divendres, 10 de desembre del 2010

delicia tradicional extremenya

Vet aquí una entrada sobre uns dels postres favorits de la meva mare, extremenya ella.

Un postre que de forma pedant podriem dir que li resulta irressistible perque li provoca una regresió temporal gustativa a la seva infància.
Jo, com que no sóc pedant crec que en realitat li agrada perque li provoca una regresió temporal gustativa fins a la seva infància.

El postre en qüestió s'anomena 'huevos nevados'. Sota aquest nom que a les mirades brutes els pot semblar groller, s'hi amaga una enginyosa combinació de crema, merenga cuita en llet , galetes i canyella. Per cert, com a bonus i curiositat: a Extremadura anomenen 'mimo' a la merenga endolçida, no és un nom preciós?

Si ho analitzem bé, la cosa es podria definir com a 'natilla amb galeta on steroids'. On els esteroids són una generosa capa de merenga dolça.

El primer cop que el vaig tastar, em va sorprendre per la seva amorositat i textura peculiar. Al estar cuita, la merenga no és ni gomosa (com de vegades queda al passar-la per el forn) ni tampoc enganxosa (com quan està crua). Està cuita, humida, tendre i mimosa.

I el polsim de canyella que corona el plat i li dona aquest aspecte terròs de canyòn del Colorado ja acava de rinxolar el rínxol. Deliciós.


Aquest que veieu a la foto l'ha fet la Brígida, que es la tieta de ma mare i que altres vegades ja ens ha cedit alguna recepta per al bloc. És una cuinera excel.lent de la que es poden aprendre moltíssimes coses.
En un exercici d'economía domèstica apropiada per als temps que corren, a la familia es porta fent durant anys fent servir 'flanín' per a la crema del postre. De manera que el postre et surt baratíssim i com que sempre l'hem menjat així a nosaltres ens sembla deliciós -altra vegada la regresió temporal i tal i tal...-

I es que el flanín, pólvores màgiques de posguerra, ens han ajudat molt a gaudir a la familia. Sense anar més lluny l'avia Maria feia unes galetes farcides de flanín i fregides que erèn una boma de somriure i calories. Es mereixen post a part, en homenatge.


Huevos Nevados (postre extremeño)



Ingredients:


Un paquetet de flanín i a seguir les instruccions. També serveix una crema feta amb ou natural i llet, per suposat.

Merenga en abundancia i muntat fermament, amb un parell o tres de cullerades de sucre per a que sigui dolç.

Unes galetes maria i una mica de canyella.

Llet per a coure el 'mimo'


Procediment:


Posem les galetes al fons del recipient on tindrem el postre. i per sobre hi posem una capa de flanín. A mi personalment m'agrada que sigui gruixudeta, com d'un centímetre.


Agafem troços de merenga i els posem sobre llet calenta de forma que es cogui però alhora no perdi humitat. Es com fregir ous ferrats sense rovell i en llet en comptes d'oli (per a que m'entengueu). Posem la merenga cuita per sobre de la crema i finalment hi fem uns caminets de crema i posem canyella per a que quedi com una petita maqueta de muntanyes nevades.



I això es tot, a la nevera per a refrescar i cap a la taula per a gaudir en familia!

dimecres, 8 de desembre del 2010

de l'aventura de Poseidón.

Oh, Déus de l'Olimp!!
A vosaltres, que amb sorneguer somriure feu rodar els daus del destí dels homes!
A vosaltres us parlo!!

Tingueu pietat d'aquest humil mortal que venturòs camina per entre el vent del temps,
Afortunat com sóc que en Manel generosament ens convidi.
A vosatres Déus de l'Olimp us imploro!!

Hem estat convidats a un 'esmorzar de forquilla'.
I vist que amb la forquilla no n'hi haurà prou...
Oh, Déus, a vosaltres us suplico!!


QUE EM DEIXEU LA FORQUILLA AQUESTA QUE TÉ EN POSEIDÓN?


Jo desprès us la torno, de veritat.

