de noves hamburgueses: umami burguer

Hi ha invents per a tot.

L'hamburguesa Umami és una franquicia nascuda a la terra promesa de les franquicies: California. El seu creador Adam Fleischman va crear el concepte i el negoci al 2009 tot pensant que a les ofertes de pizza i hamburguesa de fast food que tenia a l'abast no n'hi havia cap que tingués prou potenciat el gust 'umami'. Per als que no ho conegueu, l'umami és un cinqué sabor que complementa els quatre sabors bàsics tradicionals (dolç, salat, àcid, amarg) i està associat al gust de la proteina. El concepte prové de la cuina oriental i alguns dels elements potents en aquest sabor són els bolets, el formatge parmesà i per suposat la carn ben dauradeta a la planxa.

Per això a les seves hamburgueses el bó de l'Adam ha incorporat aquests elements per a que tinguis una bona quantitat d'umami a cada queixalada

Foto: Jun Seita/Flickr

1) Un panet que li fa un forner 'secret' que entre els ingredients inclou llet per a augmentar el factor umami.
2) Una llesca cruixent de parmesà, fàcil de transportar i distribuir. Ideal franquicies.
3) Un peasso d'hamburguesa muntada a ma amb en un motllo i passada per la planxa.
4) Els toppings que inclouen cebes caramelitzades i tomàquets deshidratats al forn per a potencial el gust d'umami.
5) Umami sauce, amb una barreja especial d'ingredients que inclou entre altres miso japonès i shiitakes.

A banda tenen una barreja d'espècies secreta on també hi ha presència de bolets deshidratats per a acabar de potenciar l'umami tot el possible.
Una de les coses que afirma l'Adam és que es passen per l'entrecuix l'el.laboració tradicional de les hamburgueses ianquis. Cosa que em sembla molt bé si es fa amb un cert criteri i no només per les ganes de fer una cosa diferent sense cap altra intenció. Jo no se vosaltres, però veient la foto li clavaria queixalada sense dubtar, tot i que haurem d'esperar perque de moment l'invent només es ven a 15 locals de California.

Via eater.com

de Kit Kat Pops: Gastromonserga detectada!

Sembla mentida, quina ment malalta pot voler un Kitkat calent dins una emboltori wrap arrebossat?
A l'Orient Mitjà en volen. I en fan, i en venen. Els fan i en venn? Sí, Pizza Hut els ven i a mi... em venen basques.

Gastromonserga Fast Food detected!! 

via  Incredible Things

de idea loca que podría funcionar...

IDEAS LOCAS QUE PODRÍAN FUNCIONAR COMERCIALMENTE PORQUE EN REALIDAD ESTE ES UN MUNDO DE LOCOS....

deprisa ¡¡Huyan por sus vidas!! ¡¡Que vienen los indios!!

Un dia d'aquests torno a escriure un post de debó i tal, però avui no he pogut resistir la temptació.
Avui, motius per ser una mica més slow food que ahir.

Alerta, que és un Pizza Hut. Ara imagineu-ho igual però amb Ronalds Mcdonald's o encara pitjor amb aquest ninot horrible del Burguer King. Posats a enfangar les orelles i els ulls amb balls horteres em quedo amb el Berto, que sona exàctament igual que la cançoneta bollywoodiana però és més nostrat i irònic.

Me lo tiro, quin gran títol.

Via dailywhat.

de fast-long-canned food

La prova principal de que els èssers humans no vivim en una simul.lació informàtica que en forma de matriu ens configura una realitat mentalment acceptable és la següent: No hi ha cap màquina capaç d'inventar un fast-long canned food com aquest.



Fast-long food: el rínxol del rínxol. El segón nivell d'abstracció.
La capa conceptual sobre la capa conceptual i sobre la capa una.

Una hamburguesa prefabricada (d'aquí el fast) que dura mesos (qui sap si anys, d'aquí el long) dins d'una llauna emportable, lleugera, eficaç.

Ara només espero veure com els de Al Filo de lo Imposible em mostren el cim de l'Everest trufadet de les llaunes d'hamburgueses buides, perque si malauradament aquesta idea triomfa entre la grey excursionista (heh!) no dubteu que ens ho trobarem per els boscos de casa nostra.



