de la cuina dels bolets. Llibre de Sergi de Meià.

Afortunadament llibres de cuina en tinc uns quants. Alguns són útils com a obres de consulta, altres han estat llibres amb lectura de cap a peus. Obres amb fil conductor que han aconseguit atrapar la meva atenció massa acostumada a la procastinació i al ritme picadet picadet de la vida moderna.

Probablement la major sorpresa que porto del 2015 literari hagi arribat amb el llibre La cuina dels bolets del xef Sergi de Meià. Esperava un llibre boletaire a l'alçada de la cuina fina i desacomplexadament catalana (ell mateix la defineix així) que practica en Sergi al seu restaurant. I m'he trobat amb això i molt més. Moltíssim més.

A La cuina dels bolets he trobat un conjunt dificil de definir, perque amb un llenguatge planer i gens pretenciós el cuiner transmet no només dades i coneixements sobre els bolets i la seva cuina. També llocs i maneres d'aproximar-se a la cultura del bolet i encara més... em transmet una estima per la terra que l'ha vist nèixer que m'ha deixat estorat. Sense grans frases, només amb els relats d'anècdotes, històries personals i reflexions que anem trobant al llarg dels diferents capitols. Cadascun dedicat a un bolet particular.

Al final el conjunt és espectacular, com una mena de quadre impresionista que m'ha evocat tot un paisatge de cuina catalana (descomplexada!) i boletaire. Fermament arrelada a un sentiment. Que ningú hi busqui banderes, no es tracta d'això. És simplement, amor per la terra explicada desde el fogó.

"Hi ha un lloc que m'agrada especialment a la punta del Montsec de Rúbies, el Mirapallars. Pujar-hi un dia  de tardor o hivern i tancar els ulls, respirar i sentir  com dels Pirineus baixa l'aire gèlid a la vall i com es va escampant, fa la sensació que no te fi (...) És al final de l'estiu quan els boscos de pi negre, pi roig o faig ens regalen els ceps. Trobar-se enmig del bosc, trancar els ulls i respirar profundament aquella flaire és un dels grans plaers de la vida"

"A la Pobla de Segur, la Laura, en Miquel i la Geni fan un pa de fetge amb ceps que és per plorar de felicitat: melós, amb aquell gust tan meravellósi profund. I això deixant de banda el fet que els productes qu fan servir són tots ecològics. Amb una llesca de pa de pagès torrada i un toc d'oli d'oliva verge extra, satisfaria qualsevo.. i si tenim sort que és temporada de ceps, jo hi posaria un parell de llesques de cep saltades a sobre"

Un llibre senzillament espectacular. Les dues coses.

La cuina dels bolets
Sergi de Meià
Editorial Ara Llibres
ISBN: 978-84-16154-41-8
187 pàgs.

de 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

Arriba a les meves mans un llibre d'aquests indispensables. I això que no hi trobareu ni una sola foto d'emplatats radiants, ni una sola imatge de cuiners o cuines bé siguin modernes o tradicionals, cap concessió a la galeria. Tot contingut, tot lletra excepte algunes petites il.lustracions d'estil més aviat vintage que de tant en tant apareixen en algunes pàgines.

No importa gens, el 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir és exàctament el que ens anuncia el seu títol. Un  recull de receptes tradicionals, ben ordenadetes per comarques i on cadascuna compta amb una petita introducció d'algunes línies en que s'explica quin és l'origen i on rau la seva importància. Perque a veure, si les hem de conèixer abans de morir... bé deu ser per alguna cosa important.

La veritat és que m'ho he passat pipa saltant per aquestes introduccions, per les comarques i per els diferents estils de cuina. Unes quantes horetes de lectura i també unes quantes receptes seleccionades per a passar a la següent pantalla: el fogó.

Aquí teniu a tall d'exemple algunes de les perletes que he devorat per la retina amb avidesa, són com les pipes: sempre en vols una més!!

Faves a la catalana
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán va assenyalar les faves a la catalana com 'un dels pilars gastronòmics de la nació'. De fet, les també dites faves ofegades  conformavent, també en opinio de Vazquez Montalbán, amb l'escudella i carn d'olla i la botifarra amb mongetes, 'una triada indiscutible'.  D'aquesta menja es conserven receptes dels segles XIV i XV, com són les 'ffaves tendes ab let de ametlles' o la 'ffava ffresa blancha'.
Un altre escriptor, Josep Pla, sentenciava que Catalunya havia estat 'l'unic poble que ha creat una cuina acceptable d'aquesta lleguminosa en l'àrea de la devoració de les faves'.

Cutxipanda
El mot cutxipanda és una paraula procedent de l'espanyol parlat a Aragó (també s'aplica a una classe de coca, equivalent a la de recapte). A les terres de Lleida la cutxipanda és la forma festiva de les cassoles de tros, és a dir, un plat que comna sempre una mica de confitat de porc (o tupina) amb verdures, amb altres talls de carn o cargols, com en aquest cas.

Botifarra amb seques. Les onze mil Verges.
Aquest és un dels plats més simbòlics i identificatius de la cuina catalana. A les fondes de sisos barcelonins del segle XIX, aquesta menja rebia el nom de les 'onze mil verges' per les seques. També popularment  la botifarra s'anomenava 'una noia del país'.

La sopa d'oli de la familia Barriga (els coneguts forners).
És una recepta que la meva tia preparava sempre per Setmana Santa. Llavors ens reunim tota la familia a casa seva i ja no cal ni preguntar què hi ha per dinar.'

Ingredients:
4 cebes mitjanes
2 llesques de pa sec i torrat
1/2 coliflor
2 l d'aigua
75 g d'arròs
75g de fideus del num 0
100 g de cigrons bullits
aoli d'oliva
sal

Procediment:
Tallarem la ceba fn fina i la sofregirem en una olla fonda amb abundant oli d'oliva verge extra. quan la ceba comencia a enrossir-se, trossejarem el pa sec i torrat i l'afegirem a l'olla. Ho remenarem perquè el conjunt s'amari d'oli i el pa es fregeixi una mica.

Tallarem la mitja coliflor a daus mitjans i l'afegirem a l'olla. Hi incorporarem l'aigua o el brou i ho deixarem bullir durant 15 minuts. hi afegirem l'arròs i ho deixarem bullir 5 minuts més. Després hi afegirem els fideus i ho tornarem a deixar 5 minuts més a foc mitjà. Finalment, hi incorporarem els cigrons cuits, i quan haign passat 5 minuts més bullint, ho retirarem del foc.

Poseu sal fins que estigui al punt que vosaltres desitgeu. Deixeu resposar la sopa tapada i fora del foc durant 10 minuts abans de servir.



501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

• Autora: Mònica  Garcia Massagué
•  Pàgines: 336 p.
• Editoral: ARA LLIBRES
• Llengua: CATALÀ
• ISBN: 9788415224839
• Preu aprox. 25 euros