Només serà una estoneta que em fa falta perque sino no m'ho acabo tot!! En Manel és un exagerao i ens ha posat per esmorzar (atenta la companyia, per esmorzar!):

Unes patates (de l'hort del seu pare) amb pell saltades amb cigronets,
unes botifarres meloses com petò de nimfa de Cal Molí Xic,
uns ous (de Can Coll) trufats amb tòfona ratllada,
un conill escabetxat sobre llit de mongeta,
unes tartaletes de formatge amb mermelada de tomàquet
i una amanida de kumato, tomàquet tigre, tomàquet cirerol i enciams.

I de postres (de postres per un esmorzar!) coca de vidre.
A les deu del matí.






I de nou en Manel, sense donar-li més importància, com qui no vol la cosa, ha fet honor al malnom amb el que el coneixem els blocaires del jalancio: Manel el generòs.
Si si Manel, si no t'agrada te jodes.
Així et coneixem i si no t'agrada doncs no haver sembrat. Que qui sembra generositats recull tempestes de gratitud.

Tot va neixer perque li vaig demanar si em podia aconsellar i fer un cop de mà per a uns materials que necessito de cara al dinar de nadal que prepararem per a la familia en molt pocs dies. Dels materials no en dono detalls, que els espies mordorians de la meva familia estàn a la que salta vigilant el meu facebook i el blog a veure si en treuen alguna informació!!

I aquest Quixot de Castellterçol no nomès ens ha ajudat a aconseguir-los sino que per rematar la feina ens ha convidat a un 'esmorzar de forquilla' per el que la majoria dels Hobbits seria capaç de trair en Frodo Bolsón.

I deixeu-me dir amb vehemència: el millor no van estar els plats, el millor va ser la conversa.
Un esmorzar de trident que ha acabat a les dues de la tarda.

dilluns, 6 de desembre del 2010

decuina rocks!!

Un arròs ràpid tipus risotto per a un dia de festa on hem treballat, hem rebut un regal d'aniversari quan encara no és el nostre aniversari i un rumor ha sacsejat els nostres fonaments gastronòmics.
O sigui un dia de festa ple de treballs i sorpreses. I la sort que tenim és que les podem explicar i sobretot viure.

Arròs de xampinyons, bleder Drac i julivert.

Ingredients:
Aprox. 300 grs de xampinyons.

Un bon grapat de julivert.

Mitja ampolla de cervesa Bleder Drac.

Un got d'arròs (jo he fet servir arborio italià)

Sal, oli, pebre.
Un puntet de mantega per al final.

Procediment:


Tallem la ceba i la posem a la cassola amb oli d'oliva. La cuinem a foc moderat fins que estigui translúcida.

Mentrestant, netejem i tallem els xampinyons en talls grossos. A mi m'agrada trobar-los al final i per això no els tallo a làmines fines.

Posem els xampis amb la ceba, els cuinem fins que començen a estovar i aleshores hi posem l'arròs. El cuinem un minutet amb l'objectiu de torrar el midò exterior. Aleshores posem la cervesa i la reduim.

Quan la cervesa ha reduit, hi posem aigua i salpebrem. Podem fer servir un fons d'au però a mi m'agrada que tingui el gust net dels bolets, la ceba i la Bleder.
Quan l'arròs està fet (aprox. 17 mins) hi posem julivert picat. Com més millor!! Li donarà un toc fresc i un color ben maco.
Si el volem acabar al estil risotto, podem posar-hi un puntet de mantega. Però jo no li he posat el parmesà perque volia notar el gust net dels ingredients.

I un regal que m'ha caigut avui de forma inesperada, avançant-se a l'aniversari: Dos llibres de Carme Ruscalleda (amb la signatura i tot, llibres complets, llibres Comansi)



I un rumor que pren força, amb motiu de celebrar que s'hagi imposat la raó (i la justícia) en un dels temes dels que són són importants a la vida.


