diumenge, 12 de setembre de 2010

de diumenge familiar (i pantagruèlic)

Diumenge de familia de la bona. En comptes de fer una presentació de slide amb les diferents fotos, m'estimo més aquesta vegada hi poso les fotos per poder-m'hi aturar el temps que vulgui en contemplar cada imatge.

Ja sabeu que aquest és el meu bloc, però també es una mica el meu diari.



Menú: Entrants:
Carbassa caramelitzada amb sal maldon.
Síndria amb mató
Cóc de sardines (el que ha preparat un servidor de vostés)
Ensaladilla de la Paqui (my mother, que li surt brodada)
Assortiment de formatges de França
El millor paté del món: el rilletes d'oie. Titol atorgat per mi mateix, obviament.

Plat principal:
Mandonguilles amb sèpia feta al vi negre. Espectaculars i profundes.

Postres:
Dulce de batata amb formatge de tetilla galega.
Assortiment de gelats artesans

Café Nespresso i copa de cava per als que en siguin bebedors.




El menú era generós, com l'esperit d'aquesta familia.
Tres horetes per dinar ens han fet falta, i unes cinc de sobre taula per explicar-nos les coses, compartir els acudits, analitzar la situació política, tafanejar sobre la situació social, fer imitacions i xorrades variades.


En un inesperat maridatge, als postres hem tingut una variació de la coneguda combinació 'formatge+codonyat' (queso+membrillo). Avui hem gaudit d'un 'dulce de batata+formatge de tetilla galega'.
Llógicament, el somriure de la reina del meu cor era considerable a la hora del postre.... #orgullopatrio jejeje.



La meva tieta Mari s'ho curra moltíssim en els dinars (de fet el meu tiet Diego també s'ho curra, pero com que aquí parlem sobretot dels fogons, doncs la tieta és la veritable estrella del moment). Ella és una persona de seny, de senderi i ves per on, d'alguna manera, per alguna curiosa casualitat hem aconseguit fer-li la foto en el moment més inoportú....


Ya te he dicho que no y ya ves el caso que te hago, tieta.

És veritat que el següent plat de gelats correspón més aviat a un sonat sense criteri (ni tan sols cromàtic) que a un afeccionat a la cuina. Però els que hem coneixeu no us hauria de soprendre tant. Els volia tastar tots, els gelats. O dit d'una altra manera....

Why? Because I can!!


Reconec que en el sector imitacions i xorrades sóc un dels factors principals, però en alguns moments de il.luminació sóc capaç de mostrar la meva cara raonable a la familia.


I finalment us poso aquí la recepta del cóc de sardines. Un cóc basat en la recepta del fantàstic llibre 'Dolços i salats de Vinaròs' del que ja us he parlat aquí. Les meves variacions corresponen al temps de cocció de la sardina, ja que jo faig una primera cocció de la massa en solitari i finalment afegeixo les sardines durant aprox 15 mins amb l'objectiu de que em quèdin sucoses al màxim.
També he afegit uns bocins de tomàquet rehidratat i pebrot escalivat.

Espero que els massitos em sàpiguen perdonar l'atreviment, però la cabra tira al monte y el blocaire ... bé, el blocaire sol ser de natura curiosa. O no?


Cóc de sardines al Vinarós Swing:

Ingredients:

Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
50 grs. de llevat fresc premsat (del Mercadona en el meu cas)
Farina de força (jo calculo aprox. 500-600 grs.)
Sal

Dos kilos de sardina
Uns quants tomàquets secs rehidratats
Una mica de pebrot escalivat
Una dent d'all.
sal, oli i pebre

Procediment

Barrejem en un bol gran l'aigua amb el llevat desfet, l'oli i li anem afegint farina fins que podem pastar (amasar) amb les mans. Aleshores ho passem al marbre enfarinat i li anem afegint farina fins que la massa queda elàstica. Jo calculo que he pastat aprox entre 10 i 15 mins. A la meitat del pastat li poso sal, que ja no afecta negativament al llevat.
Ho posem al bol i ho deixem reposar una hora.

Netejem les sardines i les desespinem. Aquesta és la part més pesada ja que jo intento treure totes les espinetes que puc i també els hi trec totes les escates.

Quan ja ha passat l'hora, agafem la meitat de la massa i la estirem sobre la safata del forn (jo hi poso paper vegetal). Posem la massa a coure al forn a 180 graus durant uns 15 mins (20 si us agrada més torrada)

La treiem i a sobre hi posarem les sardines amb un punt de sal de forma que cobreixin molt bé la superfície i es superposin una mica. Ha de quedar com una teulada, ja que al coure es fan més petites i podríen quedar forats. Afegim els trossets de tomàquet, el pebrot i l'all i altre cop al forn 13 minuts.

