de A Cunquiña, la ultra tasca (A Coruña)

Ja estem a tocar del final de les vacances a Galicia, però encara tenim alguna excursió a taules i fogons per explicar. Ahir vem estar passejant per A Coruña i vem fer visita llampec a la tasca més tasca que mai han tastat les meves retines. La Ultra tasca total: A Cunquiña.

No hi busqueu tapes, que no en tenen. No hi busqueu racions que tampoc. De fet no tenen cuina. El que tenen són cunquiñas, un recipient tradicional de ceràmica o fang, de la mida d'una tassa i que fan servir els paisanos per a prendre el vi. La antítesi de la copa Riedel corporitzada. Vi de la casa, es clar.

Fan pinchos de pernil, pinchos de formatge i pinchos de pernil amb formatge. Esto es lo que tenemos hoxe y lo que tendremos mañán. I endavant que fa baixada, en un local amb només tres taules amb cadires i dos barrils per prendre les tasses d'empeus. 20 metres quadrats o 25 com a màxim, tamany d'aquelles soluciones habitacionales de merda que va idear una ministra de la vivenda que potser s'havia pres massa cunquiñas.

És fotre's en un local de fa treinta anys només creuant una porta, una fotuda singularitat espacio-temporal amb barra de fusta envellida per vapors de vi i milers de colzes. La única diferència és que ara ningú hi fuma a dins, alabadiño sea el Señor.

Si us fixeu a la foto, veieu las cunquiñas sobre la barra. També en tenen una col.lecció de les mateixes penjada en una de les parets, només falta el plat de recuerdo de Benidorm. El ví, bó. Els pinchos, correctes. Ambient total.

És la tasca favorita de A Coruña per al mestre EnocasionesVeoBares, nohasefaltadisirnadamás. I ara també la meva time machine particular. Gràcies mestre per el xivatasso.

Tasca A Cunquiña
Praza do humor 1
A Coruña

del Bar O Mexillón i alguna petita reflexió

Llegia avui a La Vanguardia un article sobre el magre futur que ens espera i el motor que de moment encara és el turisme. Com que tenia a mitjes una ressenya sobre el bar/tasca on vem picar ahir uns 'mexillons' fantàstics he aprofitat per insertar l'article també a la entrada. Per que comparteixo la reflexió.

Todos camareros, per Alfredo Abián (link original a La Vanguardia)


CORRÍA el año 2004. El PSOE andaba desmelenado tras recuperar el poder. Y aunque éramos los mayores consumidores astrales de hormigón y de ladrillo, había que darle un toque esotéricamente progresista a la nueva era que nos esperaba. Por eso, el Gobierno abrió un debate recurrente al grito de "el turismo de sol y playa tiene los días contados". A partir de entonces, todo debía ser sostenible: la energía eólica, la termosolar y, por supuesto, las moles hoteleras de nuestro litoral y sus paellas alienígenas. Hubo mucho debate. De nuevos ricos y futuros pobres. A fin de cuentas, las manadas de turistas con tripa cervecera eran una ordinariez. Todo tópicos, pero quedaba bien. Tocaba a su fin el desarrollismo cutre del posfranquismo que encarnó el ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga, y una banda de cantores que atendía por Cristina y los Stop que nos martillearon a final de los sesenta con el estribillo: El turista un millón, novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueve... Ahora, resulta que el paisaje turístico terminal que teníamos, su furia especuladora, es el único que arroja algún indicador económico positivo. Catalunya lidera el espectacular crecimiento de España en los últimos siete meses. Habrá que esperar a las estadísticas de verdad: esas que son capaces de conjugar un aumento considerable de visitantes con un descenso en los ingresos. Ya saben: vienen más, pero gastan menos. Y, sin embargo, el milagro persiste. Millones de británicos, franceses y alemanes continúan alimentando el único motor que nos queda. Vienen sin necesidad de que sepamos ni inglés, ni francés ni alemán -nuestra incultura idiomática bate récords- y faltando gravemente a la cocción de un buen arroz. Respondamos al milagro no orando, sino estudiando cómo ser unos atentos camareros.

Amb un servei com el d'ahir al Bar 'O mexillón' podem confiar en que aquest motor no ens falli. Es clar que tots tenim al cap molts altres exemples de llocs on al turista se li venen autèntiques barbaritats culinaries a preus autènticament barbars. Com que la estulticia i papanatisme del espècimen humà ha demostrat ser colosal, ja no goso dir allò de que si no ho fem bé deixaran de venir.
Portem molt de temps fotent bastanta merda i continúen arribant a cabassos.

