Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sergi de meia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sergi de meia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’abril del 2016

dels sopars temàtics de Sergi de Meià. La feina de la formiga amb la brillantor de la cigala

Sergi de Meià és un cuiner de compromís i feina. La seva cuina radicalment catalana és delicada, tècnica, potent i honesta. Fins aquí el resum, passem a la  materia.

Un cop al mes proposa sopars temàtics, un menú basat en una gastronomia forana. Perles concentrades que no són (no podrien) ser un resum, sino una entrada a la cuina  protagonista.

En el nostre cas ha estat la cuina marroquina. Un àpat fantàstic amb gustos diferents d'una cultura tan propera que resulta xocant no tenir-la més controlada. Grans plats com la extraordinaria llengua de vedella amb salsa vermella, la pastilla de colomí amb kilotons de potència o la finíssima terrina de mollera amb maionesa de tomàquet. Sensacional.

Aquesta proposta mensual em fascina i em desperta admiració.
Ni es fàcil (receptes noves cada cop), ni és cómode (receptes noves cada cop!!), ni aparenta ser gaire rendible (tanta feina per una sola nit de servei, nchst!)...  però és en tot cas la projecció una manera de ser. Ara ha augmentat l'aposta amb un mercat de proximitat en que els productors presenten el seu material del bueno i en Sergi després el cuina per als assistents. Una altra idea molona.

Ja han passat unes setmanes i el pòsit del sopar no ha fet sino refermar la meva opinió. Sergi de Meià és un xef que es treballa un camí de formiga executat amb brillantor poètica de cigala.

SOPAR MARROQUÍ AMB SERGI DE MEIÀ

 Amanida de carxofa i taronja

Amanida de llengua de vedella amb salsa vermella i verdures

Pastissets de peix de roca, ous de guatlles, maionesa de tomàquet i pebre vermell picant

Pastilla de colomí i ametlles

Xai anyell mehzeh, amb cuscús de safrà, festucs, panses i gingebre

Proper sopar INDIA I NEPAL - Dijous 21 d'Abril.
Thengai sadam, ari nellikkai urugai, urulaikizangu vadai, masaledar krkhura i un curri de pollastre.
Preu: 60 euros
Co-lateral info: També hi ha una proposta de sopar amb jazz en directe, aquest serà el dijous 28.



Bonus extra ball, foto treta del timeline del muyayo...

Lo dicho y más :P


dijous, 5 de novembre del 2015

de la cuina dels bolets. Llibre de Sergi de Meià.

Afortunadament llibres de cuina en tinc uns quants. Alguns són útils com a obres de consulta, altres han estat llibres amb lectura de cap a peus. Obres amb fil conductor que han aconseguit atrapar la meva atenció massa acostumada a la procastinació i al ritme picadet picadet de la vida moderna.

Probablement la major sorpresa que porto del 2015 literari hagi arribat amb el llibre La cuina dels bolets del xef Sergi de Meià. Esperava un llibre boletaire a l'alçada de la cuina fina i desacomplexadament catalana (ell mateix la defineix així) que practica en Sergi al seu restaurant. I m'he trobat amb això i molt més. Moltíssim més.



A La cuina dels bolets he trobat un conjunt dificil de definir, perque amb un llenguatge planer i gens pretenciós el cuiner transmet no només dades i coneixements sobre els bolets i la seva cuina. També llocs i maneres d'aproximar-se a la cultura del bolet i encara més... em transmet una estima per la terra que l'ha vist nèixer que m'ha deixat estorat. Sense grans frases, només amb els relats d'anècdotes, històries personals i reflexions que anem trobant al llarg dels diferents capitols. Cadascun dedicat a un bolet particular.

Al final el conjunt és espectacular, com una mena de quadre impresionista que m'ha evocat tot un paisatge de cuina catalana (descomplexada!) i boletaire. Fermament arrelada a un sentiment. Que ningú hi busqui banderes, no es tracta d'això. És simplement, amor per la terra explicada desde el fogó.

