de video recepta: Sopa d'all o sopa castellana

Nova video recepta a Gastronosfera.com. La sopa d'all o sopa castellana, una de les menges més simples i bones que conec :)

Podeu consultar la peça complerta, amb menció expressa a la Spice pija! :D en aquest link:

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/de-cuchara/sopa-de-ajo-o-sopa-castellana-como-prepararla-en-10-minutos

de la sopa. De la ceba.

"En su origen, la sopa era una rebanada de pan sobre la que se vertía caldo, vino, una salsa o una preparación líquida. Hoy en día, la sopa es un caldo, ni colado ni ligado, aunque a menudo espesado con pan, pasta o arroz,..."

Larousse Gastronòmic. 

La enciclopedia és bastant reduccionista en la definició.
Però m'agrada aquesta associació amb la llesca de pa que tant adient sembla amb les sopes humils, que amb viaix romàntic jo associo amb la menja de pastor.

M'identifico més en el maximalisme conceptual de Luis Bettónica:

"Quizás fue la sopa la primera recta culinaria que conoció la humanidad. el hombre primitivo obser-vo - por ejemplo- que la trompa de mamut se comía mejor tras hervirla en agua. Luego probó el líquido resultante tras la cocción y comprobó que era apetitoso. A partir de entonces la sopa -desde el caldo al potaje- tomó carta de naturaleza en la civilización."
Luis Bettonica. La mesa en la historia.

Avui en Xesco ens ha recomfortat la conversa amb sopes de ceba  a l'#Esmorzardeforquilla de Ca l'Esteve. Li he capturat la recepta a peu de taula. Segur que amb inexactituds (pero qué has apuntado ahí, muchacho!!?!?!)  i amb la incertesa de quantitats indissolublement lligada a la saborosa cuina de pobre. 

Sopa de ceba tradicional.
Ceba, molta ceba. Juliana i confitat en oli amable.

Brou de calçot, aquí hi ha la llibertat dels aromatics suposo. (Dubte. és aquesta una Voll-sopa de doble ceba? je). Lleugera cocció de la ceba en el brou.

Pa sec, no cal torrar. Posat per sobre.

Formatge per gratinar, i gratinat.

Chimpun, no mistery but all mistery.

El mestre ens explica que feta crema -digui-li texturitzada si ho vol més epatant- és encara més triomfadora sobretot si atresora un ou poché a l'interior. Com gairebé sempre, compro!.

de sopa de shiitake i all negre

Que diuen que aquest diumenge ha arribat el fred, i en aquests casos el millor és buscar la manera de posar a taula un bon plat de sopa :)
Com que estic fent cosetes amb l'all negre, una de shiitake i all negre que combinen la mar de bé.

Recepta: sopa de shiitake i all negre

Ingredients:

150 g de bolet shiitake fresques o 75g si són deshidratats
1 l de brou dashi japonès
Diferents verdures fresques (col, carbassó, nap, pebrot vermell, ...)
Ceba tendra (també la part verda)
Oli d'oliva suau o de gira-sol
3 grans d'all negre


Procediment:

Piquem molt fina la ceba i la tirem a la paella amb oli sense que agafi color. També afegim els alls negres tallats a làmines fines. Mentrestant tallem en bastons o juliana els xiitake (si són deshidratats, hidratar prèviament en aigua temperada) i els afegim a la ceba perquè es daurin una mica.
En el brou dashi ja calent, afegim els bolets amb la ceba i finalment les verdures crues picades molt fines, perquè es facin amb la calor del mateix brou.

de 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

Arriba a les meves mans un llibre d'aquests indispensables. I això que no hi trobareu ni una sola foto d'emplatats radiants, ni una sola imatge de cuiners o cuines bé siguin modernes o tradicionals, cap concessió a la galeria. Tot contingut, tot lletra excepte algunes petites il.lustracions d'estil més aviat vintage que de tant en tant apareixen en algunes pàgines.

No importa gens, el 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir és exàctament el que ens anuncia el seu títol. Un  recull de receptes tradicionals, ben ordenadetes per comarques i on cadascuna compta amb una petita introducció d'algunes línies en que s'explica quin és l'origen i on rau la seva importància. Perque a veure, si les hem de conèixer abans de morir... bé deu ser per alguna cosa important.

La veritat és que m'ho he passat pipa saltant per aquestes introduccions, per les comarques i per els diferents estils de cuina. Unes quantes horetes de lectura i també unes quantes receptes seleccionades per a passar a la següent pantalla: el fogó.