Però com a país, com a societat, com a poble, ens interessa canviar d'una maleida vegada el xip i començar  a exigir-nos a nosaltres mateixos saber fer les coses bé i fer-les. Ja no per continuar fent negoci, sino per a digievolucionar una mica col.lectivament. I fer bé una tasca com la restauració seria una manera de començar tan bona com qualsevol altre.



Bar O Mexillón
Rúa da Coruña 19
Carballo - A Coruña

Un local situat a la planta baixa de la casa natal del galeguista Alfredo Brañas, del que hi ha una escultura feta per l'artista Cesar Lombera i que està a peu de terrassa del bar que el representa assegut en un banc llegint el diari. Com veieu a la imatge superior està decorat rústicament amb la meitat de les taules per seure i l'altra meitat son bocois per tapejar de peu. El xicot que ho porta ara és antic cambrer de restaurant d'alta volada i es nota: Atenció excel.lent, neteja superior i fins i tot un pintxo de cortesia (meló amb pernil en el nostre cas).

Ens vem demanar la especialitat de la casa,els músclos, els mexillons. Un preu raonable de 6 euros per a uns músclos ben cuinats al punt sucós i sense la habitual sobrecocció que trobem en els locals que maltracten turistes (ufff, mala experiència en un bar del port de Camariñas).

El pa, com a quasti tota Galicia, excel.lent. De textura compacta i saborosa, a sobre està inclós al preu dels mexillons. I per als que em conegueu més, el meu got és el que treu el nas per la cantonada inferior... que ja han corregut rumors de facebook sobre si m'havia passat al lado oscuro 0,0. Heh!

de recepta d'arròs caldós de bacallà

Un arròs que he preparat a la familia galega aquesta setmana. Simple i caldós, molt adhient per a la fresqueta que estem tenint per Bergantiños aquesta setmana i que segons llegeixo per twitter és ben diferent de la calorassa que corre per el Mediterrani.

Arròs de pebrot i bacallà.

Ingredients:

Uns 600 grs de bacallà dessalat
Dos pebrots verds
Dos pebrots vermells
Una ceba tendra ben grossa
Un tomàquet ben madur
Dues dents d'all
Mig porro
Mitja albergínia que corria per la nevera i s'ha apuntat a la festa
Una culleradeta de pebre vermell de la Vera
Sal, oli d'oliva i pebre
Brou suau de pollastre o fumet de peix (o aigua)

Procediment:

Tallem la ceba ben fina i la posem a la cassola amb oli i un punt de sal. Foc suau fins que es torni transparent. Afegim els pebrots  i la alberginia tallats també en brunesa ben petita i el tomaquet ratllat. Ho tenim a foc suau sofregint com a mínim uns 15 minuts. Moment en el que acabem d'afegir el porro i els alls tallats. Ja tenim un sofregidet. Al final de tot, jo hi he afegit una cullerada de pebre vermell de la Vera (pimentón de la Vera).

Mesurem l'arrós i per cada mesura d'arrós preparem tres de brou o fumet. Primer afegim l'arrós, donem unes voltes amb el sofregit i al final afegim el brou ben calent. Rectifiquem de sal i pebre i hi afegim el bacallà tallat a daus grans. Jo ho faig així perque si el poso abans amb el sofregit al donar-hi voltes es desfà i m'agrada que quedin els daus el més sencers possible. Ho coem 16 minuts. Com heu vist, jo l'he fet caldòs, si li poseu menys brou o fumet us sortirà progressivament més sec.

descripció 'científica' del vi

Richard Feynman, un dels grans científics del segle passat, premi Nobel de Física, divulgador i conferenciant de gran habilitat i un amant de la vida i esperit lliure ens va deixar una curiosa descripció del vi desde un punt de vista ben particular.

Està en anglés, sorry.

La vida és fermentació!

Via https://www.facebook.com/scienceisawesome

de Tercera fira tomaquet del Vallès

Tercera Fira del Tomàquet del Vallès Oriental

Vem anar a la primera edició: http://www.decuina.net/2010/09/declinacio-de-tomaquets.html
Vem anar a la segona edició: http://www.decuina.net/2011/09/de-fira-del-tomaquet-del-valles-mes-i.html

I a aquesta tercera no hi podem anar perque estarem respirant verdor a Galicia, però per suposat que la recomanem i intentarem estar en la segona entrega del dia  8 de Setembre.
El proper dissabte 25 d'Agost, els que estigueu enamorats del tomàquet ja sabeu on podeu fer una volteta i xal.lar molt fort amb el licopè :)

de productes, marques i corporacions

Clica a la imatge per a fer-la més gran.

