dilluns, 19 de juliol del 2010

de rap power. Música per als fogons Vol5.



Avui derrapo una mica, ho reconec. I també ho aviso.

Potser és culpa d'aquesta calor que l'imperi galàctic no sap gestionar.
Anxovats per la suor, llisquem per la pendent irresistible de l'absurd.

Eterns rebels estelars, sabem reconeixer a primera vista l'oferta irrefusable que ens trobem a la peixateria el cap de setmana. Perque com l'almirall Ackbar, sabem reconeixer a la primera quan alguna cosa és un rap. IT'S A RAP!!






Alguns irreverents podrien pensar que quan l'almirall reconeix un rap, ho fa perque en realitat està reconeixent el seu cosí-germà, en Pere Ackbar que fa poc s'ha fet la torre més bonica del poble.


Nosaltres, sigui cosi-germà o no ho sigui, volem fer-nos un homenatge amb el rap i en fem un guisadet.Tot i que el rap és el peix més lleig que em puc tirar a la gola, té una textura inigualable i és la demostració empírica de que l'important és la personalitat. Ejem.

Ben fet i al punt, esdevè un plat que perturba La Força. Deu ser que a les profunditats abisals, menja midiclorianos.


Suquet de rap com l'he fet aquesta vegada.

Ingredients:


Per a la cassola:

600 grs de rap tallat en rodanxes.
Una dotzena de llagostins

Mig kilo de patates blanques

Sal, oli, pebre
Una mica de farina


Per al fumet:

El cap del mateix rap.

Un porro i una pastanaga

Una ceba i uns dents d'all
Una mica d'api



Per a la picada:

En aquest cas li vem posar romesco que ja teníem fet.



Procediment:
El.laborem el fumet daurant el porro i la ceba en una cassola amb una mica d'oli, sense que es cremi hi afegim la pastanaga tallada a daus i una mica d'api. Aquesta combinació és la clàssica mirepois.
També hi posem els alls.
Unes voltetes i quan agafa color sense enfosquir li posem el cap del rap i ho cobrim d'aigua. Un punt de pebre i si us agrada li podeu posar 25 mins a foc suau. No se li posa sal perque això dificultaria que el gust passi de les espines i verdures fins a l'aigua. Si voleu li poseu però ja al final de la cocció.

Ho colem bé i ja tenim el fumet.


Passem les rodanxes de rap per la farina i les fregim una mica en oli. L'objectiu és daurar-les lleugerament i les reservem.
A la cassola on hem fregit el rap, posem una mica mes d'oli i fregim les patates per a que tinguin una textura més sòlida. Quan estàn ja dauradetes aboquem el fumet i les rodanxes de rap i els llagostins.
Ho reduim una mica i ho espessim (bé amb la patata o bé amb una mica de Maizena si tenim pressa).


Finalment, com a picada hi posem unes cullerades de romesco i ja tenim una de les possibles variants de suquet de rap.


I com no, una entrada psicòtica com aquesta, ha d'acabar amb el més genial exercici que li recordo al pesadet del Sabina. Un rap bailongo i enganxadís per a explicar que no li agrada el rap. A ell potser no, però a nosaltres ens encanta.



10 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Estic amb tu, a nosaltres també ens ha pertorbat la força, la força dels sentits i ens trobem vulnerables davant tanta bellesa i tanta suculència d'aquest platillo! Molts petons almirant.

mercè ha dit...

OHHHHH,UMMMMMMMM,UAAAAAAU....Es nota que aquest plat sembla fet per a que jo el copii?,boníssim i dels que a mi m'agraden!.El teu discurs il.lustrat sobre el rap, no té preu...gairebé em poso a plorar d'emoció...je,je.A reveure!

Margarida ha dit...

Home..., jo no el trobo tan lleig! La boca grossa, sí, però això no li tens en compte quan et menges un suquet tan bo com aquest!
Com el cap només el fem servir per al fumet, ja ni te'n recordes de la pinta que tenia a la peixateria.
Una abraçada

Petroglifa ha dit...

Aquest cap de setmana nosaltres també vam fer un suquet de rap però no en tenim cap foto. No l'havia fet mai i això que és força fàcil de fer i molt resultón, a més a més de boníssim. La propera vegada el faré com tu i li posaré romesco.

Unknown ha dit...

Te doy la razón es de los pescaos más feos que hay, que le vamos ha hacer, no se puede tener todo, estar rico por fuera y por dentro, pobre rape, al menos se luce en los fogones.

Vols dir que l'almirall Ackbarno es el pare del Rap?


Ole ese suquet!

No tot són postres ha dit...

Serà lleig o potser moooooolt lleig, però presentat com el fas... la veritat és que no li mirarem la cara!!

PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

Un rap molt bo i que don per “rapear”
Una abraçada

Francesc ha dit...

Què boooo!!!!! Jo en vull!!!

starbase ha dit...

Vermells, pertorbada o no que la força continui amb nosaltres per molt de temps :)

mercè copia copia que és totalment Creative Commons jejeje

Margarida, jo el rap el trobo lleig de debó. Però m'importa un rave, es clar :)

Petroglifa, el romesco de picada és una bona alternativa (i és molt ràpida jeje)

Francesc, l'almirant Acbkar en realitat està basat més en un calamar (se suposa) tot i que jo li trobo més semblança a una llagosta. Se me va la pinza, desde luego...

Gloria: a la iugular! si senyor! :D

Sion, la cançoneta té la seva gràcia la veritat. Sempre l'he trovada molt divertida.

Francesc, haurà de ser a la propera ;-)

Petita cuina ha dit...

Jajaja... si que s'hi asembla, si...
No m'habia adonat mai.

La veritat és que es molt mes maco a la cassola, que no pas amb l'uniforme estelar...jajaja.
Petons!