Aquí teniu a tall d'exemple algunes de les perletes que he devorat per la retina amb avidesa, són com les pipes: sempre en vols una més!!

Faves a la catalana
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán va assenyalar les faves a la catalana com 'un dels pilars gastronòmics de la nació'. De fet, les també dites faves ofegades  conformavent, també en opinio de Vazquez Montalbán, amb l'escudella i carn d'olla i la botifarra amb mongetes, 'una triada indiscutible'.  D'aquesta menja es conserven receptes dels segles XIV i XV, com són les 'ffaves tendes ab let de ametlles' o la 'ffava ffresa blancha'.
Un altre escriptor, Josep Pla, sentenciava que Catalunya havia estat 'l'unic poble que ha creat una cuina acceptable d'aquesta lleguminosa en l'àrea de la devoració de les faves'.

Cutxipanda
El mot cutxipanda és una paraula procedent de l'espanyol parlat a Aragó (també s'aplica a una classe de coca, equivalent a la de recapte). A les terres de Lleida la cutxipanda és la forma festiva de les cassoles de tros, és a dir, un plat que comna sempre una mica de confitat de porc (o tupina) amb verdures, amb altres talls de carn o cargols, com en aquest cas.

Botifarra amb seques. Les onze mil Verges.
Aquest és un dels plats més simbòlics i identificatius de la cuina catalana. A les fondes de sisos barcelonins del segle XIX, aquesta menja rebia el nom de les 'onze mil verges' per les seques. També popularment  la botifarra s'anomenava 'una noia del país'.

La sopa d'oli de la familia Barriga (els coneguts forners).
És una recepta que la meva tia preparava sempre per Setmana Santa. Llavors ens reunim tota la familia a casa seva i ja no cal ni preguntar què hi ha per dinar.'

Ingredients:
4 cebes mitjanes
2 llesques de pa sec i torrat
1/2 coliflor
2 l d'aigua
75 g d'arròs
75g de fideus del num 0
100 g de cigrons bullits
aoli d'oliva
sal

Procediment:
Tallarem la ceba fn fina i la sofregirem en una olla fonda amb abundant oli d'oliva verge extra. quan la ceba comencia a enrossir-se, trossejarem el pa sec i torrat i l'afegirem a l'olla. Ho remenarem perquè el conjunt s'amari d'oli i el pa es fregeixi una mica.

Tallarem la mitja coliflor a daus mitjans i l'afegirem a l'olla. Hi incorporarem l'aigua o el brou i ho deixarem bullir durant 15 minuts. hi afegirem l'arròs i ho deixarem bullir 5 minuts més. Després hi afegirem els fideus i ho tornarem a deixar 5 minuts més a foc mitjà. Finalment, hi incorporarem els cigrons cuits, i quan haign passat 5 minuts més bullint, ho retirarem del foc.

Poseu sal fins que estigui al punt que vosaltres desitgeu. Deixeu resposar la sopa tapada i fora del foc durant 10 minuts abans de servir.



501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir

• Autora: Mònica  Garcia Massagué
•  Pàgines: 336 p.
• Editoral: ARA LLIBRES
• Llengua: CATALÀ
• ISBN: 9788415224839
• Preu aprox. 25 euros

de Nadal 2012 (4). Sopa de ajo castellana by El Pingue

Aquest any les circumstàncies socio econòmiques són les que són. I en el moment de dissenyar el nostre menú de Nadal per a la familia ens vem plantejar que haviem de trobar la manera de regalar sabors potents i intensos sense necessitat de portar a taula elements gourmet d'alta gama. A tots ens agrada el foie (a tots els de la familia, quicir) però no és el moment i per primer cop en els darrers anys no hem tingut foie a la taula de Nadal.

Això és un problema? De cap manera! Hi ha ingredients i preparacions tan bones com el foie que són molt més assequibles i properes. I no estic fent un al.legat contra els productes de luxe, no és pas la meva intenció, com a minim avui. Després de triar i remenar entre els plats suculents de perfil i extracció social baixa ens vem decidir per una sopa de ajo castellana que l'avia Esther va ensenyar a la mare del Roberto (el pingue). I ell ens la va ensenyar a nosaltres en una de les millors jam sessions que s'han fet al ultra-show que és Robin Food.

Al video ja s'explica per sí mateixa, una preparació humil però boníssima de les que no apreciem com mereix perque és barata i la podem fer quan volguem. Però en realitat és una fotuda barbaritat sàpida que posa palote, calent i tot el que es vulgui gastronòmicament parlant. Només ha faltat l'ingredient 'temperatura exterior': si arriba a estar nevant jo crec que prenent la sopa d'all calentona i veient la neu a l'exterior aconsegueixo que tota la familia se'm posi a plorar.... (muha-muha-muhahahahaha).

de sopa de peix i un esnobisme. Recepta per cap d'any.