I no estan totes, però ens dona una imatge clara de com està muntat el món. Posem-hi les marques blanques i ara imaginem quina força real tenen els productors locals com els pagesos i ramaders per a aconseguir un preu just al seu esforç tirant endavant cultius i criant els animals.

#Estamosjodidos.

Twittear

Via Occupy Monsanto

de tapas 2.0 per Salamanca

De camí cap a Galicia vem decidir fer una paradeta a Salamanca, ciutat que encara no coneixíem i que en rigor no podem dir que coneixem: Ningú coneix una ciutat en hora i mitja.
Però ens va servir per a passejar per el seu casc antic, imaginar com seria allò tot ple de hidalgos castellanos amb el florete penjat a la cintura i evidentment, per a fer una visita a la seva catedral.

Per cert, amb la catedral de fondo una noia es feia una foto amb el pitram a l'aire. No se que pensarien els hidalgos antics del tema. Deu ser el segle XXI o el retorn dels anys hippies, o que se jo. Vivim temps extranys.
Ningú es va queixar.

Aconsellats per en Roberto via twitter i en rigoròs directe, vem acostar-nos a Tapas 2.0. Més dospuntozero no podia ser la cosa, realment. Aquest establiment és una gastrotasca situada ben a prop de la catedral on vem poder gaudir d'una proposta de tapes sí, però tapes amb un punt creatiu. Com que portem totes les vacances d'un sensacional i fantàstic classicón que espanta, ha estat un reequilibri excel.lent. Ja ho he dit altres vegades: no té sentit dibuixar un front de batalla entre cuina moderna i cuina clàssica, hi ha cuina bona i cuina dolenta. Com veureu a continuació, a Salamanca la vem gaudir de molt bona.

Vem tastar una sardina 'Monaguillo' marinada amb maracuià. L'àcid d'aquest fruit li dona un punt fantàstic i alhora et permet viatjar per sabors que no són els clàssics citric o acètic.

També un bocata que fins i tot té un premi, el CRISTO 2007. Llagostins, pernil i brots tendres. Estava bó, però és el que menys ens va impresionar de les tres tapes. No és per fer-lo nostrat, però IMHO amb pa amb tomàquet estaria encara millor.

I finalment un putu festival de luz, color, sabor, sonido, textura y goce supremo. Una combinació d'ou cuit a 66 graus, patates potxadetes com per a fer truita i una excel.lent morcilla. Tot barrejat et feia caure els calçotets de gust i ascendir l'ànima al cel del paladar. Brutal.

En definitiva, la paradeta a Salamanca va ser fantàstica i ja tenim localitzat un local més on gaudir molt tot seient al voltant d'una taula. No vem poder tastar els callos que ens havia recomanat en Roberto perque no els tenen durant l'estiu, però aquest ou amb patates ja valia la sortida de la Ruta de la Plata per si mateix.
Personal amable i eficient, hi tornarem sempre que tinguem ocasió.

Tapas 2.0 Gastrotasca
Felipe Espino 10
Salamanca
Tel 923 21 64 48

de Feira per Paiosaco

Diumenge de Feira a Paiosaco (Concello de Laracha)
Una de les coses que més em sobta és trobar-me animals vius, n'hi havia molts i fins i tot porcs. I la quantitat
de vegetals, llegums i fruites de l'hort de la zona treu la respiració. Una meravella.

Visca la Fabas de Bergantiños!!

 

de food idea generator... ¿Cómo de loco te sientes hoy?

Si algú té ganes de fer bogeries cul.linaries molt 2.0 i  tecnològic pot probar sort a Food Idea Generator. Si ens fixem com ho presenten, és un Zas en tota la boca a la proposta creativa bulliniana. Però molt Zas i molt en tota la boca:

"Are you a chef who has hit a creative wall? A home cook who has prepared everything that a Nathan Myhrvold-led team can throw at you? Now that Ferran Adria is out of business, surely a machine can take his place as an inspiration for cooks too lazy to go"

"Ets un xef que xoca contra una paret creativa? Un cuiner casolà que ja ha cuinat tot el que un equip de Nathan Myhrvold podria crear? Ara que Ferran Adrià està 'out of business' (hehehehehehehe, la risa és meva), amb seguretat una màquina el pot substituir per a combinacions bojes de menjar"

Jo crec que és evident que no és just equiparar la tasca que durant anys va fer el Bulli amb una combinació boja i sàdica de ingredients que també pot fer una 'màquina'. En tot cas, és divertit perdre-hi dos minuts per a veure quina combinació ens surt en aquest particular 'tragaperras' culinaria.

http://www.lastappetite.com/ideas/