Finalment hi posem uns pinyons per sobre i li donem 3 mins més de gratinant per a que agafin un color. Al treure la coca i estar una mica freda, un rajolí d'oli per sobre la farà brillar per a que digui NYAM-ME!!

A mi la massa m'ha donat per a dues coques amb dos kilos de sardina:


I això es tot, que no es molt i sobre tot espero que no hagi sigut massa. Salut!!

12 comentaris:

manel ha dit...

massa, segur que no, que els que visitem blocs també ens agrada veure els 'saraos' familiars que organitzen els altres, si cal, prendre exemple. i d'aquest se n'aprenen moltes coses.

Ricard Sampere ha dit...

Felicitats per la festa... Jo soc de familia curta i aquestes coses em queden llunyanes.. però soc capaç d'imaginar que deuen fer il·lusió... I el menú per llepar-se es dits... ha calgut mirar-lo depressa, que sino ja em cal tornar a obrir la nevera.

La cuina vermella ha dit...

Ens passa com a en Ricard, la família és curta. llegir aquest post, gaudir de totes les menges, veure la teva família, llegir les teves carinyoses paraules ens ha omplert de joia.
Som feliços, saps perquè? Doncs per què nosaltres som una mica part d'aquesta família que ens ensenyes. Gràcies per deixar-nos ser-hi!

Gemma ha dit...

uau... quina passada de dinar! Es nota que sou una família ben avinguda i divertida, je je je...
M'encanta la idea de la síndria amb el mató... Jo també he tastat aquest dulce de batata en llauna, està molt bo i és una bona adaptació del clàssic mató i codony :)
I el coc... espectacular!

mercè ha dit...

Quina trobada familiar més entranyable!, això és el millor que tenim, la familia i el bon rotllo, que si és akl voltant d'una taulaéstà més que assegurat!.Uns entrants, unes MANDONGUILLES!, i uns postres espectaculars!.La tieta Mari deu ser excepcional.Una abraçada!

josep ha dit...

Òscar,
SIMPLEMENT ESPECTACULAR!!
no se amb quin plat em quedaria.
Una abraçada

Dolça ha dit...

Quina festada! Família gran, xou assegurat! I amb una teca tan ben triada i preparada... segur que la migdiada debia estar a l'alçada del menjar, jejej!

PTNTS
Dolça

laia ha dit...

doncs que et diré que no sàpigues...
el dinar molt bó i la comapnyia el millor del món...

i cuinar per la family, ni te cuento. Sempre és una emoció el pre - el moment - i el bon record que ens queda a tots.

somos unos suertudos!

PD: ji ji, la foto de la tieta!

starbase ha dit...

Manel, merci jo també aprenc molt amb els vostres blocs :)))

Ricard, gràcies. Nosaltres també erem de familia curta fins que ens vem incorporar a aquesta. On ens van rebre amb els braços oberts i ens han regalat tones de felicitat.

Vermells eterns, això de la felicitat que teniu per la nostra felicitat i que alhora em provoca felicitat...és un bucle infinit? :D

Gemma, gràcies també a tú. El dolç em va recordar una mica la 'jalea de colores' que aquí venen als mercats. A mí m'agrada més el codonyat (codonyat és el dolç fet amb codony, no? :) )

merçè, és excepcional i tant. No tant per la seva cuina -que també- sino per que porta una sabiduria dins que no te preu.

josep, SIMPLEMENT ET DIRÈ GRÀCIES!! :))))

Gloria, sóm tant xerraires com golafres així que no hi ha migdiada: tertulia de cinc hores a pinyó: demasiaopalbody.

super-xermaneta: la tieta m'ha dit per el móvil que em retira tota la amistat que em tenia XDDDDDD

surfzone ha dit...

Ara entenc per què les teves receptes solen ser de 4-5 quilos de carn XDDD

Com és el dulce de batata? S'assembla al dulce de leche o a la llet condensada o més aviat al tocinillo?

starbase ha dit...

surfzone, s'assembla més al 'tocinillo de sielo' ja que és compacte.

En realitat a mi em recorda molt a la jalea de colors que venen a les parades del mercat i que està feta de la pectina de fruita.

Com un codonyat però de sabor molt més suau, per a que m'entenguis.

CAP I POTA ha dit...

Bon àpat!! si senyor..!! tot molt bo i entranyable, sobretot poder gaudir de la presència d'un avi..Enhorabona.