Entre tanta càrrega al galope dels batallons de la caloria ligera que aquests dies assalta la trinxera de la nostra cintura està bé trobar alguns plats que siguin saborosos, senzills de fer i alhora aportin aquest factor desengreixant que tant necessitem durant els àpats nadalencs.

Aquesta sopa de gambes ens la va preparar la nostra tieta Mari al seu meravellós sopar de Nadal, i jo en aquell moment i sota un atac agut d'esnobisme vaig exclamar que una sopa tan potent i alhora amb un caldo tan fí em recordaba una mica als brous orientals. Ja veus estimat lector, com si ara resultés que qualsevol brou fí, clarificat, potent i definit és un producte de les influències orientals a les nostres cuines. Quina pena de comentari!

Obviament fa segles que el consomé està inventat, definit i clarificat en aquesta zona del món. De fet els estimadíssims i mai prou ben lloats cosins del nord dels Pirineus segur que podran mostrar amb orgull llibres dels seus mestres decimonònics al respecte. R-E-S-P-E-C-T.
Així que més enllà de la ocurrència snob de la nit la idea que em queda és la d'aprofitar aquesta sopa de sabor nítid per a la propera nit de cap d'any. Per cert, posem-nos una mica reivindicatius....Qué passa amb els pobres abstèmis que no tenim l'atenuant de portar el puntet posat quan diem les notres tonteries? #volemjusticia #excusesperatothom



Sopa de peix amb mandonguilla de gambes
4 personas:
 
Ingredientes:

1 cabeza rape (yo compré cuas congeladas)
1 cebolla, 1 puerro, 1 zanahoria, 4 tomates medianos, 2 dientes ajo,
Aceite, 1 copita de brandy, 1 vaso vino blanco.
 
Para las albondigas:
300 gr. gambas picadas, 1 huevo, perejil picado, 1/2 cebolla picada, pan rallado, 1 diente ajo.
 
Preparación:

Poner todos los ingredientes (verduras) en un recipiente con el aceite y rehogar unos minutos. Añadir el pescado y las caparazones de las gambas, agregar la copa de brandy, el vino y 2 litros de agua.
Dejar hervir unos 45 minutos. Ir espumando para quitar impurezas.

Las albondigas normal, todo junto, y amasar bien para mezclar y hacer las albondigas. Se puede sustituir el pan rallado por pan de molde sin corteza mojado en leche y desmenuzado.

Luego triturar el caldo de pescado y colar. Poner el caldo en un recipiente y añadir las albondigas y calentar unos minutos antes de servir.

de sopa fresca de síndria i tomaquet de la tieta Mari

Aquesta sopa fresca de síndria ens la va preparar la nostra tieta Mari (que gran cocinera, pordió) en el darrer dinar familiar. Presidit ja per la caloreta i amb aquesta sopa de síndria fent el paper d'amanida líquida, no ens la vem prendre de postre sino com a entrant. Triunfo total.

Precisament per el seu paper com a 'plat de taula', a la seva recepta jo m'he permés afegir-li una mica de sal, perque a la vida se li ha de donar la pinzellada personal. A més, té l'avantatge que no és un més dels centenars de 'gaspatxos' de fruita que corren per internet i els restaurants. Perque a veure, un gaspatxo és un gaspatxo i no fa falta dir-ne gaspatxo quan no ho és. Es clar que ara a qualsevol cosa apilada n'hi diuen 'milfulls' o sigui que...malos tiempos para la lírica en aquest sentit.

En tot cas, boníssima la sopeta i és ben fàcil de fer.

Sopa fresca de síndria amb alfàbrega i gingebre

Ingredients:

Sindria (6 kg aprox)
Tomàquets (4 o 5 tomàquets madurs ben grossos)
Alfàbrega fresca en bona quantitat
Gingebre fresc
Sal i pebre (opcional)

Procediment:

Netejem la síndria treient totes les llavors i l'escorça, la triturem i colem.
Netejem els tomàquets treient tota la pell i llavors,  triturem i colem.
Un cop tenim el liquid element, afegim alfàbrega fresca picada fina i gingebre fresc.
Quant gingebre? Doncs al nostre gust, que en això del element amb aroma de 'colònia' la cosa és molt personal.
Finalment rectifiquem de sal i li afegim un pel de pebre negre si ens bé de gust.
Servir freda, es clar!!