacons ratllats. 

Una vegada cuit el tomaquet, si volem hi afegim les pataates a quadres i una mica de farina per a espesseïr. Es crema bé i hi tirem un raig de caldo de peix (en el cas de que no en tinguem, podem utilitzar aigua). Un cop fet això, ja podem col·locar-hi el peix, ben net i amb una mica de sal, repartit per la gibrella, i s'hi afegei la resta de brou, just fins cobrir tot el peix.
Quan les patates són cuites, ja es pot retirar del foc. Cal procurar que no es consumeixi tot el suc. Abans de servir, és convenient deixar reposar el menjar una mica, per tal que agafi més gust.
Si el peix que utilitzem és lluç o mollera, cal posar-lo quan la patata ja és pràcticament cuita.

4 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Sàbies xerrades de pescador... mai deixaran de sorprendre'ns, oi? Ignorància marina la nostra... he he he.

Jose Padilla Rodriguez ha dit...

Aquet es un dels meus pendents. Una abraçada !!

Teresa ha dit...

Quin luxe de plat i poder parlar amb aquest savi de mar!!! bona setmana!petó

angelscuina ha dit...

sempre sàviament envoltat...:) #momentsimpagables