Qui ho havia de dir que sortiria tant de suc d'un dilluns com aquest!!

diumenge, 5 de desembre del 2010

de passeig per la Barcelona de Nadal


Congelats els llavis somrients, demano amb insistència un arbre de nadal, figuretes del pesebre que en realitat vull per a jugar com a soldadets i una zambomba. Aquell estri sorollòs de coloraines llempants que costa tant de fer sonar i que quan sona és com un pet d'elefant.

Passejem devant de la catedral i les mares ens fan entrar a tendes de roba -qui vol roba? jo vull joguines- i decoració. Haurem d'anar a Vinçon, que és on està tot el que és diseny i així veiem el Passeig de Gràcia amb els fanals de Gaudí. Mira Òscar, aquests fanals són de Gaudí, com la Sagrada Familia. No et trequis els guants!!

I sobre tot, sobre tot, sobre tot vull un suís amb molta nata, a la granja del carrer Petrixol.

-No, que hi ha molta cua!
-I qué? Però si portem tota la tarda fent cues i anant a llocs que no m'interessen!!.


Aquestes mares...



Barcelona, mogollón, llum, color, foscor, música, persones, èssers humans que no són persona, rastos, Catedral, esglèsia del Pí, Sta. Llúcia, caganers, Sta. Caterina, Rambles, Portal de l'Àngel, gelats (?), carrer Petritxol, mural horrible de Mirò, més mogollón i compres d'ingredients per al dinar de nadal.

NADAL.

Com quan era petit però sense que tingui ganes de tenir una 'zambomba' de coloraines. Oh wait...






dissabte, 4 de desembre del 2010

d'homenatge a Jordi Estadella.


Fa uns dies dinant en familia em vaig assabentar que l'Àlex que deu ser cosí, o para-cosí, o tiet-oncle-segón o jo que sé (jo sóc fatal per als parentescos familiars), doncs resulta que la Laura, parella de l'Alex forma part de la organització a de un homenatge al gran gourmet i periodista Jordi Estadella.

Jo reconec, per a ser-vos sincer- que mai vaig ser una gran fan de la seva feina humorística. Tito B. Diagonal no em va fer mai gaire gràcia i com a presentador de concursos no em resultava atractiu. Però tota la feina en el món gastronòmic i sobretot la quantitat de estima que li han dedicat els que van ser companys de professió sí que em resulta impressionant.

Per això, avui us proposo l'enllaç al grup de facebook on informen de les evolucions sobre aquest homenatge. Espero que els hi surti molt bé i que aconsegueixin fer justicia a la memòria d'aquest gran sibarita. Segur que se'n sortiràn, oi? :)

Link al grup del facebook.

de placaplaca (i no parlo de inducció...)

Atenció que las tengo de oferta, dos por uno en patadas giratorias a la zona testicular!! Que me las quitan de las manos!! Vamos reinaaaaaa!!
Ostias de kilo, señores.







Ho vaig escoltar ahir 3/12/2010 durant el programa (gran, grandíssim programa) Versió RAC1 de Toni Clapès. El podeu baixar de la web de podcasts (és el Versió a les 18h).

Ho vaig flipar bastant, la veritat.

Parlen primer d'en Sergi Arola i desprès del restaurant Moments que porta en Raül Balman. Poques vegades sentim crítiques tan clares com aquestes en un mitjà de comunicació massiu. Els responsables són dos clients (Marc i Jorge) de restaurant d'alta cuina que els tenen molt recorreguts. La credibilitat? La que els hi volgueu donar escoltant-los i una part de la que us mereixi en Toni Clapès, que per alguna cosa els convida.

dijous, 2 de desembre del 2010

de nou, la realitat sempre guanya...

A l'entrada anterior parlàvem de gadgets inútils desde un pretès tò humoristic i amb els límits evidents de la nostra imaginació.
Però qué passa quan un visionari REAL decideix engegar un projecte per a fabricar un producte REAL basant-se en una visió diguem-ne que particular del que representa xupar un Chupa-chups?