Colpejat per la realitat, de vegades hom pot entendre perfectament a alguns personatges que el que volen és que Matrix els hi simuli la tendresa d'un bon filet sucòs, tendre i gens 'fast'...

PD:
Gràcies a Serjo, que m'ha facilitat l'enllaç a la pàgina on VENEN REALMENT aquest producte : megagadgets
En Serjo és mag (bó) i amic, així que li faig una mica de publicitat gens encoberta ;-P

de debó et feia tanta falta, Darío?

És només un anunci, que pretesament utilitza un tó desenfadat i modernet. Però quan presenten a Darío Barrio com a cuiner de la Nouvelle cuisine (ouch!) i fan acudits sobre el tamany de les raccions d'un menú degustació (nuevo, nuevo, lo tengo fresco y nuevo) ...

El que no entenc és com el cuiner en qüestió s'hi presta. O sigui, si que ho entenc, que no sóc pas tonto. I la crisi i tal. Mira que quan va començar a ser conegut jo era molt fans d'aquest cuiner...

Però vaja, que s'ens pixen a la boca.

Posats a fer conya de la cuina d'autor, fes-ho bé. Con fundamento com diria en Karlos. Ja el vaig posar un cop, però amb el malbaratament de talent dels dos videos d'abans, no m'hi puc resistir.

de McReality BurguerBytes (con queso)

Van neixer alhora.
Aplegats per l'instant del rellotge i separats per les implacables diferències de classe.

Les mans que els van acaronar mentre creixíen no eren pas les mateixes.
Mans castigades i aborrides per al pobre desgraciat. Mans que li donen l'imprescindible per a que ningú no els hi pugui retreure manca d'atenció. Ningú vol que l'acusin de negligència.

Per al ric, mans de manicura sempre perfecta, que l'acaronen i mimen per a que acompleixi el seu destí d'estel fugaç. Llum, color i esteroids de paper couché.

I no va passar com al conte, on algú confòn bressols i el jove princep acava vivint existència de pagesot mentre el rei es pregunta d'on diantre ha sortit un fill tan rude i maldestre. Aquí la roda va girar rodona, l'engranatge social va fer clic!. Sense fisures.

El McRoyal afortunat, il.luminarà els rètols de fluorescent lascivia calòrica, maquillat, inflat, entrenat, operat amb botox, silicona i el que fagi falta.
Mentrestant el McRoyal proletari acabarà esmicolat sense cap remordiment entre els queixals d'un 'quepassanen' de la vida. I a sobre mastegarà amb la boca oberta, el guarro.


Aquí podeu trobar un esplèndid blog (en anglès) on s'han dedicat a fer fotografies amb els productes reals servits a algunes de les cadenes de menjar ràpid comparant-los amb els seus propis anuncis.
I atenció, que el tema és transversal. Aquí no es tracta de colpejar el baixventre del omnipresent pallasete del McDonalds. També n'hi ha per al Burquer King i Taco Bell.



Fins i tot es pot veure que si per aquelles coses de la vida et servissin ún amb els acabats tal i com s'anuncíen... probablement no hi cabria ni a la seva mateixa capsa...


Sabem que els actors i actrius van maquillats, que ningú no està tan bó. Però que la rossa massissa (o rubiazo marmóreo, que también vale para el caso) de carns sucoses acabi sent una pellofa esllangueida i trista... no és de rebut.
I es que els guapos són els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú.

de lorzas commercial historical spot.

Quan la publicitat era més ingènua i més sincera (1er anunci de KFC a Australia):

Menjar escombraría i nens 'gordos'. En Jamie estarà content. 

I ahir, veient un partidet de la NBA per internet, em trobo amb el nou invent de KFC: el sandwich de pollastre sense pà.

Indignant. Una autèntica 'chapussa'gastronòmica, un truño nutricional!!
 
Un cop comences el camí de la destrucció gastronòmica, el més llògic  sería fer un sandwich de pollastre sense pà i sense pollastre!!
S'han quedat a mitjes!! 

Em queda el dubte de si un bocata sense pà és tecnoemocional. Perque alguna cosa ha de ser...I no estic convidant a una tempesta d'idees, O sí?