"Hi ha un lloc que m'agrada especialment a la punta del Montsec de Rúbies, el Mirapallars. Pujar-hi un dia  de tardor o hivern i tancar els ulls, respirar i sentir  com dels Pirineus baixa l'aire gèlid a la vall i com es va escampant, fa la sensació que no te fi (...) És al final de l'estiu quan els boscos de pi negre, pi roig o faig ens regalen els ceps. Trobar-se enmig del bosc, trancar els ulls i respirar profundament aquella flaire és un dels grans plaers de la vida"

"A la Pobla de Segur, la Laura, en Miquel i la Geni fan un pa de fetge amb ceps que és per plorar de felicitat: melós, amb aquell gust tan meravellósi profund. I això deixant de banda el fet que els productes qu fan servir són tots ecològics. Amb una llesca de pa de pagès torrada i un toc d'oli d'oliva verge extra, satisfaria qualsevo.. i si tenim sort que és temporada de ceps, jo hi posaria un parell de llesques de cep saltades a sobre"

Un llibre senzillament espectacular. Les dues coses.

La cuina dels bolets
Sergi de Meià
Editorial Ara Llibres
ISBN: 978-84-16154-41-8
187 pàgs.

diumenge, 19 d’abril del 2015

de llibres i Sant Jordi, un bon moment per glosar-ne sis d'interessants

Treballo amb la radio de fons, model de transistor amb rodeta analògica i forma de carrusel deportivo. Aquests dies em faig un fart d'escoltar autors i llibres recomanats... tinc la sensació d'arribar tard, perque ja tot és un mar de recomanacions i sirenes editorials a la recerca del palangre de Sant Jordi.

En un exercici d'originalitat, també tinc alguns llibres que m'han agradat darrerament. Aqui en porto alguns variadets: metacrítica gastronòmica, vanguardia culinaria, tradició familiar, receptes i producte. Macedònia de lletres!





Confieso que he comido - Miquel Sen
Editorial Kelonia Personal
ISBN - 978-84-942964-3-7

Sensacional obra per als que ens agrada la metagastronomía. Un relat intens i concentrat de les vivències d'aquest gran gastrònom. Una mirada inteligent a la història recent de la nostra cuina (restaurants fonamentals ja desapareguts, els cuiners estrella, els que actualment tallen el bacallà i alguns noms que probablement ho facin en el futur). Tot amb un estil dinàmic i amé que m'ha fet allargar els deu minutets de lectura fins a que finalitzava el capitol corresponent.

"Al contrario de tantos cocineros de ego enfermo, sobredimensionado, Roca siempre ha sido un interlocutor pausado. Cuando le pedíamos una intervención en el programa, miraba con ojos de sorpresa. Una expresión que luego se tornaba ligeramente socarrona, para quedar en un entornar de párpados que era una ventana hacia un pensamiento rápido, constructivo e inteligente.  A Joan se le podía pedir una revisión de un recetario centenario, como el de 'La Cocinera Catalana', con la seguridad de enfrentarse a unos platos revisitados a partir del buen gusto. Por el plató pasó Joan Roca sin estrella Michelin, con una estrella, con dos y, por último, cuando ya detentaba el máximo galardón de la 'Guía Roja'. Conversar con él entre plato y plato, entre toma y toma, era de lo más divertido, entre otras razones porque su distancia con los laureles del éxito era la suficiente como para que no perdiera esa virtud tan escasa del cocinero que no busca la gloria."



Nunca confíes en un chef italiano delgado - Massimo BotturaEditorial Phaidon

El xef italià que més ho peta a nivell de cuina creativa explica en aquest llibre la seva filosofia culinaria que passar per l'aproximació artística (este padawan no comulga mucho) i una radical voluntat de redefinir i millorar les receptes tradicionals de la seva terra. Molt ben editat i farcit de moments interessants, m'ha fet venir ganes de pillar el primer vol a El Prat i visitar la  Osteria Francescana)

"Pasé el verano del año 2000 en elBulli. No fueron precisamente unas vacaciones: recogía agua marina de la bahía y subía los cubos por la playa, de dos en dos. Preparaba un cuscús microscópico a partir de brotes de coliflor. Me dolían los pies, tenía las manos inflamadas y la mayor parte del tiempo la cabeza me daba vueltas al ver todo lo que ocurría a mi alrededor. Cuando regresé a Módena, la broma era siempre la misma: «¿Y ahora qué vas a hacer, Bottura, espuma de mortadela?» Qué idea más estupenda.