A en Junichi li va semblar una bona idea muntar un braç de minipimer al revés, conectar-lo a un computador i ajustar-li un suport per on inserir un Chupa-chups. De forma que desde l'ordinador pots escollir que la vibració del caramel et transmeti una determinada sensació (focs artificials, vibració d'un avió, pica-pica, ...).

El sistema aprofita la coneguda capacitat de transmissió de só a través dels òssos cranials per a provocar de forma intensa aquestes sensacions amb la vibració mecànica del seu minipimer 2.0.

El caramel literalment et transmet el só a la mandíbula i d'aqui fins a l'oida. A part tenim les vibracions mecàniques evidents que també produeixen sensacions al paladar...altra cosa és si té cap sentit sentir i escoltar focs articials a la boca mentre menjes un caramel de pal!!





A veure, Junichi, em sembla que t'estàs equivocant de molt. T'ho dic en confiança.

El teu negoci no està lligat precissament amb els caramels de pal. Hauríes de trucar als senyors de Private, de Playboy o així per comentar la teva idea a veure com es pot aplicar al seu sector.
Hazme caso, te vas a forrar.

(Via microsiervos)

dimecres, 1 de desembre del 2010

de los productores de Gadgets inútils i Gadgets inútils 2...

Desde que alguna ment preclara va inventar el velcro que la humanitat està estancada!! No vull sonar alarmista però Roma i l'Atlàntida van caure degut a la mol.lície dels seus inventors.
Sóm una civilització en decadència i ja es hora de posar-hi remei. Humans, ja n'hi ha prou d'aperrunamiento!!

Modestament, vull contribuir al resorgiment de la nostra espècie i aquí van les meves idees sobre nous gadgets que poden revolucionar la nostra experiència a la cuina!!

De los creadores de Gadgets inútils i de Gadgets inútils 2 arriba...



La kefirera
Ja n'hi ha prou de mantenir en asèptics i impersonals pots de vidre els nostres kefirs!! Que no tenen dret a una vivenda digna? Ara que tots tenim la iogurtera a tope de producció (quin estri tan útil, la iogurtera)...es el moment de dignificar els kèfirs.

Per aquesta raó proposo la comercialització massiva de kefireres amb detalls de ultra-comfort per a les nostres mascotes llefiscoses.



El abridor de huevos duros
En homenatge al gran Quico el Progre, que el cercava un cop i un altre quan es quedava solet a la cuina...
Ja ens casca prou els ous la vida mateixa com per a que nosaltres estiguem dia sí i dia també cleque-cleque amb els ous durs contra el marbre de la cuina.
El moment de l'estri definitiu ha arribat. Volem un obridor d'ous d'urs i el volem ja.


El cajón infinito multidimensional donde pongo mis recetas pendientes.

Sé que sóc l'unic gastroblocaire que té aquest problema.
La celeritat i ordre amb les receptes pendents de fer és proverbial a la nostra gastrosfera i tots vosaltres ho teniu sota control.
Però jo necessito un calaix infinit, on poder posar els paperots amb les receptes pendents sense por a que la quantitat de fulls acumulats acabin creant un camp gravitatori propi.

El vull infinit, sense vores, multidimensional, i acabats en wengé.



Nota: la il.lustració és de Iván Solbes

declaració per una xarxa neutral

Manifiesto por una Red Neutral

Los ciudadanos y las empresas usuarias de Internet adheridas a este texto manifestamos:

  1. Que Internet es una Red Neutral por diseño, desde su creación hasta su actual implementación, en la que la información fluye de manera libre, sin discriminación alguna en función de origen, destino, protocolo o contenido.
  2. Que las empresas, emprendedores y usuarios de Internet han podido crear servicios y productos en esa Red Neutral sin necesidad de autorizaciones ni acuerdos previos, dando lugar a una barrera de entrada prácticamente inexistente que ha permitido la explosión creativa, de innovación y de servicios que define el estado de la red actual.
  3. Que todos los usuarios, emprendedores y empresas de Internet han podido definir y ofrecer sus servicios en condiciones de igualdad llevando el concepto de la libre competencia hasta extremos nunca antes conocidos.
  4. Que Internet es el vehículo de libre expresión, libre información y desarrollo social más importante con el que cuentan ciudadanos y empresas. Su naturaleza no debe ser puesta en riesgo bajo ningún concepto.
  5. Que para posibilitar esa Red Neutral las operadoras deben transportar paquetes de datos de manera neutral sin erigirse en “aduaneros” del tráfico y sin favorecer o perjudicar a unos contenidos por encima de otros.
  6. Que la gestión del tráfico en situaciones puntuales y excepcionales de saturación de las redes debe acometerse de forma transparente, de acuerdo a criterios homogéneos de interés público y no discriminatorios ni comerciales.
  7. Que dicha restricción excepcional del tráfico por parte de las operadoras no puede convertirse en una alternativa sostenida a la inversión en redes.
  8. Que dicha Red Neutral se ve amenazada por operadoras interesadas en llegar a acuerdos comerciales por los que se privilegie o degrade el contenido según su relación comercial con la operadora.
  9. Que algunos operadores del mercado quieren “redefinir” la Red Neutral para manejarla de acuerdo con sus intereses, y esa pretensión debe ser evitada; la definición de las reglas fundamentales del funcionamiento de Internet debe basarse en el interés de quienes la usan, no de quienes la proveen.
  10. Que la respuesta ante esta amenaza para la red no puede ser la inacción: no hacer nada equivale a permitir que intereses privados puedan de facto llevar a cabo prácticas que afectan a las libertades fundamentales de los ciudadanos y la capacidad de las empresas para competir en igualdad de condiciones.
  11. Que es preciso y urgente instar al Gobierno a proteger de manera clara e inequívoca la Red Neutral, con el fin de proteger el valor de Internet de cara al desarrollo de una economía más productiva, moderna, eficiente y libre de injerencias e intromisiones indebidas. Para ello es preciso que cualquier moción que se apruebe vincule de manera indisoluble la definición de Red Neutral en el contenido de la futura ley que se promueve, y no condicione su aplicación a cuestiones que poco tienen que ver con ésta.

La Red Neutral es un concepto claro y definido en el ámbito académico, donde no suscita debate: los ciudadanos y las empresas tienen derecho a que el tráfico de datos recibido o generado no sea manipulado, tergiversado, impedido, desviado, priorizado o retrasado en función del tipo de contenido, del protocolo o aplicación utilizado, del origen o destino de la comunicación ni de cualquier otra consideración ajena a la de su propia voluntad. Ese tráfico se tratará como una comunicación privada y exclusivamente bajo mandato judicial podrá ser espiado, trazado, archivado o analizado en su contenido, como correspondencia privada que es en realidad.

Europa, y España en particular, se encuentran en medio de una crisis económica tan importante que obligará al cambio radical de su modelo productivo, y a un mejor aprovechamiento de la creatividad de sus ciudadanos. La Red Neutral es crucial a la hora de preservar un ecosistema que favorezca la competencia e innovación para la creación de los innumerables productos y servicios que quedan por inventar y descubrir. La capacidad de trabajar en red, de manera colaborativa, y en mercados conectados, afectará a todos los sectores y todas las empresas de nuestro país, lo que convierte a Internet en un factor clave actual y futuro en nuestro desarrollo económico y social, determinando en gran medida el nivel de competitividad del país. De ahí nuestra profunda preocupación por la preservación de la Red Neutral. Por eso instamos con urgencia al Gobierno español a ser proactivo en el contexto europeo y a legislar de manera clara e inequívoca en ese sentido.

(Si te sientes cómodo y representado por este texto, dale toda la difusión que puedas y quieras: reprodúcelo, enlázalo, tradúcelo, compártelo, vótalo… todas esas cosas que puedes hacer con total tranquilidad y libertad gracias, precisamente, al hecho de que tenemos todavía una red neutral. Hagamos posible el seguir teniéndola)