Despedim el 2009...

...dessitjant que el 2.010 sigui un any en que visquem gastroperillosament. Aprenent, disfrutant i descobrint!!

Molt bona entrada d'any a tothom!!

declaratio natalensis

De nou, passa volant aquesta estona tan lluny dels acudits de sogres i cuñaos.
Un any més junts i un any més amb el millor sopar possible.

De nou enmig de somriures, crits, regals, plats deliciosos (aquesta salsa insuperable del cabrit, aquesta salsa!!), més somriures, nit, matinada i carretera i manta.
De nou gràcies i de nou et vaig trovar a faltar.

i un any més, em miro al mirall i m'hi reconec, que ja és molt.



PD: No em digueu que no és un puntàsssso la coke en glaçonera. Poc a poc arribarem al lloc que ens correspòn.

Destination gratitude cookie

Per al meu aniversari em van regalar uns motllos, i he aprofitat les trovades nadalenques per a fer unes galetes en just agraiment.

La recepta és de la Mary Lou que la va trovar a Mis deseos más dulces.
Tot i que jo com que no tinc Thermomix les he fet a mà i he tret una mica de sucre, aquí en teniu la seqüencia (ja val d'sliders com a mínim per 24h, no?). Han agradat molt!








Galetes de canyella (gratitude cookies).

Ingredients:
- 300 gr. de farina
- 2 cullerades de canyella
- 2 culleradetes d'impulsor (llevat químic)
- 180 gr. de sucre glass
- 2 ous
- 150 gr. de mantega

Procediment:

Pomem la mantega (amb el microones, per exemple) i li barrejem els ous. (2)
Afegim el sucre glass. Barrejem. (3)
Afegim la farina tamissada i l'impulsor. Barregem. (4)
Treballem la massa fins que es pot formar una bola. Desem una hora al frigo per a que agafi cos.(5)
La treiem, fem planxes amb el corró i les formes amb els motllos.(6)
Al forn a 180 graus. Vigilant constanment, en quan es posen dauradetes per la vora s'han de treure. Si les fem més queden dures.(7)

Les podría anomenar galetes d'agraïment, però quedaría cursi...

de nou, l'escudella. I que duri.

Una de les coses que més m'agrada en aquest món es cuinar una escudella amb temps, amb la calma d'un matí de Nadal en una casa que encara no té criatures i per tant té aquest silenci de la festa que succeeix la festa.

Imagino que és molt diferent per als meus veins de sota, que tenen criatures i deuen anar embogits amb les sirenes i musiquetes de les joguines actuals. Posant piles i endreçant tot el que els nens van deixant mentre proven els nous ninos i jocs.

Com us dic, a casa nostra és un matí de silenci. És un matí de radio a la cuina i vapor. Molt vapor. Perque en 5 hores de cocció es forma una bromera que condensa sobre els gots, plats i olles fredes de desembre. Una bromera londinenca amb aroma de Nadal. Aviam si algún dia ens inventen un ambientador amb aroma a carinyo.

I tot i que de vegades, l'stress de la feina i les apretures de la vida em fan dubtar de si fer aquest any l'escudella. Tot i que...al final s'imposa la cordura. I sobre tot s'imposa les ganes de somriure en familia. Al final sempre faig l'escudella.

Al llarg de l'any hi han d'altres 'moments esudella'. A veure si sóm capaços de cuinar-los tots.
Bon Nadal.

del Versió Rac1 sempre en podem treure petroli.

Interessant entrevista a Oriol Rovira (Els Casals, on vem digievolucionar) al programa d'en Toni Clapés. El podeu baixar aquí, és cap al final de la hora. Val molt la pena, i no només perque hi surt destacadament LA PULARDAAAAAAAAA.

demà passat Escudella i Carn d'Olla.

D'aquí (més una col, uns galets i unes patates) demà passat en treurem una Escudella i Carn d'Olla.

desitjos...

Aquest nadal fins i tot les patates venen plenes de bones intencions!! Així que...


Off topic.
I encara no sé perque, però aquest nadal meu té banda sonora dels Manel.

desde el Liti al Ununoctio.

Quan sóm adolescents frisem per posar etiquetes a tothom, identificar la tribu. I trobar-nos identificats amb el grup esdevé important.
Alguns individus, diguem-ne Peterpanescos, continúen amb l'afició fins i tot un cop arribats a la universitat. ¿Seré yo, Señor?

I vet-ho aquí que mentre estudiava Ciencies Físiques a la UAB, als meus companys els agradaba molt aquesta taxonomía estudiantil que neix de la necessitat d'autoafirmació.

Els biòlegs: coleccionistes.

Els informàtics: no són científics.

Els matemàtics: quin talent desaprofitat!!

Els químics: 'los cocinillas de la ciencia'. Agafem un mol d'àtoms de Carboni amb mig mol d'atoms de Diliti mononosequé i ho posem al foc per obtenir 0.8 mols de Polisulfamat xurismanguis.

Ciències ambientals: Jajajaja, no espera.... .... JAJAJAJAJA

Els físics: Bàsicament el centre de mases on gravita l'univers del coneixement. O sigui, els Reis de la sabiduría, els amos del món.

La resta del món acadèmic: és Mordor.
By the way, només és interessant a efectes reproductius.

Per tant, i tot i estar en profund desacord amb els meus col.legues de carrera, com voleu que no dibuixi un somriure quan veig una taula periòdica dels elements feta amb cupcakes (pastissets)? La química caricaturitzada, la principal icona de la química en forma de recepta aplicada.

Vist aquí. No em digueu que no és maco.
Una currada digne d'aplaudir, amb els colors de les diferents famílies d'elements i tot (cambiarà els gust de cada familia?).
Si no fos tan dropo algún dia ho intentaría, però em fa molta mandra i em conformo amb la foto.

Si es mou, és biología. si fa pudor, és química. Si no funciona, és física.

Desayuno negraco

Diumenge de fred, diumenge de llum, diumenge solitari, diumenge de descans, diumenge d'esmorzar fort i potent.
Esmorzar negre.

Coca de xocolata i un suís.

Desayuno negraco.
I lo negraco em transporta al cine:


Com es pot fer una escena taaaan bona? Has de ser Tarantino per escriure aquest guió...bru-tal.