Aquella broma se convirtió en nuestra obsesión. Tras muchos intentos fallidos, encontramos la  solución: dejar en remojo pequeños trozos de mortadela durante varios días dentro del frigorífico. La carne liberaba sabor y partículas de grasa en el agua, de forma que se creaba un líquido lechoso y aromático. El agua se mezcla con la mortadela sólida para crear una pasta cremosa que se introduce en un sifón con dos cargas de gas. El resultado, de color rosa pálido, tiene un aroma y un sabor característicos: una concentración pura."




Esmorzars de forquilla - Sergi de Meià i Adelaida Castells-
Editorial Comanegra
ISBN - 978-84-16033-58-4

Un dels restaurants que millor record ens ha deixat en els darrers mesos exposant en tinta les receptes que fan servir per a elaborar els seus esmorzars de forquilla. Moltes són d'Adelaida Castells, la mare del xef. Escudelles, bacallans i flams d'ou amb nata... cuina de sabor rescatat del paradís de la millor tradició. Compta amb l'afegitó  d'una petita guia de Restaurants el.laborada per en Pep Palau  i un epileg del sabi ja mencionat anteriorment: Miquel Sen.

"Esmorzar de forquilla és una activitat social. Potser en els seus origens hi ha les collites i les matances que aplegaven a les cases de pagès parents de lluny i gent que anava a fer jornals, que participaven en el que avui en dia en diríem puntes de feina, i que se'n rescabalaven amb uns bons àpats, amb menges que sovint originava la mateixa activitat (les llamineres per exemple, quan es matava el porc)"


En Familia con Karlos ArguiñanoEditorial Planeta
ISBN - 978-84-08-13366-7

De llibres de receptes n'hi ha molts i alguns molt bons.
Aquest m'ha resultat interessant i pràctic durant aquest inici de 2015 per la gran quantitat i varietat de receptes i la excel.lent edició. Són quasitotes de perfil senzill i realment ha estat una bona font de consulta per anar variant amb els tàpers de la temporada. Les caixetes amb consell que tenen també m'ajuden a anar-les llegint encara que no tingui pas pensat fer-les, són com les pipes i em costa deixar de llegir la següent :)



Saber de aceite - Carlos Herrera.
Editorial Styria
ISBN - 978-84-96626-77-5

Crec que dificilment puc estar més a les antípodes del pensament social i politic d'un autor, però el seu llibre sobre l'oli és un molt bon compendi per a conèixer el procès de producció, varietats, dades tècniques i sobre les DO. Això sí, el primer paràgraf ja marca musculatura de pensament. En tot cas, un librazo de cara a entendre millor el món de l'oli, i tant que sí.

Lo que nos une a los españoles, las tres patas del taburete de la comida nacional, es el jamón, el vino y el aceite de oliva. (...) Nada hay más sabroso en esta vida que mojar pan recién hecho con un aceite de oliva virgen extra de sabor afrutado e intenso.
Tengo una vocación especial por la cultura gastronómica y considero el aceite de oliva uno de los signos de identidad mayores que ha producido jamás España





Cuina amb denominació d'origen - Pep Nogué
Editorial Cossetània
ISBN - 978-84-9034-279-4

D'aquest llibre ja n'havia parlat al blog. És un recull ben documentat de les DO i IGP que tenim a casa nostra, cadascuna amb algunes receptes contenint el seu producte. Tot i que per a mi el que més valor té és comptar amb una obra on hi aparèixen les dades tècniques i històriques de cada DO catalana.

"La IGP Poma de Girona abasta quatre grans varietats de pomes: golden, red delicious, gala i granny simth. La golden, de color ver-groguen, pell llisa, de gran calibre i polpa blanca és consistent i saborosa. La red delicious, vermella, de calibre gran i consistent, és lleugerament dolcenca. La gala, bicolor, de calibre mitjà, molt consisten i polpa blanca, és fina i lleugerament dolça. La granny smith és una poma de pell verd intens, de gran calibre, polpa blanquinosa i de gust un xic àcid"